Fernando de Silva y Álvarez de Toledo

Infotaula de personaFernando de Silva y Álvarez de Toledo

El XII duc d'Alba, Fernando de Silva y Álvarez de Toledo per Mengs
Biografia
Naixement27 octubre 1714 Modifica el valor a Wikidata
Viena Modifica el valor a Wikidata
Mort15 novembre 1776 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
  Secretari d'Estat d'Espanya
9 d'abril de 1754 – 7 de maig de 1754
  Ambaixador a Regne de França
1746 – 1749
  Majordom major del Rei d'Espanya
1753 – 1760
← Fadrique Vicente de Toledo Osorio
José de Guzmán y Guevara →
Activitat
Ocupaciódiplomàtic, polític, militar Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc d'Alba
Marquès del Carpio
Comte-duc d'Olivares
Marquès d'Heliche Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Toledo Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMaría Bernarda Álvarez de Toledo y Portugal (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsFrancisco de Paula de Silva y Álvarez de Toledo Modifica el valor a Wikidata
ParesManuel María de Silva y Haro Modifica el valor a Wikidata  i María Teresa Álvarez de Toledo y Haro Modifica el valor a Wikidata
GermansAna de Silva y Álvarez de Toledo i María Teresa de Silva y Álvarez de Toledo Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata

Fernando de Silva y Álvarez de Toledo[1] (Viena, 27 d'octubre de 1714 - Madrid, 15 de novembre de 1776) va ser un noble espanyol, general, diplomàtic, XII duc d'Alba, XVI senyor de Valdecorneja, degà del Consell d'Estat, cavaller de l'Orde del Toisó d'Or que va pertànyer a la Il·lustració.

Família i noblesa

Fernando de Silva y Álvarez de Toledo va ser fill de Manuel José de Silva y Toledo, X comte de Galve i de María Teresa Álvarez de Toledo y Haro, XI duquessa d'Alba de Tormes.

Va tenir dues germanes: María Teresa de Silva y Álvarez de Toledo, (1718-1790), qui va ser l'esposa, a partir del 26 de juliol 1738, de Jacobo Francisco Fitz-James Stuart y Colón de Portugal, III Duc de Berwick, (1718-1785), i Mariana de Silva y Álvarez de Toledo.

Fernando de Silva y Álvarez de Toledo va contreure matrimoni amb María Bernarda de Toledo y Portugal (28 d'agost de 1710 - 1733), filla dels Vicente Pedro Álvarez de Toledo Portugal, IX comte d'Oropesa, i de María Encarnación Fernández de Córdoba y Figueroa.[2] El matrimoni va tenir un fill, que va morir abans que el seu pare: Francisco de Paula de Silva y Álvarez de Toledo, X duc de Huéscar, (1733-1770) i que al seu torn va tenir com a filla María Teresa de Silva Álvarez de Toledo, qui va ser la XIII duquessa d'Alba de Tormes.

Obra

El Palau dels ducs d'Alba, edificat per Fernando de Silva y Álvarez de Toledo en Piedrahíta, Àvila.

Fernando de Silva y Álvarez de Toledo va ser un home lligat a la cultura, sent un clar representant dels corrents de l'il·luminisme a Espanya i amic del filòsof Jean Jacques Rousseau.

El 8 de novembre de 1753, en deixar l'ambaixada a París, va ser designat Majordom major del rei Ferran VI, cap de la seva Casa Reial, càrrec que va continuar ocupant en arribar al tron en 1759 el germà del rei, Carles III, si bé, un any després, va demanar ser jubilat d'aquest càrrec.

El dia 9 d'abril de 1754 va ser igualment nomenat director de la Reial Acadèmia Espanyola, càrrec aquest que sí que va exercir fins a la seva mort en 1776.

Va ordenar construir a l'arquitecte francès Jacques Marquet el Palau dels Ducs d'Alba a Piedrahíta, província d'Àvila, d'estil neoclàssic, amb un extraordinari pati d'armes en el front i uns jardins versallescs al darrere.

També va supervisar, amb aquest mateix arquitecte, l'antiga Casa de Correos de Madrid, usada des de 1847 per a la seu del Ministeri de la Governació d'Espanya en la Puerta del Sol, la torreta del qual amb el rellotge de les campanades d'any nou és un afegit bastant posterior.

Referències

  1. El nom complet del duc, amb el llarg reguitzell de cognoms que li imposaven els mayorazgos de la seva casa, va ser Fernando de Silva, Álvarez de Toledo, Beaumont, Hurtado de Mendoza, Haro, Sotomayor, Guzmán, Manrique, Fonseca, Zúñiga, Enríquez de Ribera, Enríquez de Cabrera, Sandoval y Rojas. Rustant, José Vicente de. Historia de don Fernando Álvarez de Toledo, (llamado comúnmente El Grande) primero del nombre, duque de Alva, escrita y extractada de los mas verídicos autores. I. Madrid: Imprenta de P. J. Alonso y Padilla, 1751 [Consulta: 8 novembre 2014]. 
  2. Rivarola y Pineda, Juan Francisco. Monarquía española, blasón de su nobleza. I. Madrid: Imprenta de Alfonso de Mora, 1736, p. 238 [Consulta: 8 novembre 2014]. 

Bibliografia

  • Carmen Güell, "La Duquesa de Alba", 151pp, ISBN 84-413-2169-8, Ediciones Folio, (2006), Barcelona.


Càrrecs públics
Precedit per:
José de Carvajal y Lancáster
Secretari d'Estat

(abril-maig) 1754
Succeït per:
Ricardo Wall y Devereux
Premis i fites
Precedit per:
José de Carvajal y Lancáster

Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira O

1774-1776
Succeït per:
José Joaquín de Silva-Bazán