Eduardo de Guzmán
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 juny 1908  Villada (província de Palència) |
| Mort | 25 juliol 1991 (83 anys) Madrid |
| Dades personals | |
| Ideologia política | Anarquisme |
| Activitat | |
| Ocupació | sindicalista, periodista, novel·lista |
| Membre de | |
| Nom de ploma | Eduardo de Guzmán Richard Jackson Anthony Lancaster Edward Goodman Charles G. Brown Eddie Thorny |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | Segona República Espanyola |
Eduardo de Guzmán (Villada, província de Palència, 1908 - Madrid, 1991) fou un periodista, anarcosindicalista i escriptor espanyol.
Aviat va deixar clar que la seva vocació era el periodisme, encara que també es va guanyar la vida com a escriptor sense cap problema i amb molt prestigi, com així ho va demostrar en rebre el Premi Internacional de la Premsa, en 1975, pel seu llibre "El Año de la Victoria".
Va ser redactor-cap del diari madrileny La Tierra, pel qual va realitzar el famós reportatge sobre els fets de Casas Viejas. En 1935 va passar a la redacció de La Libertad fins a començaments de la guerra i també de Front Llibertari. En 1937 va estar en la direcció de Castilla Libre. L'1 d'abril de 1939 va ser capturat en Alacant i va passar al camp de concentració d'aquesta mateixa ciutat i després a la presó de Yeserías. En 1940 el van condemnar a mort però va ser indultat en 1941, recuperant la llibertat el 1948.
Va ser també membre del Comitè Nacional de la CNT, del que també formaven part Manuel Amil Barciá, Gregorio Gallego García, Celedonio Pérez Bernardo, Francisco Bajo Bueno, Aquilino Padilla, Hilario Gil, Cecilio Rodríguez, José Expósito Leiva, Pedro Ameijeiras Blanco, Francisco Royano Fernández, Ildefonso Nieto Castañedo i Manuel Fernández. En 1951 va ser acusat d'espionatge i internat un any a Oviedo. En 1965 va ser vinculat a l'assumpte del «cincpuntisme» —acords entre antics militants de la CNT i el Sindicat Vertical franquista—.
Durant vint anys va viure de traduccions, reportatges, contes, guions de cinema, novel·les policíaques i unes 400 westerns, que publicava amb els pseudònims «Eddie Thorny» i «Edward Goodman», encara que això no el va lliurar de les ires repressives del govern. Des de 1969 va treballar en l'agència mexicana de notícies i va col·laborar en publicacions de gran prestigi com Índice, Tiempo de Historia i Triunfo.
Se'l va rehabilitar com a periodista en 1978. A partir d'aquest moment va incrementar la seva activitat com a escriptor i conferenciant, prosseguint en la seva militància llibertària.
Obres més destacades
- La segunda república fue así
- España entre las dictaduras y la democracia
- Aurora de sangre: vida y muerte de Hildegart, duta al cinema per Fernando Fernán Gómez (1977), com a Mi hija Hildegart.
- El año de la victoria
- Nosotros los asesinos
- La muerte de la esperanza
Premis
- Premi Internacional de Premsa per El año de la victoria, concedit a París al llibre polític més interessant publicat en 1974. Editat per El Garaje Ediciones Arxivat 2010-02-08 a Wayback Machine. en 2009
- Premi Libertad de Expresión, en 1982 a València.
Enllaços externs
- Homenaje en Villada (Palencia) al periodista y escritor Eduardo de Guzmán Arxivat 2008-06-23 a Wayback Machine.
- Los libros de Eduardo de Guzmán. Trilogía de la Guerra Civil Arxivat 2010-02-08 a Wayback Machine.
- Los libros de Eduardo de Guzmán. La tragedia de Casa Viejas. Quince crónicas de guerra, 1936. Arxivat 2010-02-08 a Wayback Machine.
- Entrevista al editor Manuel Blanco Chivite sobre la edición de Nosotros los Assassinos.[Enllaç no actiu]
