Gisela (filla de Lluís el Pietós)

Infotaula de personaGisela

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement819 ↔ 822 Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle IX (>874) Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Abadessa
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócanoness (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPrincesa
Duke of the March of Friulia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia carolíngia Modifica el valor a Wikidata
CònjugeEberard de Friül Modifica el valor a Wikidata
FillsBerenguer I d'Itàlia, Ingeltrud, Hatwige von Friaul (en) Tradueix, Heilwise de Friuli, Unroch III de Friül, Adelardo, Judith von Friaul (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesLluís el Pietós Modifica el valor a Wikidata  i Judit de Baviera Modifica el valor a Wikidata
GermansLotari I, Lluís el Germànic, Pipí I d'Aquitània, Carles II el Calb, Arnulf de Sens, Rotruda i Hildegarde Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 119345228 Modifica el valor a Wikidata

Gisela (nascuda vers el 819/822 - † després del 874) fou la filla de l'emperador Lluís I el Pietós i de Judit de Baviera. El seu pare li va donar el 836 el domini reial d'Annapes.

Ascendència

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Carles Martell
 
 
 
 
 
 
 
8. Pipí el Breu
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Rotruda
 
 
 
 
 
 
 
4. Carlemany
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Caribert, comte de Laon
 
 
 
 
 
 
 
9. Bertrada de Laon
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Gisela de Laon
 
 
 
 
 
 
 
2. Luís I dit el Pietós
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20.
 
 
 
 
 
 
 
10. Gerold I de Vintzgau
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21.
 
 
 
 
 
 
 
5. Hildegarda
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. Hnabi o Nebe d'Alàmania
 
 
 
 
 
 
 
11. Emma d'Alamània
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
23. Hereswind
 
 
 
 
 
 
 
1. Gisela
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Hardrad
 
 
 
 
 
 
 
12. Rothard d'Argengau
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25.
 
 
 
 
 
 
 
6. Welf I
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26.
 
 
 
 
 
 
 
13. Hermenlindis o Haildis
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27.
 
 
 
 
 
 
 
3. Judit
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28.
 
 
 
 
 
 
 
14. Isanbart
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29.
 
 
 
 
 
 
 
7. Heilwiga
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30.
 
 
 
 
 
 
 
15.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31.
 
 
 
 
 
 

Matrimoni i descendència

Gisela es va casar, probablement vers el 836, amb Eberard,[1] marquès de Friül, amb el qual va tenir deu fills:

  1. Eberar (837- † després del 20 de juny de 840).
  2. Ingeltruda de Friül (vers 836 - † 867) esposa d'Enric (830 - 886), marquès de Nèustria
  3. Unroc III de Friül (vers 840 - 874 espòs d'Eva de Tours.
  4. Berenguer I de Friül (vers 843 - † 924) espòs de Berta de Spoleto, escollit rei dels Llombards a Pavia el 888, i emperador romà germànic el 915.
  5. Adahard († després de l'1 de juliol del 874). Abat de l'abadia Sainte-Calixte de Cysoing.
  6. Raül († 1 de maig del 892). Abat laic de l'abadia de Sainte-Calixte de Cysoing i de l'abadia de Saint-Vaast d'Arras. El 883 el rei Carloman II de França li va donar l'Artois i el Ternois que van ser recollits a la seva mort pel comte Balduí II de Flandes.
  7. Alpais, morta jove i enterrada a l'abadia de Sainte-Calixte de Cysoing.
  8. Heilwida de Friül (vers 855 - vers 895) que es va casar cap a 874 amb Hucald o Hucbald d'Ostrevant (850 - 890) i després potser amb Roger I de Laon (vers 867 - † 926) comte de Laon
  9. Gisela († vers 863). Monja a l'abadia de Saint-Sauveur de Brèscia.
  10. Judit de Friül (863 - † 881) que es va casar amb Conrad II de Borgonya, comte d'Auxerre i duc de Borgonya Transjurana de 859 a 864.

Eberard i Gisela van fundar l'abadia de Sainte-Calixte de Cysoing.

Eberard de Friül del qual el cos va ser portat d'Itàlia pel seu fill i la seva esposa Gisela, foren enterrats en una cripta.[2]

Notes i referències

  1. Évrard (Eberhard). Foundation fur Medieval Genealogy. 
  2. Carta a un acadèmic d'Arras sobre la princesa Gisela, filla de Lluís el Pietós, i sobre la data del testament del comte Eberard, el seu espòs, fundador de l'església de Cysoing, 1779. 

Fonts

  • Christian Settipani, La Préhistoire des Capétiens (Nouvelle histoire généalogique de l'auguste maison de France, vol. 1), ed. Patrick van Kerrebrouck, 1993 (ISBN 2-9501509-3-4)