Eros (filosofia)

Eros (/ˈɪrɒs/ o /ˈɛrɒs/; en grec antic: ἔρως érōs "amor" o "desig") és un dels quatre termes grecocristians antics que es poden traduir al català com "amor". Els altres tres són l'storge, la philia i l'àgape. Eros es refereix a "amor apassionat" o amor romàntic; storge a l'amor familiar; la philia a l'amistat com una espècie d'amor; I l'àgape es refereix a "amor desinteressat", o "caritat", ja que es tradueix en les escriptures cristianes (des de les Càritas llatines).[1]

Al diàleg de Plató, El convit, es destaca el caràcter d'intermediari que té l'amor on seria el vincle que uniria els déus amb els homes i ho mantindria tot unit com un continu. Eros apareix com un dels motors que impulsen els humans cap a la cerca del coneixement i ens permetria superar l'estat d'ignorància que tenen els humans dins la caverna.[2][3]

En l'àmbit de la psicoanàlisi, Freud usà el nom d'Eros per a designar el conjunt d'instints o pulsions[a] que, al seu llibre Més enllà del principi de plaer de 1920 identifica com a pulsió de vida, de conservació d'aquesta. Aquesta funció de conservació coincidiria amb l'eros que emprarien els poetes i filòsofs. A l'Eros, o pulsió de vida, s'oposa la pulsió de mort, a la qual denomina Thanatos[b], i entre aquesta lluita vida-mort discorre la vida, no només de l'individu, sinó de tota la societat humana.[2]

Notes

  1. ↑ De tipus sexuals, d'autoconservació, de la libido, del jo, del principi del plaer, etc.[2]
  2. ↑ En la mitologia grega era el geni masculí alat que personificava la mort.[4]

Referències

  1. ↑ Lewis, C.S.. The Four Loves. EUA: First American, 1960.  Arxivat 2016-08-28 a Wayback Machine.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Conceptes- Eros». FiloXarxa-Diccionari enciclopèdic de filosofia.
  3. ↑ Juan B. Bergua. Dialogos- El Banquete. Madrid: Senén Martín. 
  4. ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 500. ISBN 9788496061972.