Friedrich Stromeyer
Biografia | |
---|---|
Naixement | 2 agost 1776 ![]() Göttingen (Alemanya) ![]() |
Mort | 18 agost 1835 ![]() Göttingen (Alemanya) ![]() |
Residència | Alemanya ![]() |
Formació | Universitat de Göttingen ![]() |
Director de tesi | Johann Friedrich Gmelin i Johann Friedrich Blumenbach ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Química ![]() |
Ocupació | químic, farmacèutic, professor d'universitat, botànic ![]() |
Ocupador | Universitat de Göttingen ![]() |
Membre de | |
Professors | Johann Friedrich Gmelin i Louis Nicolas Vauquelin ![]() |
Obra | |
Estudiant doctoral | Leopold Gmelin, Eilhard Mitscherlich i Robert Bunsen ![]() |
Abrev. botànica | F.Stromeyer ![]() |
Premis | |
| |
![]() ![]() |
Friedrich Stromeyer (Göttingen, 2 d'agost de 1776 – 18 d'agost de 1835),[1] fou un químic alemany que descobrí l'element cadmi.
Biografia
Stromeyer estudià a la Universitat de Göttingen on es doctorà el 1800 amb Johann Friedrich Gmelin i Louis Nicolas Vauquelin. Formà part de l'equip directiu de la universitat i fou també inspector de farmàcia. Dirigí els treballs de doctorat de Robert Bunsen i de Eilhard Mitscherlich.
Obra
El 1817 descobrí l'element cadmi quan estudiava els composts del zinc, en els quals es presenta com una impuresa en molt petites quantitats. Fou el primer a recomanar la utilització del midó com a reactiu per identificar el iode en les dissolucions. Estudià la química de l'arsina i de les sals de bismutat.
Referències
- ↑ Asimov, Isaac. «Strohmeyer, Friedrich». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 222. ISBN 8429270043.