El Einstossflammenwerfer 46 era un llançaflames lleuger d'un sol ús dissenyada durant la segona meitat de la Segona Guerra Mundial i introduïda el 1944. Tenia un disseny per no gaire costós i fàcil de produir en massa. Aquesta arma podia disparar una ràfega d'un segon que llançava 1,7 litres de combustible, a una distància efectiva de 27 metres (una distància màxima de 40 metres).[1]
Va ser entregada i utilitzada per les forces de la Volkssturm i del moviment Werwolf, al igual que també per els Fallschirmjäger (els paracaigudistes de l'Alemanya Nazi).[1]
Modele 1935A (Pistole 625(f)) • Browning Hi-Power com P 640(b) • Radom wz. 35 Vis com P 645(p) • ZB vz. 24 com Gewehr 24(t) • ZB vz. 33 com G 33/40(t) • Lewis gun com MG 137(e) • Bren light machine gun com 7.7 mm Leichtes MG 138(e) • vz. 37 com MG 37(t) • Browning wz. 1928 com IMG 28(p) • Beretta Model 38 com MP 738(i) • ZB vz. 26com MG 26(t) • Subfusell PPS com Maschinenpistole 719(r) • SVT-40 com Selbstladegewehr 259 (r) • Kb ppanc wz.35 com Panzerbüchse 35(p) • Bazucacom 6 cm Raketenpanzerbüchse 788 (a)