George Anson

George Anson

Retrat del baró Anson per Thomas Hudson (abans de 1748).
Biografia
Naixement	23 abril 1697 Colwich (Regne d'Anglaterra)
Mort	6 juny 1762 (65 anys) Moor Park (Anglaterra)
Sepultura	Església de Sant Miquel i Tots els Àngels 52° 47′ 15″ N, 1° 59′ 08″ O / 52.78740615°N,1.98542005°O / 52.78740615; -1.98542005
Primer Lord de l'Almirallat
1757 – 1762 ← Daniel Finch, 8è comte de Winchilsea – George Montagu-Dunk →
Primer Lord de l'Almirallat
1751 – 1756 ← John Montagu, 4t comte de Sandwich – Richard Grenville-Temple, 2on comte de Temple →
Almirall
1745 –
Membre del 9è Parlament de la Gran Bretanya
1741 – 1747 Legislatura: 9è Parlament de la Gran Bretanya
Activitat
Ocupació	explorador, escriptor de viatges, polític, oficial naval
Activitat	1711 -
Membre de	Royal Society (1745–)
Carrera militar
Branca militar	Royal Navy
Rang militar	almirall
Conflicte	Guerra de Successió Austríaca Primera Batalla del Cap de Finisterre Guerra de l'orella de Jenkins
Obra
Obres destacables Viatge de George Anson alrededor del món.
Altres
Títol	Baró Anson (1747–1762) Lord
Cònjuge	Elizabeth Yorke Anson (1748–)
Pares	William Anson   i Isabella Carrier
Germans	Thomas Anson Janette Anson
Parents	George Anson, nebot
Premis
(1745)  Membre de la Royal Society  Orde del Bany

George Anson (anglès: George Anson, 1st Baron Anson) (Colwich, 23 d'abril de 1697 - Moor Park, 6 de juny de 1762) va ser un almirall britànic.

Fill d'una família aristocràtica, Anson va ingressar a la Royal Navy amb quinze anys, per a ser destinat a diferents vaixells de guerra: el Ruby, el Monmouth i el Hampshire,^[1] en el qual va obtenir els galons de tinent, als vint anys d'edat, el 1717.^[2] A continuació va ser destinat a al mar Mediterrània per prevenir la invasió espanyola de Nàpols i Sicília. El 1722, ja comandant, va fer tasques de vigilància a la mar del Nord i, a partir de 1723 va estar a les Bahames al comanament del vaixell Scarborough per controlar els pirates i els espanyols.^[3]

A partir de 1728, comanant el vaixell Garland, va estar destinat, per a protegir el comerç, a les costes de Carolina del Sud,^[4] on va esdevenir tan popular que encara avui un comtat i altres indrets porten el seu nom.^[5] En retronar a Anglaterra el 1735, va ser destinat a tasques de protecció del comerç a la costa oest-africana i a les Índies Occidentals, fins que el 1739, en iniciar-se la guerra de l'Orella de Jenkins,^[6] va ser ascendit a comodor i destinat, comanant una flota de vuit vaixells, a fer una expedició d'atac a les posicions espanyoles d'Amèrica del Sud, sobre tot de la costa del Pacífic.^[7]

Aquesta expedició, es va convertir en una circumnavegació de la Terra que no es va acabar fins al 1744 i que va donar lloc a un llibre, publicat per primer cop el 1748, que va esdevenir un best seller, amb desenes de milers d'exemplars impresos.^[8] L'expedició va estar plena d'adversitats: de fet només va tornar un dels vuit vaixells enviats i van morir quasi la meitat dels mariners que la formaven, sobre tot d'escorbut.^[9] Però, a part dels objectius bèl·lics, l'expedició va aportar a l'Almirallat Britànic informació geogràfica extremadament valuosa per a futures expedicions als dominis espanyols.^[10]

En retornar, el 1745, va ser destinat a tasques de vigilància al Canal de la Mànega i el 1748 va ser ascendit a almirall.^[11] El 1751 va ser nomenat Primer Lord del Mar i en aquest càrrec, que va mantenir fins a la seva mort el 1762,^[12] va destacar per la seva eficiència, iniciant una sèrie d'importants reformes en avituallament, disposicions sanitàries, cos de marines, fons de vaixell metàl·lics, disseny de fragates, sistema de senyals tàctiques, etc.^[13]

• Barrow, John. The Life of George, Lord Anson, Admiral of the Fleet, Vice-Admiral of Great Britain (en anglès). Outlook Verlag, 2024. ISBN 978-3-36875-652-9. 
• Guerra Moscoso, Sabrina «George Anson’s Voyage to the Pacific and the Defense at the Margins of the Empire» (en anglès). Terrae Incognitae, Vol. 51, Num. 3, 2019, pàg. 219-234. DOI: 10.1080/00822884.2019.1679440. ISSN: 0082-2884.
• Heathcote, T.A.. «Anson». A: The British Admirals of the Fleet, 1734–1995: A Biographical Dictionary (en anglès). Leo Cooper, 2002, p. 5-8. ISBN 1-84468-009-6. 
• Lambert, Andrew «Anson: Royal Navy commander and statesman, 1697–1762» (en castellà). The Mariner's Miror, Vol. 110, Num. 2, 2024, pàg. 227. DOI: 10.1080/00253359.2024.2302753. ISSN: 0025-3359.
• Puig-Samper, Miguel Ángel. Las expediciones científicas durante el siglo XVIII (en castellà). Ediciones Akal, 1991. ISBN 84-7600-737-X. 
• Torres Santo Domingo, Marta «Un bestseller del siglo XVIII: el viaje de George Anson alrededor del mundo» (en castellà). Biblio3W, Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales, Vol. 9, 2004, pàg. 531-. DOI: 10.1344/b3w.9.2004.25522. ISSN: 1138-9796.
• Rasor, Eugene L. English/British Naval History to 1815: A Guide to the Literature (en anglès). Greenwood Publishing, 2004. ISBN 0-313-30547-1. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: George Anson

• «George Anson, Baron Anson» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 1998. [Consulta: 21 novembre 2024].
• Álvarez, Jorge. «George Anson, el marino británico que dio la vuelta al mundo para capturar el Galeón de Acapulco» (en castellà). La Brújula Verde, 2019. [Consulta: 21 novembre 2024].