Emmanuelle Seigner

Plantilla:Infotaula personaEmmanuelle Seigner
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 juny 1966 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Alçada1,73 m Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballActor Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactriu, model, cantant Modifica el valor a Wikidata
Activitat1984 Modifica el valor a Wikidata -
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeRoman Polanski (1989–) Modifica el valor a Wikidata
FillsMorgane Polanski, Elvis Polanski Modifica el valor a Wikidata
GermansMathilde Seigner
Marie-Amélie Seigner Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0782561 Allocine: 8591 Allmovie: p64370 TMDB.org: 8925
Instagram: emmanuelle.seigner Spotify: 0Nk7sMy6t6Kk9u6zkzF0ri Apple Music: 215310235 Musicbrainz: 4fe7bf12-00d0-4388-90b9-53b8e9f01f3c Discogs: 736078 Modifica el valor a Wikidata


Emmanuelle Seigner, nascuda el 22 de juny de 1966 a París, és una actriu i cantant francesa.

Biografia

Carrera

Emmanuelle Seigner i el seu marit Roman Polanski a la 36e cerimònia dels César l'any 2011.

Es va donar a conèixer al públic pel film Détective, de Jean-Luc Godard, i a continuació pel thriller parisenc de Roman Polanski, Frenètic.[1] Va mostrar una altra faceta d'interpretació amb Bitter Moon, història d'un escriptor americà que viu a París i s'enamora d'una jove parisenca. Després d'un parèntesi absent de la gran pantalla va tornar amb La Novena Porta i a continuació va rodar  Plaça Vendôme i  Backstage.

L'any 2007, torna a l'escena gràcies a un àlbum de rock'n'roll, escrit i compost pel grup Ultra Orange amb el qual comença un recorregut a través d'Europa.[1] Dos èxits cinematogràfics completen aquesta incursió musical: La vida en rosa d'Olivier Dahan, protagonitzada per Marion Cotillard en el paper d'Édith Piaf, on Seigner interpreta el paper de Titine, una prostituta, a continuació L'escafandre i la papallona, on fa el paper de l'ex-dona de Jean-Dominique Bauby, redactor en cap de la revista Elle, que cau en un coma profund.

El 2017, va rodar al costat d'Eva Green el thriller psicològic dirigit per Roman Polanski,[2] basat en una adaptació cinematogràfica de la novel·la homònima de Delphine de Vigan, presentada fora de competició a la 70 edició del Festival de Cannes, el 27 de maig de 2017.[3] Emmanuelle Seigner, va participar en la pel·lícula 'J'accuse' del seu company Roman Polanski que es va presentar el 30 d'agost del 2019 al Festival de Cinema de Venècia amb bona rebuda per part de la crítica.[4]

Vida Privada

Filla de Jean-Louis Seigner (1941-2020), fotògraf, i d'Aline Ponelle, periodista[5] És la germana gran de Mathilde Seigner, artista, i de Marie-Amélie Seigner, cantant.

Es va casar amb Roman Polanski el 30 d'agost de 1989.[6][7] Tenen dos fills, Morgane (nascuda l'any 1993) i Elvis (nascut l'any 1998).

Filmografia

Any Títol Paper Director Notes
1984 L'année des méduses Christopher Frank
1985 Détective Princesa de Bahamas Jean-Luc Godard
1986 Cours privé Zanon Pierre Granier-Deferre
1988 Frenètic[8] Michelle Roman Polanski
1990 Il male oscuro Esposa de Giuseppe Marchi Mario Monicelli
1992 Bitter Moon Mimi Roman Polanski
1994 Le Sourire Odile Claude Miller
1996 Pourvu que ça dure Julie Neyrac Michel Thibaud
1997 Nirvana Lisa Gabriele Salvatores
La divine poursuite Bobbi Michel Deville
1998 RPM Michelle Claire Ian Sharp
Place Vendôme Nathalie Nicole Garcia Nominada– Premi César millor actriu secundària
1999 La novena porta[9] La noia Roman Polanski
Buddy Boy Gloria Mark Hanlon
2001 Laguna Thelma Dennis Berry
Streghe verso nord Lucilla Giovanni Veronesi
2003 Corps à corps Laura Bartelli François Hanss
Os Imortais Madeleine Durand António-Pedro Vasconcelos
2004 Il se marièrent et eurent beaucoup d'enfants Nathalie Yvan Attal
Sans toi Armelle Liria Bégéja Curtmetratge
2005 Backstage Lauren Waks Emmanuelle Bercot
2007 La Vida en rosa[10] Titine Olivier Dahan Nominated – Satellite Award for Best Supporting Actress – Motion Picture
L'escafandre i la papallona[11] Céline Julian Schnabel
Four Last Songs Helena Francesca Joseph
2009 Giallo Linda Dario Argento
Sopar d'amics[12] Sarah Mattei Danièle Thompson
2010 Essential Killing Margaret Jerzy Skolimowski
Chicas Nuria Yasmina Reza
2012 Quelques heures de printemps Clémence Stéphane Brizé
A la casa[13] Esther Artole François Ozon
L'homme qui rit Duquesa Josiane Jean-Pierre Améris
2013 La Venus de les pells[14] Vanda Jourdain Roman Polanski Nominada – Premi César a la millor actriu
Croire Isabelle Nicolas Cazalé Curtmetratge
2016 Réparer les vivants Marianne Katell Quillévéré
Le divan de Staline Lidia Fanny Ardant
The Siege of Jadotville Madame LaFontagne Richie Smyth
2017 Basada en fets reals Delphine Dayrieux Roman Polanski
2018 At Eternity's Gate Madame Ginoux Julian Schnabel
Insoupçonnable Chloé Christophe Lamotte Sèrie de televisió (10 episodis)
2019 J'accuse Pauline Monnier Roman Polanski

