Guiscarda de Bearn

Plantilla:Infotaula personaGuiscarda de Bearn
Biografia
Mort1154 (>setembre 1154) Modifica el valor a Wikidata
Regent Bearn
1136 – 1147
← Talesa d'Aragó Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolVescomte de Bearn (1134–1134) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Bearn Modifica el valor a Wikidata
CònjugePere II de Gavarret Modifica el valor a Wikidata
FillsPere de Bearn Modifica el valor a Wikidata
ParesGastó IV de Bearn Modifica el valor a Wikidata  i Talesa d'Aragó Modifica el valor a Wikidata
GermansCèntul VI de Bearn Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata


Guiscarda de Bearn (c. 1090 – 1154), fou vescomtessa de Bearn del 1134 al 1147.

Biografia

Guiscarda era filla del vescomte de Bearn, Gastó III, i de la vescomtessa de Montaner, Talesa d'Aragó,[1] que era filla del comte d'Aibar i de Xabier, Sanç Ramires i la seva segona esposa, descendent dels vescomtes de Montaner i de la qual desconeixem el nom.[2]

Gastó IV de Bearn era el fill gran del vescomte de Bearn, Cèntul V, i de la seva primera esposa (i cosina) Gisla o Gisela de Gascunya,[3] probablement filla de Bernat II de Gascunya, comte d'Armagnac.

Guiscarda és esmentada, sense anomenar-se, juntament amb els seus germans i germanes (filiorum ac filiarum mearum), en el document n° III, datat l'any 1101, relatiu a una donació del seu pare, Gastó IV, a l'església de Morlaàs.[4]

Genealogia de Guiscarda.

Guiscarda, l'any 1105, es va casar amb el vescomte de Gavarret, Pere de Gavarret, conegut com a "Soriquers", que era fill del vescomte de Gavarret, Pere Roger i la seva segona esposa, Agnès.[5]

El seu pare, Gastó IV, va estar al seguici del rei d'Aragó i Pamplona, i comte de Sobrarb i Ribagorça, Alfons Sanxes, conegut com el Bataller,[6] en les seves expedicions contra al-Àndalus.[7] En una expedició desenvolupada entre 1130 i 1131 a la zona de València, el seu pare, Gastó IV, va ser assassinat en una emboscada.[7] El seu germà, Cèntul el va succeir com a Cèntul VI.[1]

Cèntul VI va continuar la guerra contra els sarraïns al costat del rei d'Aragó, i va deixar la regència del govern del vescomtat a la seva mare, Talesa d'Aragó.[8] Cèntul VI va morir finalment al setge de Fraga, el 17 de julil de 1134.[1][9][6][10][11] Guiscarda el va succeir, essent ja vídua de Pere.[1]

L'any 1135 la comtessa Guiscarda, juntament amb el seu fill, Pere (Guiscarda vicecomitissa Bearnensis et Gavarrensis et ego Petrus filius eius), va fer una donació a l'església de Santa Fe de Morlans.[12]

El 1147, Guiscarda va abdicar a favor del seu fill, Pere I.

A la mort del seu fill el 1153, Guiscarda esdevingué regent del seu nebot, Gastó V, encara menor d'edat.[13]

Guiscarda va morir l'abril del 1154,[14] i la tutela del seu nebot va ser confiada al comte de Barcelona Ramon Berenguer IV.

Núpcies i descendència

Guiscarda al seu marit, Pere de Gavarret, anomenat "Soriquers", van tenir un fill:[15]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 de Jaurgain, 1898, p. 549.
  2. ↑ de Jaurgain, 1898, p. 546.
  3. ↑ Cadier, 1884, p. 3-6 (doc I).
  4. ↑ Cadier, 1884, p. 9-11 (doc III).
  5. ↑ VVAA, 1899, p. 27 (doc. XXVIII).
  6. ↑ 6,0 6,1 «Bearn». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 19 gener 2023].
  7. ↑ 7,0 7,1 «Gaston IV, Vizconde de Bearne (¿-1130)» (en castellà). Biografias Enciclonet. [Consulta: 19 gener 2023].
  8. ↑ Giunta, 2020, p. 202.
  9. ↑ Cadier, 1884, p. 14, nota 1 (doc V).
  10. ↑ «Centulo V, Vizconde de Bearne (¿-1134)» (en castellà). Biografias Enciclonet. [Consulta: 19 gener 2023].
  11. ↑ «El Béarn en la órbita del reino de Aragón» (en castellà). Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 19 gener 2023].
  12. ↑ Cadier, 1884, p. 16-17 (doc. VI).
  13. ↑ «Vizcondes de Gabarret y Brulhois» (en castellà). Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 19 gener 2023].
  14. ↑ de Jaurgain, 1898, p. 550.
  15. ↑ «VICOMTES de GABARRET- GUISCARDE de Béarn (PIERRE de Gabarret "Soriquers")» (en anglès). Foundation for Medieval Genealogy. [Consulta: 19 gener 2023].

Bibliografia