Glaucosferita
 Glaucosferita | |
|---|---|
 Glaucosferita de la mina Kasompi, a Swambo (Katanga, República Democràtica del Congo) | |
| Fórmula química | CuNi(CO₃)(OH)₂ |
| Localitat tipus | Hampton East Location 48, mines de níquel Kambalda, Kambalda, Comarca de Coolgardie, Austràlia Occidental, Austràlia |
| Classificació | |
| Categoria | carbonats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 5.BA.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 5.BA.10  |
| Dana | 16a.3.1.2 |
| Heys | 11.14.8 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 12,0613(4) Å; b = 9,3653(4) Å; c = 3,1351(1) Å; β = 98,085(5)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | grup espacial P2₁/a |
| Color | de verd poma a verd malaquita |
| Duresa (Mohs) | 3 a 4 |
| Lluïssor | subvítria, sedosa, mat |
| Color de la ratlla | verd clar |
| Densitat | 3,78 a 3,96 g/cm³ (mesurada); |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,690 a 1,710 nβ = 1,830 a 1,850 nγ = 1,830 a 1,850 |
| Birefringència | δ = 0,140 |
| Dispersió òptica | de feble a moderada |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1972-028 |
| Any d'aprovació | 1974 |
| Símbol | Gks |
| Referències | [1] |
La glaucosferita és un mineral de la classe dels carbonats que pertany al grup de la rosasita. El seu nom prové dels termes grec glaukos (verd blavós) i sphaira (esfèric), que són el color i l'hàbit típics d'aquest mineral.[2]
Característiques
La glaucosferita és un carbonat de fórmula química CuNi(CO₃)(OH)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic en forma d'esfèrules que poden anar de divergents fibroses a zonals concèntriques, de fins a 3 mm; també en forma d'agregats plomosos, rarament com a masses amb aspecte de feltre de forma paral·lela a les fibres.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és de 3 a 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la glaucosferita pertany a «05.BA: Carbonats amb anions addicionals, sense H₂O, amb Cu, Co, Ni, Zn, Mg, Mn» juntament amb els següents minerals: atzurita, georgeïta, kolwezita, malaquita, mcguinnessita, nul·laginita, pokrovskita, rosasita, zincrosasita, txukanovita, auricalcita, hidrozincita, holdawayita, defernita, loseyita i sclarita.
Formació i jaciments
La glaucosferita és un mineral secundari rar que es forma en les porcions oxidades dels dipòsits de sulfur de Cu-Ni.[2] Va ser descoberta a Hampton East Location 48, a les mines de níquel Kambalda, a la Comarca de Coolgardie (Austràlia Occidental, Austràlia). També ha estat trobada en altres indrets d'Austràlia Occidental; a la mina Jakobskrone, a Achenbach (Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya); a Laurion (Àtica, Grècia); a la mina Nakauri, a Shinshiro (Honshu, Japó); en diversos indrets de Salzburg i del Tirol (Àustria); a les mines Cerro Minado, a Almeria (Andalusia, Espanya); a la mina Key West, al Comtat de Clark (Nevada, Estats Units); en dos indrets d'Occitània (França); a la mina Kasompi, a Swambo (Katanga, República Democràtica del Congo); en dos indrets a Romania; al dipòsit de níquel Pafuri, al Districte de Vhembe (Limpopo, Sud-àfrica) i a la mina Plantorin, a Ayer (Valais, Suïssa).[1] Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina San Miguel (Ribes de Freser, Ripollès),[3] a la mina Alforja, situada a la localitat homònima del Baix Camp,[4] a la mina Linda Mariquita (El Molar, Priorat)[5] i al Correc d'en Llinassos (Oms, Rosselló).[6]
Sol trobar-se associada a altres minerals com: malaquita niquèlica, atzurita, paratacamita, brochantita, calconatronita, takovita, georgeïta, carrboydita, gaspeïta, nepouïta, crisòtil niquèlic, celadonita niquèlica, guix, epsomita, magnesita niquèlica, goetita i quars.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Glaukosphaerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 maig 2017].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Glaukosphaerite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 4 maig 2017].
- ↑ Pedro Mingueza, Joan Rosell-Riba, David Ruiz-Corominas, Jordi Ibáñez-Insa, Albert Vaquero, Valentín Bártulos «Estudi mineralògic de la mina "San Miguel", Ribes de Freser, el Ripollès, Girona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya, 2, 2022, pàg. 3-38 [Consulta: 17 gener 2024].
- ↑ Abella i Creus, Joan «Plumboagardite, green anglesite and other minerals from the Alforja mine, Alforja, Tarragona, Catalunya». Mineral Up, 2, 2018 [Consulta: 17 gener 2024].
- ↑ «Glaukosphaerite from Linda Mariquita mine, El Molar, Priorat, Tarragona, Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 17 gener 2024].
- ↑ Mills, S. J.; Kampf, A. R.; Housley, R. M.; Favreau, G.; Pasero, M.; Biagioni, C.; Merlino, S.; Berbain, C.; Orlandi, P. «Omsite, (Ni, Cu) 2 Fe 3+ (OH) 6 [Sb(OH) 6 ], a new member of the cualstibite group from Oms, France». Mineralogical Magazine, 76, 5, 10-2012, pàg. 1347–1354. DOI: doi:10.1180/minmag.2012.076.5.16 [Consulta: 17 gener 2024].
