Hospital de la Santa Creu de Barcelona

Aquest article tracta sobre l'antic hospital al Raval. Vegeu-ne altres significats a «Hospital de la Santa Creu i Sant Pau».
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Hospital de la Santa Creu de Barcelona
Imatge de l'interior
Imatge
EpònimVeracreu Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusConjunt d'edificis i antic hospital Modifica el valor a Wikidata
Construcció1401 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura gòtica
arquitectura del Renaixement
arquitectura barroca Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
 41° 22′ 52″ N, 2° 10′ 12″ E / 41.3811°N,2.17°E / 41.3811; 2.17
Format perEdifici del Col·legi de Cirurgia Modifica el valor a Wikidata
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Codi BCIN29-MH Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-51-0000419 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC33 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona691 Modifica el valor a Wikidata
Bé cultural d'interès nacional
Edifici del Col·legi de Cirurgia
Tipusmonument històric
Data2 març 1951
Codi BCIN31-MH Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-51-0001228 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC35 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona3057 Modifica el valor a Wikidata
Plànol

L'Hospital de la Santa Creu és un conjunt arquitectònic entre els carrers de l'Hospital i del Carme del Raval de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.[1]

Història

L'hospital de la Santa Creu de Barcelona té el seu origen en la fusió el 1401 dels hospitals que llavors hi havia a Barcelona: l'hospital Desvilar o de l'Almoina (1308),[n. 1] i l'hospital de Marcús (segle xii),[n. 2] que estaven regits pel consell de la ciutat; l'hospital Colom (segle XII-XIII),[n. 3] i l'hospital Vilar o de Sant Macià,[n. 4] regits pel bisbat; l'hospital de Santa Eulàlia (segle xii),[n. 5] i l'hospital de Santa Margarida,[n. 6] que depenien del capítol catedralici de Barcelona.[2][3] Aprofitant els fons i la pedra destinada al projecte abandonat d'ampliació de les Drassanes Reials de Barcelona i la creació d'un palau reial adossat,[4] l'1 de febrer de 1401 el Consell de Cent i el Capítol de la Catedral de Barcelona van acordar unificar tots sis hospitals, decretant el seu nom, Hospital de la Santa Creu, i la seva ubicació, el Raval de la ciutat, en el lloc on es trobava l'hospital d'en Colom i els seus patis circumdants. El 13 de febrer del mateix any va començar la construcció amb la col·locació de la primera pedra en presència del rei Martí l'Humà, i el 3 de setembre, el papa cismàtic Benet XIII d'Avinyó (Pere de Luna) en va atorgar la butlla fundacional del nou hospital.

El 1407, el mestre d'obres Guillem Abiell fou contractat per a la construcció del claustre.[5] Aquest va ser planificat al voltant d'un edifici grandiós, amb naus de dues plantes, segons un conegut model oriental. En una primera fase es van construir les tres naus baixes de llevant, de tramuntana i de ponent, la nau superior de la de llevant i un tram de la transversal de tramuntana. Possiblement, l'hospital es va dissenyar inicialment amb quatre naus tancades, però les diverses modificacions van acabar plasmant una construcció en forma d'U, ampliant substancialment els espais fins a arribar al carrer de l'Hospital.

El 1414 va acabar una primera fase d'obres, que es van tornar a reprendre un segle després, amb la utilització d'una tècnica constructiva més depurada. Durant el segle xvi, es van realitzar importants modificacions a l'edifici: es van construir les dues escales monumentals, es va portar aigua canalitzada al recinte, i el 1518 es va fer la gran porta plateresca del carrer de l'Hospital que substituiria l'entrada pel carrer del Carme i que tancaria el recinte hospitalari entre els dos carrers.

Galeria del pati

La capella gòtica, obra del segle xv, va aprofitar les edificacions de l'antic hospital d'en Colom. Una casa del segle xv adossada a l'edifici per la part de llevant amb pòrtic flamíger, hostatjava l'antic arxiu de l'Hospital.

