El gueto de Shanghai, oficialment conegut com el Sector restringit per a refugiats apàtrides (Restricted Sector for Stateless Refugees), durant l'ocupació dels japonesos va ser una àrea d'aproximadament una milla quadrada al districte d'Hongoku, a la ciutat de Shanghai, creada durant l'ocupació japonesa. Allà, al voltant de 20.000 refugiats jueus,[1] que havien fugit de l'Alemanyanazi, Àustria, Txecoslovàquia, Hongria, Romania, Polònia i Lituània abans i durant la Segona Guerra mundial, i que es van establir a Shanghai, van ser reubicats seguint la Proclamation Concerning Restriction of Residence and Business of Stateless Refugees.[2]
Els refugiats van ser traslladats a l'àrea més pobra i habitada de la ciutat. Les famílies jueves locals i institucions de caritat administrades per jueus americans els van ajudar amb refugi, menjar i vestits.[1] Les autoritats japoneses van incrementar les restriccions, però el gueto no va ser emmurallat, i els residents locals xinesos, les condicions de vida dels quals també eren sovint dolentes, no van abandonar la zona.[3][4]