Ermita de Sant Adjutori

Aquest article tracta sobre l'ermita de Sant Adjutori de Sant Cugat del Vallès. Si cerqueu l'ermita de Sant Adjutori d'Olost, vegeu «Ermita de Sant Adjutori (Olost)».
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Ermita de Sant Adjutori
Imatge
Dades
TipusEsglésia Modifica el valor a Wikidata
Localitzat en l'àrea protegidaParc natural de Collserola Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióX
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romànica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCtra. Arrabassada, km 10, prop de Can Borrell
 41° 28′ N, 2° 07′ E / 41.46°N,2.11°E / 41.46; 2.11
Bé cultural d'interès local
Data10 desembre 2008
Id. IPAC27894 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Diòcesibisbat de Terrassa Modifica el valor a Wikidata

L'Ermita de Sant Adjutori és una església romànica del segle x del municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental). S'hi observen reformes i ampliacions fetes als segles xii, xvi i xvii. Està situada a la vall de Gausac, molt a prop de la masia de Can Borrell.[1] Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[2]

Descripció

Es tracta d'una ermita de planta circular i de volta semiesfèrica. Finestra amb arc de pedra treballada. S'hi aprecien tres nivells: l'inferior preromànic i els dos restants romànics. Per sota del nivell actual hi ha una fundació més antiga executada amb la tècnica d'opus spicatum. Altar situat a llevant segons l'antiga tradició. La porta d'accés presenta testimonis de les reformes al llarg de les èpoques.[2]

L'ermita de Sant Adjutori en una imatge d'entre 1880 i 1909

Molt a la vora hi ha el Forn Ibèric[3] que data del període baixrepublicà romà (segles II i I aC). Els dos monuments han estat declarats bé cultural d'interès local, formant part del Catàleg de Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès.

Història

Ermita que formà part d'una residència de repòs dels abats de Sant Cugat. La primera datació és del 962, l'ermita formava part de les propietats del monestir. I va tenir una gran importància durant molts anys en haver-se format a la vall un gran nucli de població durant l'alta edat mitjana. Va mantenir-se el culte fins al segle xix i a causa de la desamortització del 1835 la capella va quedar abandonada.[2]

Referències

  1. ↑ Lorenzo, Cecília; Fernández, Isaac. Diputació de Barcelona. Rutes de Patrimoni Arquitectònic. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. 1a edició. Barcelona: Ormobook serveis editorials, novembre 2009, p. 119. B-38.667-2009. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Ermita de Sant Adjutori». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 abril 2015].
  3. ↑ «Forn ibèric». Restes prehistòriques. Parc de Collserola. [Consulta: 17∕9∕2011].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ermita de Sant Adjutori