El 25 de març del 1629 es va començar a construir, adossada a la paret nord de l'hospital, la Casa de convalescència (actual Institut d'Estudis Catalans), les obres de la qual finalitzaren el 1680, en el mateix moment en què es posà sota l'advocació de Sant Pau. La decoració ceràmica de la Casa de Convalescència constitueix un dels conjunts més notables de tota la ceràmica catalana. Sobresurten els plafóns del vestíbul, obra del ceramista Llorenç Passoles. El 1703, Antoni Viladomat i Manalt, un dels pintors barrocs catalans més preeminents, pinta la capella de Sant Pau, en aquest edifici. El 1764, davant de la Casa de Convalescència, s'aixecà el Col·legi de Cirurgia (actual Acadèmia de Medicina), obra de Ventura Rodríguez.

Atenció sanitària

El model de gestió sanitària als pobres estava històricament basat en l'obligació cristiana de la caritat, finançant-se gràcies a almoines i llegats voluntaris. L'hospital estava atès per voluntaris i per diverses germandats i confraries religioses, on treballaven tant religiosos com laics. Des de 1599 hi treballava la Congregació de la Nativitat de la Mare de Déu, formada per dones laiques dirigides espiritualment pels jesuïtes; a partir de 1731 i mercès el llegat que hi feu Francesc Darder i Barrich, començaren a ésser anomenades darderes. Arran del llegat de Darder, l'administració es comprometia a mantenir dotze germanes a l'hospital, on viurien; en 1788 ja n'eren 24.[6] El segle xvii es construí la casa de Convalescència, que es pot considerar la primera casa de rehabilitació del país. La primera pedra va ser col·locada el 2 de març de 1629, però a causa de la guerra i de la manca de recursos, les obres no s'emprengueren de debò fins al 1655 i duraren fins al 1680.[3] Els responsables de l'obra, finançada en bona part pel llegat testamentari del mercader Pau Ferran, foren els mestres de cases Pere Pau Ferrer i Pere Vidal i Puig, i els mestres fusters Joan Mans, Francesc Aldabó i Francsc Puig. El pati fou bastit pels mestres de cases Andreu Bosch (1675) i Josep Juli (1678).[3]

En 1784, Jaume Sayrols fundà una germandat hospitalera masculina, els Germans de la Caritat. En 1789, un nou llegat testamentari, del marquès de Llupià, va fer possible que l'administració portés una comunitat de Filles de la Caritat, que s'instal·là a l'hospital (a la Casa de Convalescència) l'any següent esdevenint la primera comunitat d'aquesta congregació a Espanya. L'arribada de les Filles de la Caritat van suposar un conflicte amb les darderes: aquestes van quedar limitades a la cura dels malalts mentals, i reduït el seu nombre a quatre; les tasques d'atenció a dones i nens passaren a les noves germanes. L'administració, però, volia tenir el control complet sobre la congregació, cosa que no podia aconseguir amb les Filles de la Caritat, orde francès ja consolidat que tenia drets lògics sobre l'activitat de cada comunitat, com ara la de Barcelona. Per això, la mateixa administració va aprofitar el llegat de Llupià per fundar una nova germandat, les Germanes Hospitalàries de la Santa Creu, en 1792, que faria tasques similars però dependria enterament de l'hospital. Les Filles de la Caritat van marxar llavors de Barcelona. Les darderes hi continuaren fins al 1810, que foren expulsades pels invasors francesos. Les hospitalàries continuaren treballant-hi fins que l'hospital es traslladà a la nova seu, i hi continuen en l'actualitat.

Trasllat

Article principal: Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

L'hospital fou l'únic de la ciutat durant cinc segles fins que, a finals del segle xix, esdevingé insuficient per l'augment de la població.[7] Les modernes tendències higienistes recomanaven que els hospitals havien d'estar fora dels nuclis urbans, així com una limitació del nombre de llits. L'edifici de l'hospital, que estava entre horts i fora muralles al segle xv, havia quedat al mig d'un espai urbà i ple d'indústries insalubres. Amb tot, però, l'emplaçament al nucli històric comptava amb alguns defensors minoritaris. Durant una epidèmia de còlera de l'any 1854 es varen transferir malalts al Sanatori de Sant Boi de Llobregat, creat pel psiquiatre Antoni Pujadas i Mayans, malgrat les males relacions existents entre els dos centres.

A més, el model d'hospital basat en la caritat i els llegats esdevingué residual i s'enfrontà a un nou corrent progressista que defensava una gestió cívica de la beneficència, finançada i controlada pel poder polític (municipal o estatal), on l'assistència sanitària i social era un dret dels pobres i no una concessió voluntària. Havia de ser, per tant, finançada amb impostos i no amb almoines.[8] Tot això va fer que es decidís de traslladar l'hospital a una nova seu, moderna i millor situada, bastida per l'arquitecte Domènech i Montaner al Baix Guinardó (vegeu Hospital de Sant Pau), que es va construir de 1902 a 1930.

