Li dona nom la ciutat de Tàrent, situada a l'extrem nord-est, que té un bon port i a l'antiguitat era gairebé l'únic de tot el golf. Les costes occidentals estaven poblades per unes quantes colònies gregues que es van convertir en ciutats importants: Crotona, Síbaris, Metapont i, més endavant, Heraclea de Lucània i Turis. La gran fertilitat del territori compensava la manca de ports naturals. A la riba nord, a Iapígia, només hi havia una única ciutat important, Cal·lípolis, l'actual Gallipoli, que sempre va tenir una condició subordinada.[1]
Referències
↑Smith, William (ed.). «Tarentinus sinus». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 12 abril 2021].