Francesc Navarro Borràs
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 gener 1905  Reus (Baix Camp) |
| Mort | 17 agost 1974 (69 anys) Madrid |
| Catedràtic d'universitat | |
| 1930 – | |
| Dades personals | |
| Religió |  Opus Dei |
| Formació | Universitat de Saragossa |
| Director de tesi | Josep Maria Plans i Freyre |
| Activitat | |
| Ocupació | Arquitectura, Matemàtiques |
| Ocupador | Escuela Superior de Arquitectura de Madrid (en)  |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Estudiant doctoral | José Martínez Salas (en) i Federico Alicart (en) |
| Premis | |
Francesc Navarro Borràs (Reus, 30 de gener de 1905 - Madrid 17 d'agost de 1974) va ser un arquitecte i professor universitari català, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.
Biografia
Després de cursar batxillerat a Reus, va començar estudis a la facultat de ciències de la Universitat de Saragossa, on va obtenir una beca per anar a estudiar a París. Als 19 anys es llicencià en ciències químiques, títol que revalidà el 1926 a la Universitat de Barcelona, mentre estudiava a l'Escola Superior d'Arquitectura. El 1929 es doctorà en ciències exactes a la Universitat de Madrid.
El 1931 i 1932 va seguir cursos de mecànica aplicada a la construcció i sobre mecànica elàstica a la Technische Hochschule de Charlottenburg. El 1927 va començar la seva labor docent, com a auxiliar a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona. El 1929 era encarregat de la càtedra d'anàlisi matemàtica, i el 1930 era catedràtic de mecànica racional a la facultat de Ciències de la Universitat de Madrid.
Ideològicament de dretes, en produir-se el cop d'estat del 18 de juliol de 1936 va amagar-se i passà a la zona de Burgos. El 1938 va ser escollit acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, i en va prendre possessió l'agost de 1939 amb el discurs "Estudio de algunos tipos de ecuaciones integrales singulares.[1] També va ser vicepresident de la Reial Societat Matemàtica Espanyola i membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
El 1939 va ser nomenat degà de la Facultat de Ciències de la Universitat de Madrid, i era arquitecte dels Ministeris d'Instrucció Pública i de Justícia. Vinculat des del 1940 al Consell Superior d'Investigacions Científiques, es relacionà amb investigadors exiliats en un intent d'aconseguir aportacions científiques de l'estranger. Membre de l'Opus Dei, ocupà càrrecs diversos a l'administració, com ara delegat a la Junta de Defensa Passiva, i vocal a la Junta de Construccions Civils. Va publicar manuals de matemàtiques per a químics i biòlegs.[2]
Obres
- Curso general de matemáticas (Madrid, 1936)
- Problemas de matemáticas aplicadas a la física, a la química y a las ciencias naturales (Madrid, 1950)
Referències
- ↑ Biografia Arxivat 2016-08-08 a Wayback Machine. al web de la RAC
- ↑ Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 481-482.
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Leonardo Torres Quevedo |
 Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Medalla 32 1938-1974 |
Succeït per: Manuel Valdivia Ureña |