Humphry Davy
Sir Humphry Davy FRS MRIA (Penzance, Cornualla, 17 de desembre de 1778 - Ginebra, 29 de maig de 1829),[1] va ser un físic i un químic eminent, membre de la Royal Society.
Biografia
Era fill d'un granger amb una situació econòmica tan difícil que, Humphry, als 9 anys va haver d'anar a viure amb el pare adoptiu de la seva mare. El seu tutor era cirurgià i, posteriorment, el va aconsellar que entrés a treballar a un establiment local de farmàcia on va aprendre química de manera autodidacta. També va aprendre francès gràcies a un sacerdot refugiat de la Revolució Francesa. Davy va llegir el Traité Élémentaire de Lavoisier en la seva versió original i això el va decidir a orientar la seva carrera cap a la química.
Amic i company del fill de James Watt, gràcies a ell va entrar a treballar l'any 1798 amb el doctor Thomas Beddoes de Bristol amb qui va treballar en experiments amb gasos com l'òxid nitrós (l'anomenat gas hilarant). Els experiments es feien directament aspirant els gasos posant sovint en perill la vida de l'investigador. L'ús com a anestèsic de l'òxid nitrós ja va ser apuntat com una observació per Davy, però fins al 1844 el dentista nord-americà Horace Wells no el va utilitzar en les extraccions dentals.
A partir de 1800 Davy es va interessar per l'electricitat a través de l'ús en la descomposició de l'aigua de la recent descoberta pila de Volta i ja va relacionar correctament la química amb l'electricitat.
Benjamin Thompson, Comte de Rumford, va nomenar el 1801 Humphry Davy professor ajudant de química (professor titular a partir de 1802) de la Royal Institution (creada el 1799), on va tenir gran èxit com a conferenciant sobre qüestions científiques que anaven dirigides a un públic burgès i de l'alta societat. Aquestes conferències estaven meticulosament preparades per Davy, per aconseguir un efecte espectacular en el públic.
La manca de preparació acadèmica (va ser el representant dels darrers científics autodidactes) i l'interès dirigit només a l'èxit social (va rebre els títols de Sir i Baronet a més de ser elegit president de la Royal Society) van fer que no desenvolupés totalment les seves capacitats científiques.
Va nomenar Michael Faraday l'any 1812 com a ajudant seu en la Royal Institution, però malgrat això el 1824 va ser l'únic membre de la Royal Society que es va oposar a l'elecció de Faraday com a membre de la institució.
La làmpada Davy de seguretat en les mines, segurament amb la intervenció de Faraday, va ser un invent reeixit.
Morí probablement d'un atac de cor i amb la seva salut deteriorada pels seus experiments.
Va definir de manera precisa un element com la substància que no es pot descompondre mitjançant cap procés químic. Va aïllar i donar nom als elements potassi, sodi i clor utilitzant l'electròlisi. Paradoxalment, Davy rebutjava la teoria atòmica de Dalton i mai no va creure que les substàncies que ell havia descobert fossin elements.
Referències
- ↑ Asimov, Isaac. «Davy, Humphry». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 227. ISBN 8429270043.
