Henry Février
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 2 octubre 1875  8è districte de París (França) | ||
| Mort | 6 juliol 1957 (81 anys) París | ||
| Sepultura | Cementiri de Père-Lachaise, 13 Grave of Christofle (en)  | ||
| Formació | Conservatoire de Paris | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | compositor | ||
| Gènere | Òpera | ||
| Moviment | Música clàssica | ||
| Professors | Raúl Pugno, Jules Massenet, Gabriel Fauré i André Messager | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Família | |||
| Fills | Jacques Février, Henriette Février | ||
| Pare | Pierre Barthélemy Victor Jules Février | ||
| Germans | Raymond Février | ||
      | |||
Henry Février, (París, 2 d'octubre, 1875 - Idem. 6 de juliol, 1957), va ser és un compositor francès.
Biografia
Va estudiar al Conservatori de París amb Raoul Pugno, Xavier Leroux, Jules Massenet i Gabriel Fauré. També va ser alumne d'André Messager.
Henry Février va compondre notablement melodies, peces per a piano i obres de música de cambra. Però va ser amb les seves òperes que va gaudir dels seus majors èxits: Le Roi aveugle (1906), Monna Vanna (1909),[1] Carmosine (1913), Gismonda (1919), La Damnation de Blanchefleur (1920), L'Île désenchantée (1920). 1925), Oletta, la fille du Corse (1927), La Femme nu (1929) i Sylvette (opereta amb la col·laboració de Marc Delmas, 1932).
Era fill de l'arquitecte Jules Février i pare del pianista Jacques Février, sogre del director Marcel Aboulker i avi de la compositora Isabelle Aboulker i de la novel·lista Florence Aboulker. Tota la família estava molt lligada a la de Marguerite de Saint-Marceaux: Jules va construir la casa particular d'aquest al 100 boulevard Malesherbes, Henry era l'amic dels seus fills i va rebre al saló de Madame de Saint-Marceaux, Jacques el va atendre des de 1918.[2]