Festival OTI de la Cançó

Festival OTI de la Cançó

Tipus	concurs anual de música franquícia de televisió
Vigència	1972 - 2000
Interval de temps	25 novembre 1972  -
Basat en	Festival de la Cançó d'Eurovisió
Gènere	música popular

El Festival OTI de la Cançó o Festival de la OTI, el nom original del qual era Gran Premi de la Cançó Iberoamericana, va ser un certamen musical on cadascun dels països pertanyents a l'OTI participava amb una cançó, de manera similar al Festival de la Cançó d'Eurovisió. Es va celebrar per primera vegada en Madrid el 25 de novembre de 1972 i, després d'una suspensió en 1999, la seva última versió va tenir lloc a Acapulco el 20 de maig de 2000, totalitzant vint-i-vuit edicions.^[1]

Si bé l'objectiu inicial del Festival de la OTI era generar un procés d'unitat iberoamericana a través de l'intercanvi d'expressions culturals, especialment les musicals, mai va aconseguir emular del tot al Festival de la Cançó d'Eurovisió, encara que sí que va aconseguir diversos èxits. No obstant això a causa de catàstrofes naturals, situacions d'inestabilitat política, la insolvència d'alguns dels països membres, l'aparició d'altres cadenes de televisió que no van manifestar estar interessades a transmetre i/o organitzar aquest esdeveniment (com van ser els casos de Mèxic i Espanya, en la primera meitat de la dècada de 1990) i, molt especialment, el qüestionament en el sistema de votacions i el gradual desmillorament en la qualitat dels participants durant les últimes edicions van provocar la falta de patrocinadors i la consegüent retirada de finançament de països claus i emblemàtics —com Espanya— d'aquest festival, la qual cosa van motivar la seva interrupció indefinida.^[2]

Encara que inspirat en el Festival de la Cançó d'Eurovisió (1956), el Festival de la OTI té com a predecessor al «Festival de la Cançó Llatina», celebrat al Teatro Ferrocarrilero de la Ciutat de Mèxic. Els triomfadors de totes dues edicions van ser Lucecita en 1969 i Cláudya en 1970.

El Festival OTI de la Cançó es va celebrar per primera vegada en Madrid el 25 de novembre de 1972, quan van participar tretze països. Després d'una suspensió en 1999, a causa de les inundacions que va sofrir la ciutat mexicana de Veracruz, seu del festival d'aquell any, i després de vint-i-set edicions, la seva última versió va tenir lloc a Acapulco el 20 de maig de 2000, quan hi van assistir vint països. A partir de llavors, diverses catàstrofes naturals als països en els quals anava a celebrar-se van motivar la seva interrupció indefinida.^[3]

El Festival va abastar més enllà de l'espai iberoamericà tradicional (Amèrica del Nord, Amèrica Central, el Carib i Amèrica del Sud), aconseguint les incorporacións d'Antilles Neerlandeses i Estats Units en 1974 —es va celebrar en tres ocasions als Estats Units—, del Canadà en 1986, d'Aruba en 1989 i de Guinea Equatorial en 1992.

El festival va aconseguir la xifra rècord de 25 països participants en 1992 i 1993.

Any	Països segons el seu debut
1972	Argentina, Brasil, Bolívia, Xile, Colòmbia, Espanya, Panamà, Perú, Portugal, Puerto Rico, República Dominicana, Uruguai, Veneçuela
1973	Mèxic
1974	Antilles Holandeses, Equador, El Salvador, Estats Units, Guatemala, Hondures, Nicaragua
1976	Costa Rica
1978	Paraguai
1986	Canadà
1989	Aruba
1991	Cuba
1992	Guinea Equatorial

Entre 1972 i 2000, cinc cantants representaren llurs països en almenys tres ocasions: el costariqueny Ricardo Padilla (1980, 1982 i 1994), el peruà Rocky Belmonte (1988, 1990 i 1994), el paraguaià Rolando Percy (1978, 1990 i 1995), el xilè Florcita Motuda (1978, 1981 i 1998) i l'argentí Guillermo Guido (1988, 1996 i 2000).

Per al repartiment de seus, es van seguir criteris dispars. Si bé per un acord entre els països membres de l'OTI la primera seu va ser la capital espanyola, d'aquí endavant la idea era seguir la regla del Festival d'Eurovisió, és a dir, que el país vencedor havia d'organitzar el Festival. No obstant això, aquesta idea degué ser deixada de costat quan la televisió nicaragüenca, vencedora en 1977, no va poder organitzar-lo en 1978 a causa de la guerra civil, per la qual cosa la seu va ser canviada a Santiago de Xile.

