Elisabet Bathory
Biografia | |
---|---|
Naixement | 7 agost 1560 ![]() Nyírbátor (Regne d'Hongria) ![]() |
Mort | 21 agost 1614 ![]() Castell de Čachtice (Regne d'Hongria) ![]() |
Residència | Castell de Čachtice ![]() |
Activitat | |
Ocupació | hisendada, aristòcrata ![]() |
Altres | |
Títol | Comtessa ![]() |
Família | Bathory ![]() |
Cònjuge | Ferenc Nádasdy ![]() |
Fills | Katalin, Gräfin Nádasdy de Nádasd et Fogarasföld, Paul Nádasdy-Fogaras ![]() |
Pares | George Báthori ![]() ![]() |
Germans | István Báthori ![]() |
Condemnada per | assassinat massiu ![]() |
Cronologia | |
assassinat en sèrie | |
bany de sang ![]() | |
![]() ![]() ![]() |
Elisabet Báthory d'Ecsed (Nyírbátor, Regne d'Hongria, 7 d'agost de 1560 - Csejte, Regne d'Hongria, actual Čachtice, Eslovàquia, 21 d'agost de 1614) fou una aristòcrata hongaresa.
Nissaga
Pertanyia a una de les famílies més poderoses del seu país, perquè era neboda del rei Esteve Báthory I i casada amb el comte Francesc Nádasdy, que pertanyia a la més alta noblesa hongaresa, i que es feu famosa pels seus monstruosos crims i la seva depravació.
Els crims
Tot començà el 1604, poc temps després de la mort del seu marit, quan Elisabet vivia en el seu castell de Čachtice en companyia de diverses joves i havent un dia castigat a una d'elles amb tal violència que la sang de la dama saltà al seu rostre, observà que la part que li havia espurnat la sang s'havia tornat més blanca i més suau, per la qual cosa es formà el projecte de prendre banys de sang humana amb l'esperança de rejovenir-se. A partir de llavors, feu degollar secretament i successiva més de 650 pobletanes de la regió.
Descoberts per fi i denunciats aquests delictes, segons el testimoni del comte palatí Jordi Thurzó (cosí i enemic d'Elisabet, nomenat investigador general pel Rei) quan la seva host arribà al castell el 30 de desembre de 1610 i sorprengué Elisabet in fraganti, juntament amb els seus tres còmplices, un eunuc i dues velles, els quals després que li proporcionaven les víctimes, les abocaven a una profunda cova, on les degollaven i recollien la seva sang en galledes de fusta i encara fumejant la vessaven en el cos de la seva senyora.
El càstig
Les dues velles foren cremades vives; l'eunuc fou decapitat després d'haver-li tallat les mans, i Elisabet fou condemnada a presó perpètua en un calabós del Castell de Čachtice, en el qual morí tres anys més tard.
A la cultura
El personatge ha passat a la cultura popular com una icona dels vampirs femenins i el sadisme. Se l'emparenta sovint amb Dràcula en obres de ficció i apareix en nombrosos relats, sigui com la seva parella, cosina, neboda o simplement com a membre del mateix grup sanguinari.
Ancestres
16. Esteve Báthory d'Ecsed | ||||||||||||||||
8. Andreu Báthory d'Ecsed | ||||||||||||||||
17. Bàrbara Buthkay | ||||||||||||||||
4. Andreu Báthory d'Ecsed | ||||||||||||||||
18. Nicolau Drágfy de Béltek | ||||||||||||||||
9. Juliana Drágfy de Béltek | ||||||||||||||||
19. Eufemià Jakcs de Kusaly | ||||||||||||||||
2. Jordi Báthory d'Ecsed | ||||||||||||||||
20. Joan Rozgonyi de Rozgony | ||||||||||||||||
10. Esteve Rozgonyi de Rozgony | ||||||||||||||||
21. Margarida Modrár | ||||||||||||||||
5. Caterina Rozgonyi de Rozgony | ||||||||||||||||
22. Nicolau Héderváry de Hédervár | ||||||||||||||||
11. Caterina Héderváry de Hédervár | ||||||||||||||||
23. Úrsula Henning | ||||||||||||||||
1. Elisabet Báthory d'Ecsed | ||||||||||||||||
24. Esteve Báthory de Somlyó | ||||||||||||||||
12. Nicolau Báthory de Somlyó | ||||||||||||||||
25. Dorotea Várday de Kisvárda | ||||||||||||||||
6. Esteve Báthory de Somlyó | ||||||||||||||||
26. Joan Bánffy de Losonc | ||||||||||||||||
13. Sofia Bánffy de Losonc | ||||||||||||||||
27. Margarida Malacz | ||||||||||||||||
3. Anna Báthory de Somlyó | ||||||||||||||||
28. Joan Telegdy de Kincstartó | ||||||||||||||||
14. Esteve Telegdy de Kincstartó | ||||||||||||||||
29. Elisabet Báthory d'Ecsed | ||||||||||||||||
7. Caterina Telegdy de Kincstartó | ||||||||||||||||
30. Jordi Bebek de Pelsőcz | ||||||||||||||||
15. Margarida Bebek de Pelsőcz | ||||||||||||||||
31. Francesca Héderváry de Hédervár | ||||||||||||||||
Bibliografia
- Tom núm. 7, pàg. 1169 de l'Enciclopèdia Espasa (ISBN 84-239-4507-3)