Fills del Cor de Maria
Congregatio Missionariorum Filiorum Immacolati Cordis Beatae Mariae Virginis | |
Escut dels claretians (Cor de Maria travessat, amb Sant Miquel), a la casa mare de l'orde | |
Tipus | Congregació clerical masculina |
---|---|
Nom oficial | Congregació dels Fills Missioners de l'Immaculat Cor de Santa Maria Verge |
Nom oficial llatí | Congregatio Missionariorum Filiorum Immacolati Cordis Beatae Mariae Virginis |
Sigles | C.M.F |
Altres noms | Missioners Claretians, cordimarians |
Hàbit | No n'usen: el del clergat del lloc |
Lema | Surrexerunt filii eius et beatissimam predicaverunt (S'aixecaren els seus fills i l'anomenaren felicíssima) |
Objectiu | Organització de missions, educació i apostolat mitjançant publicacions |
Fundació | 16 de juliol de 1849, Vic per Sant Antoni Maria Claret, Josep Xifré i Mussach, Jaume Clotet i Fabrés, Esteve Sala, Domenech Fàbregas i Manuel Vilaró |
Aprovat per | Pius IX, en 1860 (1859, aprovació civil) |
Constitucions | Per Antoni Maria Claret, aprovades l'11 de febrer de 1870 |
Patrons | Mare de Déu i Sant Miquel |
Supressió | A Espanya, suprimida entre 1868 i 1875 |
Branques i reformes | Branca femenina (Religioses de Maria Immaculada Missioneres Claretianes), 1851 |
Primera fundació | Vic (Casa Missió d'Exercicis, al Convent de la Mercè i, després, en una seu nova al mateix lloc), 1849 |
Fundacions destacades | Segòvia (1861), Xile (1870), Xina (1929) |
Fundacions a terres de parla catalana | Col·legis Claret (a Barcelona, Sabadell, Valls, València, etc.) |
Persones destacades | Francesc Crusats i Franch, Pere Marcer i Cuscó, Manuel Esqué i Montseny, Mariano Avellana Lasierra, Étienne Marcellin Granier-Blanc, Màrtirs de Barbastre, Pere Voltas i Montserrat, Pere Casaldàliga i Pla |
Lloc web | http://www.claret.org |
Els claretians són la congregació religiosa catòlica dels Fills de l'Immaculat Cor de Maria o Fills del Cor de Maria (Cordis Mariae Filius C.M.F.), també coneguda com a Missioners Claretians, fou fundada per sant Antoni Maria Claret, l'any 1849 a Vic (Osona) a l'antic Seminari diocesà (sent-ne bisbe el dr. Llucià Casadevall), amb la finalitat de difondre l'evangelització catòlica a les missions, l'educació dels infants i joves. Aquesta congregació disposa de parròquies, escoles, missions, editorials, mitjans de comunicació... amb un important apostolat a favor dels pobres i marginats. Està estesa pels quatre continents.
Història
La política anticlerical dominant a Espanya durant la primera meitat del segle xix (amb la desamortització de Juan Álvarez Mendizábal o les mesures de Baldomero Espartero i Leopoldo O'Donnell van provocar en el clergat una revifalla dels corrents missioners i catequètics, orientats a donar a conèixer la fe cristiana entre el poble. En aquesta línia, Antoni Maria Claret (1807-1870) va començar a predicar a pobles de Catalunya i Canàries.
Per arribar a més llocs, va pensar de fundar una congregació amb el mateix objectiu: el 16 de juliol de 1849, juntament amb Josep Xifré i Mussach, Jaume Clotet i Fabrés, Esteve Sala, Domenech Fàbregas i Manuel Vilaró, va constituir-se la congregació, posada sota la protecció del Sagrat Cor de Maria.[1] Quan l'any següent va ser nomenat arquebisbe de Santiago de Cuba, Claret hagué de deixar la direcció de la congregació. A partir de 1858, quan Josep Xifré i Mussach, un dels cofundadors, se'n va fer càrrec, l'institut va tenir una gran expansió.[2]
El decret d'aprovació pontifici va arribr el 29 d'octubre de 1860, i les constitucions van ser aprovades ad experimentum el 22 de desembre de 1865 i definitivament l'11 de febrer de 1870. El 21 d'octubre del 2017 es va fer una beatificació de 109 màrtirs claretians al Temple de la Sagrada Família de Barcelona.
-
Escut dels claretians
-
Escut dels Claretians
-
Casa Missió d'Exercicis de Vic, amb el temple-sepulcre del sant
-
Església de l'Immaculat Cor de Maria (Barcelona) (Carrer Sant Antoni Maria Claret, 45)
-
Edifici del Col·legi Claret de Barcelona, adjacent a l'església
Activitats i difusió
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. |
Els claretians organitzen missions d'apostolat, tant entre creients, en el mateix país, com entre no creients, en altres terres; a més tenen diverses escoles per a l'ensenyament dels joves i fan publicacions de caràcter religiós.
AvuiEuropa:
són presents a 60 estats d'arreu del món, a- 435 membres a Espanya
- 52 membres a Portugal
- 25 membres a França
- 13 membres al Regne unit
- 37 membres a Alemanya
- 72 membres a Itàlia
- 50 membres a Polònia
- 3 membres a República Txeca
- 5 membres a Suïssa
- 3 membres a Eslovènia
- 14 membres a Rússia.
A Amèrica:
- 20 membres al Canadà
- 105 membres als Estats Units
- 59 membres a Mèxic
- Entre Guatemala, El Salvador, Hondures, Nicaragua, Costa Rica i Panamà, hi ha 134 membres
- Entre Colòmbia i Veneçuela, hi ha 134 membres
- Entre Colòmbia i Equador, hi ha 54 membres
- A Brasil, 120 membres
- Entre Perú i Bolívia, 93 membres
A Àfrica:
- 209 membres a Nigèria
- 48 membres a Guinea Equatorial
- 11 membres a Costa d'Ivori
- 10 membres a Ghana
- 81 membres al Camerun
- 12 membres a Gabon
- 11 membres a Angola
- 75 membres a la República del Congo
- 22 membres a Uganda
- 19 membres a Kenya
- 26 membres a Tanzània
- 10 membres a Moçambic
- 6 membres a Zimbabue
- 2 membres a Sud-àfrica
Àsia:
- 513 membres a l'Índia
- 103 membres a les Filipines
- 102 membres a Indonèsia
- Entre Corea del Sud i Japó 34 membres
- 6 membres a Taiwan
- 8 membres a la Xina
- 17 a Timor Oriental
- 43 a Sri Lanka
Al final de 2005, hi havia 441 cases i 3.124 religiosos, dels quals 2.114 eren sacerdots.
Vegeu també
Referències
- ↑ Santacana i Trilla, Lleonard; Codina i Plensa, Josep M. «Cent anys de presència claretiana a Cervera». Miscel·lània cerverina, Núm.: 5, 1987. ISSN: 2385-426X [Consulta: 19 agost 2016].
- ↑ Salarich i Torrents, Miquel S.; Ylla-Català i Genís, Miquel S. «Josepé Xifré i Mussach». A: Vigatans il·lustres. Vic: Publicacions del Patronat d'Estudis Ausonencs, 1983, p. 139-144. ISBN 84-398-0654-X.
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fills del Cor de Maria |