Aquest concepte tornaria a implementar-se en 1980, en organitzar-se a Buenos Aires el festival després de la victòria argentina en 1979, però després d'aquell any s'abandonaria de manera definitiva, implementant-se un repartiment per sorteig o per designació entre els països que es trobessin financerament en condicions d'organitzar el Festival, arribant a donar-se el fet que una mateixa ciutat organitzés en tres anys consecutius el certamen iberoamericà, com en el cas de València entre 1992 i 1994.^[4][5]

Tretze països van organitzar el Festival OTI de la Cançó: Espanya i Mèxic, sis vegades (1972, 1977, 1985, 1992, 1993 i 1994; 1974, 1976, 1981, 1984, 1991 i 2000, respectivament); els Estats Units, tres (1983, 1989 i 1990); Xile, l'Argentina i el Perú, dos (1978 i 1986, 1980 i 1988, 1982 i 1997, respectivament); el Brasil, Puerto Rico, Veneçuela, Portugal, Paraguai, l'Equador i Costa Rica, una (1973, 1975, 1979, 1987, 1995, 1996 i 1998, respectivament).^[6]

Any	Seu	Lloc	Presentadors	Transmissió
1972	Madrid	Palau de Congressos de Madrid	Rosa María Mateo i Raúl Matas	RTVE
1973	Belo Horizonte	Palácio das Artes	Íris Lettieri i Walter Forster	Rede Tupi
1974	Acapulco	Teatro Juan Ruiz de Alarcón	Lolita Ayala i Raúl Velasco	Televisa
1975	San Juan	Estudis de Canal 2, Telemundo	Marisol Malaret i Beba Franco	Telemundo
1976	Acapulco	Teatro Juan Ruiz de Alarcón	Susana Dosamantes i Raúl Velasco	Televisa
1977	Madrid	Centro Cultural de la Villa de Madrid	Mari Cruz Soriano i Miguel de los Santos	RTVE
1978	Santiago	Teatro Municipal	Raquel Argandoña i Raúl Matas	Canal 13, TVN, Canal 9 i UCV-TV
1979	Caracas	Teatro del Círculo Militar	Eduardo Serrano i Carmen Victoria Pérez	VTV, Venevisión i RCTV
1980	Buenos Aires	Teatro General San Martín	Liliana López Foresi i Antonio Carrizo	ATC i Canal 13
1981	Ciudad de México	Auditorio Nacional	Raúl Velasco	Televisa
1982	Lima	Coliseo Amauta	Humberto Martínez Morosini, Zenaida Solís, Pepe Ludmir i Silvia Maccera	Panamericana Televisión
1983	Washington D.C.	Constitution Hall	Ana Carlota i Rafael Pineda	SIN
1984	Ciutat de Mèxic	Auditorio Nacional	Raúl Velasco	Televisa
1985	Sevilla	Teatro Lope de Vega	Paloma San Basilio i Emilio Aragón Álvarez	RTVE
1986	Santiago	Teatro Municipal	Pamela Hodar i César Antonio Santis	Canal 13, TVN i Canal 11
1987	Lisboa	Teatro São Luís	Ana Maria Zanatti i Eládio Clímaco	RTP
1988	Buenos Aires	Teatro Miguel de Cervantes	Pinky i Juan Alberto Badía	ATC i Canal 13
1989	Miami	James L. Knight Convention Center	Don Francisco, Lucy Pereda i Antonio Vodanovic	Univisión
1990	Las Vegas	Caesar's Palace	Antonio Vodanovic, Emmanuel i María Conchita Alonso	Univisión
1991	Acapulco	Centro de Convenciones	Raúl Velasco	Televisa
1992	València	Teatre Principal	Paloma San Basilio i Joaquín Prat	RTVE
1993	València	Teatre Principal	Paloma San Basilio i Francisco	RTVE
1994	València	Teatre Principal	Ana Obregón i Francisco	RTVE
1995	San Bernardino	Anfiteatro José Asunción Flores	Menchi Barriocanal i Rubén Rodríguez	Canal 13 (Paraguai)
1996	Quito	Teatro Nacional de la Casa de la Cultura	Christian Johnson i Ximena Aulestia	Ecuavisa, Teleamazonas i Gamavisión
1997	Lima	Plaza Mayor	Jorge Belevan i Claudia Doig	América Televisión
1998	San José	Teatro Nacional	Maribel Guardia i Rafael Rojas	Repretel i Teletica
1999	Veracruz	El Festival va ser suspès a causa de les inundacions que va sofrir la ciutat seu.
2000	Acapulco	Centro de Convenciones	Emmanuel, Andrea Legarreta, Gabriela Spanic i Otto Sirgo	Televisa

Per a escollir la cançó guanyadora del Festival de l'OTI, entre 1972 i 1981, es van realitzar votacions via telefònica, mitjançant jurats per països. A partir de 1982, un jurat de sala, format per persones relacionades amb el món de la música, va avaluar les diferents cançons mitjançant votació. En 1982, va haver-hi una variació en el jurat de sala: era un jurat per país participant que lliurava les seves puntiacions en una votació oberta, l'invers en 1983, quan la votació va ser secreta, i en 1984, quan van ser designats jurats famosos i lligats a la música. A partir de 1990, els temes musicals que obtenien major puntuació es van portar un premi en metàl·lic.

• Notícies sobre el festival OTI de la cançó a El País.