L'antic hospital fou adquirit per l'Ajuntament de Barcelona el 1926, que en va començar la restauració. El 3 de juny de 1931 va ser declarat Monument Històric Artístic d'Interès Nacional. D'aleshores ençà és ocupat per la Biblioteca de Catalunya (1931, oberta el 1940), l'Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació (1935) i una biblioteca pública de Biblioteques de Barcelona, la Biblioteca Sant Pau-Santa Creu, així com La Capella, una sala d'art dedicada a la creació emergent, mentre que la casa de Convalescència torna a ser des del 1982 seu de l'Institut d'Estudis Catalans.[3]

També hi tenen seu la Reial Acadèmia de Farmàcia i la va tenir l'Escola d'Arts i Oficis del Llibre. A l'espai que ocupava aquest, a la planta baixa de l'ala de Llevant del claustre, s'ha habilitat una sala on s'ofereixen espectacles teatrals. Actualment, n'és companyia resident La Perla 29, dirigida per Oriol Broggi.

El 1968 es va inaugurar al seu interior el Museu Tèxtil de Barcelona, que anys més tard passaria al Palau del Marquès de Llo, per passar al Palau Reial de Pedralbes[9] i quedar després incorporat al fons del Museu del Disseny.

Descripció

L'antic Hospital de la Santa Creu, situat al bell mig del barri del Raval, es projectà amb quatre grans naus de dos pisos entorn d'un claustre o pati porticat. La construcció s'executà en diverses fases, sense que s'arribés a completar la totalitat del projecte. Es construïren les naus est (1406) nord (1406-1509) i la nau oest (1509). Malgrat el temps transcorregut mantenen totes la mateixa disposició: planta baixa coberta amb voltes de creueria molt rebaixada amb plements de maó i planta superior amb embigat de fusta a dues vessants sobre arcs diafragma lleugerament apuntats. Davant de les tres naus es disposaren les galeries del claustre, amb volta de creueria (iniciades el 1406 per Guillem Abiell).[3]

L'ala sud no es construí mai, de manera que el pati enllaçà amb un altre de més meridional i al voltant s'anaren fent diversos edificis o cossos: al sector SE,l'església (acabada el 1444), reformada el segle xviii amb l'afegit d'una volta nova, perforada per una llanterna, i l'obertura d'un portal barroc, decorat amb una imatge al·legòrica a la Caritat, obra de Pere Costa (1730). Al sector S, l'edifici amb façana al carrer de l'Hospital (inicis segle xvi) amb una portada renaixentista. El 1736-49, es feu l'edifici de la cantonada amb el carrer de les Egipcíaques.[3]

El 1585, al lloc on s'havia d'aixecar l'ala gòtica no construïda, s'edificaren sengles escales monumentals, que menen a les naus altes. Entre ambdues escales, enmig del pati, hi ha una creu sobre una columna salomònica, obra de Bernat Vilar (1691).[3]

Els segles següents, s'hi van fer algunes ampliacions i modificacions, com ara la construcció de la farmàcia (mitjan segle xvii).[3]

La principal ampliació, però, fou la construcció, a l'angle NW del conjunt, de la Casa de Convalescència. L'edifici és format per quatre crugies de dos pisos disposats entorn d'un pati central quadrat o claustre també de dos pisos. La galeria inferior és formada per arcs de mig punt lleugerament rebaixats que recolzen sobre pilars quadrangulars, i es coberta per voltes d'aresta. La galeria superior és formada pel doble d'arcs, també de mig punt, sobre columnes toscanes que recolzen en una balustrada. Un pati enjardinat del tipus del Pati dels Tarongers del palau de la Generalitat s'obre en una ala del primer pis.[3]

La tipologia classicista del pati contrasta amb l'abarrocament de la capella decorada amb pintures murals de Josep Bal i una taula de Joan Grau Carbonell, que centra el retaule, atribuït a Lluís Bonifaç el Vell. La decoració ceràmica de la capella, així com la del cancell d'accés a l'edifici (on es desenvolupa el cicle de la vida de sant Pau, 1679-82) i la dels arrambadors del pati i de l'escala són obra majoritàriament del ceramista Llorenç Passoles.[3]