Nominacions

Teatre

Discografia

Emmanuelle Seigner en concert a Londres l'any 2010

Àlbums

  • 2005: Backstage (B.O. del film homònim. Emmanuelle Seigner, àlies Lauren Waks, canta sobre 9 cançons de l'àlbum, resta de temes són instrumentals.)[15]
  • 2010: Dingue.
  • 2014: Distant Lover[16]

Altres

  • 2004: Aparició al clip vídeo Hands around my throat del grup electro britànic Death in Vegas.
  • 2006: En duo amb Bryan Adams - Ce n'était qu'un rêve (single)[17]
  • 2007: Documental musical, Lou Reed's Berlín, de Julian Schnabel : Caroline[18]
  • 2007: Àlbum Ultra Orange and Emmanuelle amb Ultra Orange (Gil Lesage i Pierre Émery) Una de les cançons és utilitzada a la banda-so del film L'escafandre i la papallona.
  • 2008: Single Les mots simples duo amb Brett Anderson de Suede i The Tears.
  • 2010: Col·laboració sobre l'àlbum del músic polonès Smolik, per al títol Forget me not.
  • 2014: Marxe a l'ombre, de l'àlbum-homenatge col·lectiu La Bande à Renaud volum 2
  • 2018: The Limiñanas – Shadow People.

Referències

  1. ↑ «Emmanuelle Seigner: Madame rocke…». rollingstone.fr, 29-04-2014.
  2. ↑ «“D'après une histoire vraie” : l'angoisse de l'écran blanc» (en francès). Le Monde.fr, 01-11-2017 [Consulta: 7 gener 2019].
  3. ↑ Bethuel, Juan Silvestre. «Emmanuel Seigner y Eva Green, cara a cara en 'Basada en hechos reales' de Roman Polanski» (en castellà). Fotogramas, 26-04-2018. [Consulta: 28 octubre 2020].
  4. ↑ «Emmanuelle Seigner:» (en castellà). La Vanguardia, 30-08-2019. [Consulta: 28 octubre 2020].
  5. ↑ [enllaç sense format] https://www.msn.com/fr-fr/divertissement/celebrites/mathilde-seigner-en-deuil-son-papa-vient-de
  6. ↑ «Emmanuelle Seigner - La biographie de Emmanuelle Seigner avec Gala.fr» (en francès). Gala.fr. [Consulta: 27 desembre 2018].
  7. ↑ «Emmanuelle Seigner - La biographie de Emmanuelle Seigner avec Voici.fr» (en francès). Voici.fr. [Consulta: 27 desembre 2018].
  8. ↑ «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > Frenètic». [Consulta: 27 octubre 2020].
  9. ↑ «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > La novena porta». [Consulta: 27 octubre 2020].
  10. ↑ «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > La vida en rosa». [Consulta: 27 octubre 2020].
  11. ↑ «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > L'escafandre i la papallona». [Consulta: 27 octubre 2020].
  12. ↑ «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > Sopar d'amics». [Consulta: 27 octubre 2020].
  13. ↑ «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > A la casa». [Consulta: 27 octubre 2020].
  14. ↑ «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > La Venus de les pells». [Consulta: 27 octubre 2020].
  15. ↑ Holden, Stephen «Diva Meets Fan From Hell? Better Fasten Your Seatbelt (Published 2006)» (en anglès). The New York Times, 22-11-2006. ISSN: 0362-4331.
  16. ↑ «Encore! - Modelling, music and movies: Emmanuelle Seigner on her eclectic career» (en anglès). France24, 08-04-2014. [Consulta: 28 octubre 2020].
  17. ↑ GALL, PAR CAMILLE LE. «Elles connaissent la chanson !» (en francès). Le Figaro, 24-02-2006. [Consulta: 28 octubre 2020].
  18. ↑ «Lou Reed presenta el álbum “Berlin” en vivo después de 33 años» (en castellà). La Vanguardia. [Consulta: 28 octubre 2020].