Francescu Ignaziu Mannu
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 18 maig 1758  Ocier (Sardenya) | ||
| Mort | 19 agost 1839 (81 anys) Càller (Sardenya) | ||
| Jutge | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat de Sàsser | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | magistrat | ||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| |||
Francescu Ignaziu Mannu (Ozieri, 18 de maig de 1758 - Càller, 19 d'agost de 1839) fou un poeta sard. De família noble, fou jutge de l'Audiència Reial i participà en la revolta dirigida per Giovanni Maria Angioy dels vassalls contra els feudals quan els sards derrotaren als francesos de l'almirall Trouguet i reclamaren als piemontesos el dret a participar en el govern de l'illa.
Durant un temps treballà en un compendi de vocabulari sard, però finalment és recordat per S'innu de su patriotu sardu a sos feudatàrios, poema reivindicatiu en logudorès que esdevingué l'himne de la revolta. Fou imprès clandestinament a Còrsega i publicat a Càller el 1923.