Al centre del pati, l'antiga cisterna és coberta per petit templet, coronat per una imatge de pedra de sant Pau, obra de Lluís Bonifaç el vell (1689).[3]

Galeria d'imatges

  • Escut de l'hospital, a la façana de la capella, esculpit per Pere Costa
    Escut de l'hospital, a la façana de la capella, esculpit per Pere Costa
  • Nau de tramuntana de l'Hospital (s. XV)
    Nau de tramuntana de l'Hospital (s. XV)
  • Sala de llevant
    Sala de llevant
  • Sala gòtica de la planta baixa (s. XV)
    Sala gòtica de la planta baixa (s. XV)
  • Façana de la capella (s. XVII)
    Façana de la capella (s. XVII)
  • Pati de la Casa de Convalescència (s. XVII)
    Pati de la Casa de Convalescència (s. XVII)
  • Antic Col·legi de Cirurgia (s. XVIII)
    Antic Col·legi de Cirurgia (s. XVIII)

Vegeu també

Notes

  1. ↑ L'hospital Desvilar, també conegut com hospital de l'Almoina o de Santa Marta (pel nom de l'església que tenia annexada) va ser fundat el 13 de maig de 1308 pel canonge Pere Desvilar i estava ubicat a la zona del parc de la Ciutadella.
  2. ↑ L'hospital de Marcús va ser creat amb el finançament de Bernat Marcús i estava ubicat al costat de l'encara existent capella d'en Marcús.
  3. ↑ L'hospital Colom va ser creat pel canonge de la seu de Barcelona, Joan Colom (? - 1229), l'any 1219, i estava situat a l'actual plaça del canonge Colom.
  4. ↑ L'hospital Vilar (segle XIV), també conegut com Sant Macià, va ser fundat per Macià del Vilar al lloc on hi havien estat les monges Jerònimes.
  5. ↑ L'hospital de Santa Eulàlia estava al costat del monestir de Santa Eulàlia del Camp, al costat del Portal Nou, en l'actual passeig de Lluís Companys.
  6. ↑ L'hospital de Santa Margarida o dels Mesells estava ubicat a prop de la plaça del Pedró.

Referències

  1. ↑ «Antic Hospital de la Santa Creu i Casa de Convalescència». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ Castejón Domènech, Natividad. Aproximació a l'estudi de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona Arxivat 2015-09-10 a Wayback Machine.. Fundació Noguera, Barcelona 2007
  3. ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 «Antic Hospital de la Santa Creu». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 4 desembre 2017].
  4. ↑ Garcia Domingo, Enric; López Miguel, Olga «Les Drassanes Reials de Barcelona, redescobertes». L'Avenç, 381, juliol – agost, 2012, pàg. 42-53 [Consulta: 4 febrer 2013].
  5. ↑ «Hospital de la Santa Creu de Barcelona». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. ↑ Yetano Laguna, Ana. "Con toca: mujeres y trabajo hospitalario, avances en tiempos convulsos: las hermanas de la caridad", Manuscrits, 27 (2009), p. 113-139.
  7. ↑ Serraclara..., pàg. 11-16
  8. ↑ Ausín i Hervella, Josep Lluis. L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Continuació del model tradicional. Revista Gimbernat. Any: 2003 Vol.: 39
  9. ↑ «Pàgina del museu». Arxivat de l'original el 2010-06-18. [Consulta: 6 febrer 2012].

Bibliografia

  • VILARRUBIAS.Felio A.Hospital de la Santa Cruz y casa de convalecencia de San Pablo de la ciudad de Barcelona (1401-1928)(en castellà)Diputación provincial de Barcelona Biblioteca Central.Barcelona,1969.
  • DIPUTACIÓ DE BARCELONA. L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, L'Hospital de Barcelona.Editorial Gustau Gili,S.A.(tercera edició) Barcelona,1971.
  • FIGUERES, lourdes;RIU I RIU, Manel; LLIMARGUES, Marc;.L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Universitat Autònoma de Barcelona:Lumwerg,2001.ISBN8477828091.
  • BERMAN, GIDEON: El reloj del hospital de la Santa Cruz de Barcelona. Tempus Fugit II. Madrid-Valencia: Ed Albatros, 1979

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hospital de la Santa Creu de Barcelona