Gavina corsa
Ichthyaetus audouinii | |
---|---|
Dades | |
Pes | 67 g (pes al naixement) |
Envergadura | 131,5 cm |
Nombre de cries | 2,49 |
Període d'incubació de l'ou | 29 dies |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Charadriiformes |
Família | Laridae |
Gènere | Ichthyaetus |
Espècie | Ichthyaetus audouinii (Charles Payraudeau, 1826) |
Nomenclatura | |
Epònim | Victor Audouin |
Sinònims | Larus audouinii
|
Protònim | Larus audouinii |
La gavina corsa[1] o gavina roja[2] a les Balears (Ichthyaetus audouinii) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes i una de les espècies de gavina més escasses del món.
Morfologia
- Fa 50 cm de llargària total i 125-138 cm d'envergadura alar.
- Té el dors i les ales d'un gris clar. Aquestes darreres presenten una conspícua taca negra formada per la part terminal de les primàries externes.
- El bec és de color vermell carmí amb una banda negra abans de la punta, que és groga (això la distingeix, a primera vista, de les altres gavines).
- Les potes són d'un gris verdenc.
- Iris fosc, amb anell orbital carmesí.
- El cap i el pit són d'un blanc pur.[3]
Reproducció
Manté poblacions nidificants a les Balears, als Columbrets, al delta de l'Ebre i al delta del Llobregat, els efectius del qual sumen la meitat de la població mundial. Fora de les àrees de nidificació, aquesta gavina és molt escassa.
Fan el niu i hi ponen 2 ous, a l'abril-maig, en àrees sense gaire vegetació.
Alimentació
Pesca peixos i rarament menja carronya. S'alimenta de nit, tant a alta mar com a les platges.
Hàbitat
Viu a la Mediterrània, a alta mar, i cria a les illes, preferentment si són petites i de costes rocalloses. Normalment vol penya-segats i roques a les illes on nia, però, en el cas de la colònia del Principat de Catalunya, s'ha adaptat a un terreny menys vertical, com ara el delta de l'Ebre.
Costums
- Arriba a les àrees de cria durant els mesos de març i abril. A l'hivern és escassa.
- La majoria deixa els llocs de cria i marxa més al sud, a la costa sahariana d'Àfrica, a hivernar, tot i que la resta es reuneix al delta de l'Ebre per mudar.
Estat de conservació
És una espècie en expandiment,[4] ja que a la dècada de 1960 només n'hi havia 1.000 exemplars i, actualment, es calcula que n'hi ha 10.000.
Observacions
El nom científic honora el naturalista francès Jean Victoire Audouin.
L'esperança de vida dels individus adults de la colònia del Parc Natural del Delta de l'Ebre és del 90,5%, pot arribar als 21 anys si es considera només com individu adult i si es té en consideració des que neix, aleshores arriba als 25 anys (Oro et al., 1999[5]). En canvi a la colònia de l'illa de Cabrera (Mallorca) és més baixa (84,9 %) i a les Columbretes és més alta (94 %, Cam et al., 2004).[6]
Galeria d'imatges
-
Exemplars fotografiats a punta de Ses Portes (Illa d'Eivissa)
-
Gavina corsa en vol
Referències
- ↑ «Gavina corsa». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 30/03/2023(català)
- ↑ Muntaner, Jordi. «Naturalisme: La gavina roja» (PDF). num.029 p. 13. Es Busqueret, 2012. [Consulta: 1r abril 2023].
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 116. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 56. ISBN 84-315-0434-X
- ↑ Oro, Daniel; Pradel, Roger «Recruitment of Audouin\'s gull to the Ebro Delta colony at metapopulation level in the western Mediterranean» (en anglès). Marine Ecology Progress Series, 180, 03-05-1999, pàg. 267–273. DOI: 10.3354/meps180267. ISSN: 0171-8630.
- ↑ Pedrocchi, Vittorio; Oro, Daniel «Pla de recuperació de la gavina corsa a Catalunya Biologia i conservació» (PDF). Documents dels Quaderns de medi ambient (Generalitat de Catalunya), vol.12, desembre 2005, pàg. 46 [Consulta: 1r abril 2023].