E-Bow the Letter

Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {incomplet} després d'uns dies d'inactivitat.
Infotaula obra musicalE-Bow the Letter
Forma musicalsenzill Modifica el valor a Wikidata
IntèrpretR.E.M. Modifica el valor a Wikidata
Lletra dePeter Buck Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació27 agost 1996 Modifica el valor a Wikidata
Gènererock alternatiu Modifica el valor a Wikidata
Empresa discogràficaWarner Bros. Records Modifica el valor a Wikidata
ProductorScott Litt Modifica el valor a Wikidata
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Formatdisc compacte Modifica el valor a Wikidata
New Adventures in Hi-Fi Modifica el valor a Wikidata
Bittersweet Me (en) Tradueix
1959 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata →
Discogs: 57845 Modifica el valor a Wikidata

«E-Bow the Letter» és el trenta-unè senzill de la banda estatunidenca R.E.M., el primer extret de l'àlbum New Adventures in Hi-Fi, el 19 d'agost de 1996 per Warner Bros. Records. La cançó està dedicada en memòria de l'actor i músic River Phoenix, amic personal de Stipe que va morir l'any 1993 a causa d'una sobredosi d'opioides.

Producció

El títol es refereix a un EBow (electronic bow) i també a una carta mai enviada per Michael Stipe cap al seu amic íntim River Phoenix.[1] Un Ebow és un dispositiu electromagnètic de mà que s'utilitza per tocar la guitarra o baix elèctric fent vibrar les cordes enlloc de pinçar-les amb els dits o pues, i que permet generar gran varietat de sons i efectes sonors. Aquest dispositiu és present en la cançó, en el videoclip i també en les actuacions en directe per part de Peter Buck. Pel que fa a Phoenix, durant l'any 1993 va patir diverses problemes de salut per un ús excessiu de drogues, i com a conseqüència, va morir per sobredosi de cocaïna i heroïna el 31 d'octubre d'aquest any.[2]

Van comptar amb la col·laboració de la cantant i compositora estatunidenca Patti Smith per les veus addicionals. Tan Michael Stipe com Peter Buck sempre van citar a Smith com una de les seves influències més destacades. Posteriorment també van comptar amb Smith per la cançó «Blue», que va tancar el seu darrer àlbum d'estudi abans de separar-se, Collapse into Now (2011).

El mateix mes del llançament del senzill, R.E.M. va signar un nou contracte amb la discogràfica Warner Bros. Records per cinc anys.

Malgrat que la cançó va aconseguir el seu millor resultat fins al moment en la llista britànica de senzills, amb la quarta posició, al seu país no va passar de la 49è lloc. Els mitjans especialitzats van rebre molt positivament la cançó malgrat que van criticar la seva elecció com a primer senzill de l'àlbum pel seu contingut introspectiu i pessimista.

Jem Cohen va dirigir el videoclip de la cançó on també hi va aparèixer Patti Smith.

Referències

  1. ↑ Moreno, Alberto. «Carta de amor a un disco de R.E.M.» (en castellà). Vanity Fair, 05-09-2021. [Consulta: 8 febrer 2025].
  2. ↑ Edwards, Gavin. «That night at the Viper Room» (en anglès). Vanity Fair, 17-10-2013. [Consulta: 8 febrer 2025].