Gavina capnegra mediterrània

Infotaula d'ésser viuGavina capnegra mediterrània
Ichthyaetus melanocephalus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Envergadura96 cm Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries2,4 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou24 dies Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreCharadriiformes
FamíliaLaridae
GènereIchthyaetus
EspècieIchthyaetus melanocephalus Modifica el valor a Wikidata
(Temminck, 1820)
Nomenclatura
Sinònims
Larus melanocephalus
ProtònimLarus melanocephalus Modifica el valor a Wikidata
Distribució

Modifica el valor a Wikidata
Exemplar adult amb plomatge d'hivern fotografiat a Suècia.
Exemplar fotografiat a La Rochelle (França).

La gavina capnegra mediterrània o gavina de cap negre i baldritxa a les Balears (Ichthyaetus melanocephalus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes i molt semblant a la gavina vulgar, però sense el color negre de les puntes de les ales.

Morfologia

  • Fa 39 cm de llargària total i a l'entorn d'un metre d'envergadura alar.
  • Pesa entre 220 i 380 g.
  • Té una màscara negra que perd a l'hivern.
  • Té les potes i el bec vermells.
  • Bec robust.
  • Els exemplars immadurs no assoleixen el plomatge d'adult fins al tercer any de vida[1]

Reproducció

Cria en colònies i fa el niu amb herba i algunes plomes a la sorra. Hi pon 3 ous durant els mesos de maig i juny, els quals seran covats al llarg de 23-25 dies. Els pollets que en sortiran encara trigaran entre 35 i 40 dies en ser capaços de volar i dos anys en assolir la maduresa sexual.[2] Cria al Delta de l'Ebre, a Mallorca[3] i a l'Albufera de València.

Alimentació

Menja peixos, invertebrats aquàtics, mol·luscs, cucs, llavors, insectes i deixalles dels abocadors d'escombraries.

Distribució geogràfica

Es troba circumscrita al Mediterrani i a les seues costes, la Mar Negra i Turquia.

Costums

Conservació

Les poblacions d'aquest ocell es veuen amenaçades per la desaparició del seu hàbitat, el desenvolupament del turisme costaner, la urbanització del litoral, la caça il·legal, la contaminació del medi ambient i la modificació de les pràctiques pesqueres.

Referències

Enllaços externs