François Altwies
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (mul) Franz Joseph Altwies  11 desembre 1869 Remich (Luxemburg) |
| Mort | 5 juliol 1936 (66 anys) Ciutat de Luxemburg |
| Membre del Consell d'Estat de Luxemburg | |
| 6 març 1933 – 6 juliol 1936 | |
 Diputat de la Cambra de Diputats de Luxemburg | |
| 1919 – 1933 Circumscripció electoral: Centre | |
| President de la Cambra de Diputats | |
| 1917 – 1925 ← Edouard Hemmer – René Blum → | |
| Diputat de la Cambra de Diputats de Luxemburg | |
| 1911 – 1925 Circumscripció electoral: Grevenmacher | |
| Dades personals | |
| Formació | Ateneu de Luxemburg |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, notari |
| Partit | Partit de la Dreta |
| Família | |
| Cònjuge | Elise Wurth (1901–) |
| Premis | |
François Altwies (Remich, 11 de desembre de 1869 - Ciutat de Luxemburg, 5 de juliol de 1936) fou un jurista i polític luxemburguès. Va entrar a la Cambra de Diputats de Luxemburg, de la qual va ser president, de 1917 a 1925.
Altwies era advocat de professió, i va ser nomenat notari a Junglinster en 1897, abans de la creació d'aquesta oficina a la Ciutat de Luxemburg a partir de 1922.[1] Va ser elegit per primera vegada a la Cambra de Diputats el 1911, per la representació del cantó de Grevenmacher. Altwies com a conservador es va unir al Partit de la Dreta (PD) després de la seva formació el 1914. Va ser reelegit el 1915 i 1918.[1]
Membre eloqüent i prominent, Altwies es va convertir, juntament amb Emile Prüm, Joseph Bech i Auguste Thorn, en una de les principals armes del Partit de la Dreta dins la Cambra.[2] Va ser vicepresident de la Cambra el 28 de juny 1917, quan Léon Kauffman, es va convertir en primer ministre.[3] Solament quatre mesos més tard, va ser elevat a President, càrrec que va ocupar fins a 1925, quan el Partit de la Dreta va perdre la seva majoria absoluta en la Cambra.[3]
Va exercir un paper clau en sufocar la revolució comunista, intent liderat per Émile Servais el gener de 1919, instant als soldats francesos per intervenir en la crisi.[4] Va ser nomenat Conseller d'Estat el 1933. Va morir el 5 de juliol de 1936 a la ciutat de Luxemburg.[5]
Es va casar amb Elise Wurth el 21 de maig de 1901. Van viure a la casa senyorial de la ciutat de Luxemburg en el prestigiós Boulevard Royal.[6]
Condecoracions
Altwies va ser guardonat amb les següents condecoracions nacionals:[6]
Orde de la Corona de Bèlgica (Gran Creu)
Legió d'Honor (Comandant)
Orde de la Corona d'Itàlia (Gran Creu)
Orde d'Adolf de Nassau (Gran Oficial)- Orde de la Corona de Roure (Gran Oficial)
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Mersch, 1967, p. 373.
- ↑ Mersch, 1967, p. 374.
- ↑ 3,0 3,1 Mersch, 1967, p. 375.
- ↑ Thewes, 2003, p. 81.
- ↑ Mersch, 1967, p. 377.
- ↑ 6,0 6,1 Mersch, 1967, p. 376.
Bibliografia
- Mersch, Jules. «François Altwies». A: Mersch, Jules. Biographie nationale du pays de Luxembourg (en francès). Luxembourg City: Victor Buck, 1967 [Consulta: 7 novembre 2015].
- Thewes, Guy. Les gouvernements du Grand-Duché de Luxembourg depuis 1848 (PDF) (en francès). Édition limitée. Luxembourg City: Service Information et Presse, juliol 2003. ISBN 2-87999-118-8 [Consulta: 28 novembre 2008].