Frederic August II de Saxònia (elector)

Frederic August II de Saxònia

Nom original	(pl) August III
Biografia
Naixement	17 octubre 1696 Dresden
Mort	5 octubre 1763 (66 anys) Dresden
Sepultura	Catedral de Dresden
Gran duc de Lituània
30 juny 1734 – 5 octubre 1763
Rei de Polònia
5 octubre 1733 – 5 octubre 1763
Prince-Elector of Saxony (en)
1733 – 1763
Dades personals
Religió	Luteranisme
Activitat
Lloc de treball	Polònia (1733–1763) Dresden (1733–1763)
Ocupació	monarca
Altres
Títol	Gran duc de Lituània (1734–1763)
Família	Wettin
Cònjuge	Maria Josepa d'Àustria (1719–)
Fills	Frederic Cristià I de Saxònia, Clement Venceslau de Saxònia, Albert de Saxònia-Teschen, Maria Cunegunda de Saxònia, Maria Elisabet de Saxònia, Maria Margarida de Saxònia, Friedrich August Prinz von Sachsen (en) , Maria Cristina de Saxònia, Maria Josepa de Saxònia, Maria Amàlia de Saxònia, Carles de Saxònia, Maria Anna de Saxònia, Francesc Xavier de Saxònia, Joseph August Prinz von Sachsen (en)
Pares	Frederic August I de Saxònia   i Cristiana de Brandenburg-Bayreuth
Germans	Maria Anna Katharina Rutowska (en) , Anna Karolina Orzelska, Friederike Alexandrine Moszyńska, Friedrich August Rutowski, Maurice de Saxe, Jean Georges Chevalier de Saxe i Friedrich August Cosel (en)
Premis (1736)  Orde de Sant Andreu (1736)  Orde militar de sant Enric (1736)  Orde de l'Àliga Negra (1736)  Cavaller de l'Orde de Sant Alexandre Nevski (1722)  Cavaller de l'Orde del Toisó d'Or (1713, 1714)  Orde de l'Àliga Blanca de la Confederació de Polònia i Lituània (1709)  Orde de l'Elefant
Signatura

Frederic August II de Saxònia (Dresden, 1696 - 1763) fou Elector de Saxònia des de 1733 i fins a 1763 i Rei de Polònia des de 1734 i fins a 1763.

Orígens familiars

Nat a Dresden el dia 7 d'octubre de 1696 essent fill de l'elector Frederic August I de Saxònia i de la marcgravina Cristiana de Brandenburg-Bayreuth. Frederic August era net per via paterna de l'elector Joan Jordi III de Saxònia i de la princesa Anna Sofia de Dinamarca; mentre que per via materna ho era del marcgravi Cristià Ernest de Brandenburg-Bayreuth i de la duquessa Sofia Lluïsa de Württemberg.

Núpcies i descendents

El 20 d'agost de 1719 contragué matrimoni a Viena amb l'arxiduquessa Maria Josepa d'Àustria, filla de l'emperador Josep I, emperador romanogermànic i de la princesa Guillemina de Brunsvic-Wolfenbüttel. La parella va tenir catorze fills. Per ordre de naixement foren els següents:

• SAR el príncep Frederic August de Saxònia (Dresden, 1720 - ibídem 1721).
• SAR el príncep Josep de Saxònia (Dresden, 1721 - ibídem 1728).
• SM l'elector Frederic Cristià I de Saxònia, (Dresden, 1722 - ibídem 1763. Es casà amb la princesa Maria Antònia de Baviera.
• SAR la princesa Maria Amàlia de Saxònia, (Dresden, 1724 - Madrid, 1760) fou muller del rei borbó Carles III d'Espanya.
• SAR la princesa Maria Margarida de Saxònia, (1727, Dresden - ibídem, 1734).
• SAR la princesa Maria Anna de Saxònia (Dresden, 1728 - Múnic, 1797) fou esposa de l'elector Maximilià III de Baviera.
• SAR el príncep-regent Francesc Xavier de Saxònia, (1730, Dresden i mort a Zabeltitz el 1806. Esdevingué regent de Saxònia des de 1763 i fins a 1768.
• SAR la princesa Maria Josepa de Saxònia (Dresden, 1731 - Versalles, 1767). Es casà amb el delfí Lluís de França.
• SAR el príncep Carles de Saxònia, duc de Curlàndia (Dresden, 1733 - ibídem, 1796). Es casà amb l'aristòcrata polonesa Francesca Corvin-Krasinska.
• SAR la princesa Maria Cristina de Saxònia (1735, Dresden - 1782, Remiremont), Esdevingué abadessa de Remiremont.
• SAR la princesa Maria Elisabet de Saxònia (Dresden, 1736 - ?, 1818).
• SAR el príncep Albert de Saxònia, duc de Teschen (Dresden, 1738 - 1822, Viena). Es casà amb l'arxiduquessa Maria Cristina d'Àustria, duquessa de Teschen i governadora de Flandes.
• SAR el príncep Climent Venceslau de Saxònia (Wermsdorf, 1739 - 1812, Marktoberdorf) Arquebisbe-elector de Tréveris.
• SAR la princesa Maria Dorotea de Saxònia (1740, Dresden - 1826 a Thorn. Esdevingué princesa-abadessa de Thorn i Essen.

Biografia

Amb la mort del seu pare, el rei-elector Frederic August I de Saxònia, esclatà un conflicte intern a Polònia. Gràcies al suport de l'exèrcit austríac i rus, les pretensions saxones sobre el tron polonès reeixiren en contra de les pretensions franceses de col·locar-hi el príncep Estanislau Leszczyński. La guerra conclogué l'any 1738.

Desinteressat dels afers interns tant de Polònia com de Saxònia, el monarca estigué més preocupat per la caça, l'òpera o el col·leccionisme d'art que pels afers polítics. Durant el seu regnat, de trenta anys, únicament passà a Polònia tres anys. La seva despreocupació pels temes polonesos permeté l'augment de les rivalitats internes concentrades entre els Czartoryski i els Potocki.

Durant el seu regnat es produí la Guerra de successió austríaca i la Guerra dels Set Anys, en la que els exèrcits saxons i austríacs no estaven preparats i les seves forces estaven disperses i Frederic II de Prússia va poder ocupar Dresden fàcilment el 9 de setembre, i després de la batalla de Lobositz de l'1 d'octubre de 1756, Maximilian Ulysses Browne es va retirar per unir-se amb un exèrcit saxó aïllat a la fortalesa de Pirna on va quedar assetjat pels prussians, que van ocupar Saxònia. L'exèrcit saxó es va rendir el 14 d'octubre, i va ser incorporat per la força a l'exèrcit prussià. Saxònia es ret el 15 d'octubre, un dia després d'haver-se rendit l'exèrcit saxó. Tot i això, Saxònia va aconseguir de retardar la campanya prussiana.^[1]

A la seva mort el succeí el seu fill, l'elector Frederic Cristià I de Saxònia que ja no fou escollit rei de Polònia. Johann Adolph Hasse va escriure un Rèquiem per al seu funeral.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Frederic August II de Saxònia