Els intocables d'Elliot Ness
Els intocables d'Elliot Ness (The Untouchables en el seu títol original en anglès) és una pel·lícula de l'any 1987 dirigida per Brian De Palma i protagonitzada per Kevin Costner i Sean Connery.[1] Ha estat doblada al català [2]
Argument
Chicago, 1930. La prohibició ha convertit la ciutat en un camp de batalla. Les bandes rivals de gàngsters es disputen la venda il·legal d'alcohol i el control dels carrers. Elliot Ness (Kevin Costner), agent federal del Tresor, té la missió de posar fi al regnat de terror d'Al Capone (Robert De Niro), el més poderós dels líders criminals. Ness dirigirà un petit grup de decidits i insubornables policies, entre els quals es troba Jim Malone (Sean Connery), un experimentat policia irlandès. S'adona que per a estar a l'altura de Capone haurà d'emprar mètodes poc ortodoxos.[1][3]
Context històric i artístic
Els intocables d'Elliot Ness és una pel·lícula fluida i espectacular en què es reuniren el productor Art Linson, l'escriptor David Mamet i el cineasta Brian de Palma. Plegats van sumar esforç i talent per a actualitzar la llegenda estatunidenca —basada en personatges reals— de l'incorruptible policia federal Elliot Ness i els seus heroics agents del Tresor, cavallers motoritzats de la croada contra el crim organitzat durant els anys de la Llei Seca als Estats Units.[1]
Vostè va dir que volia saber com atrapar Capone. De veritat vol agafar-lo? Entengui'm bé, què està disposat a fer?... Si obre vostè el ball amb aquesta púrria, senyor Ness, ha d'estar disposat a ballar totes les peces, perquè ells no abandonaran el combat fins que un dels dos hagi mort. Si vol atrapar-lo, només hi ha un sistema. Si ell treu la navalla, vostè ha d'ensenyar la pistola; si ell fereix un dels seus homes, vostè haurà de matar un dels seus. Aquest és el sistema de Chicago i només així podrà atrapar a Capone.
Per a l'escriptura d'aquest ostentós i excitant thriller, el guionista Mamet —que no va voler cenyir-se a la realitat històrica— s'inspiraria en la recordada sèrie de televisió produïda per la cadena ABC entre els anys 1959 i 1962, on Robert Stack era l'agent Ness i Neville Brand el mafiós Al Capone. Però la pel·lícula, a més d'incrementar la grandiloqüència dels esdeveniments i les dosis de violència, millora el format de la sèrie, destacant-hi la bona mètrica del suspens, l'elegància de la planificació, els contrapunts irònics i l'esplèndida tasca dels intèrprets principals. En primer lloc, Kevin Costner en el paper de Ness, i després, substituint Bob Hoskins a darrera hora, Robert De Niro fent de Capone. I, tanmateix, Sean Connery, magnífic caracteritzant el veterà policia irlandès Malone, treball que li va suposar l'Oscar. Molt notable el fragment de l'assalt a la caserna fronterera canadenca, resolt amb aires de western, i portentosa la seqüència del tiroteig a l'Union Station de Chicago, on, a tall d'estilitzat i evocatiu homenatge, es restaura l'antològic episodi de les escalinates d'El cuirassat Potemkin (Serguei Eisenstein, 1925), sense que hi manqui el cotxet de nadó lliscant entre trets. De Palma se serveix dels més ampul·losos recursos formats, un reguitzell de tràvelings, picats i altres artificis tècnics que escauen molt bé a un film dissenyat per al consum multitudinari. Amb aquesta formidable producció del 1987, la Paramount Pictures recaptaria més de 200 milions de dòlars i Hollywood va començar a conrear de manera assídua la readaptació cinematogràfica d'antigues sèries televisives.
Anacronismes
- En diverses escenes, Ness és vist fumant cigarretes amb filtre.[4]
- A la frontera amb el Canadà, un cotxe de color blanc i al més pur estil dels anys vuitanta del segle XX és vist al fons de l'escena.[4]
- La fulla d'auró ha estat un símbol reconegut del Canadà des de la dècada del 1850. No obstant això, la fura d'auró que apareix a les caixes de begudes alcohòliques durant l'acció policial és una fulla de 10 puntes dissenyada per a la bandera canadenca d'avui dia, la qual va aparèixer per primera vegada el 1965.
- En una de les escenes finals de la pel·lícula, Eliot Ness mata el gàngster Frank Nitti quan, en realitat, el veritable Frank Nitti es va suïcidar el 1943.[4]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Vilaseca, Ramón Robert, 2014. Les 500 millors pel·lícules de la història del cinema. Lleida: Pagès Editors, S. L. ISBN 9788499754932. Pàg. 268.
- ↑ S.A., (ASI) Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals,. «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > Els intocables d'Eliot Ness». [Consulta: 22 octubre 2018].
- ↑ Canby, Vincent «FILM: DeNIRO IN THE UNTOUCHABLES» (en anglès). The New York Times.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Goofs - IMDb (anglès)
Enllaços externs
- Tràiler - YouTube (anglès)
Pel·lícules dirigides per Brian De Palma | ||
|---|---|---|
|  | |
