Hyles hippophaes
Estat de conservació | |
---|---|
Dades insuficients | |
UICN | 10542 |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Fílum | Arthropoda |
Classe | Insecta |
Ordre | Lepidoptera |
Família | Sphingidae |
Tribu | Macroglossini |
Gènere | Hyles |
Espècie | Hyles hippophaes (Esper, 1793) |
Nomenclatura | |
Sinònims |
|
El borinot de l'arç (Hyles hippophaes) és un lepidòpter heteròcer glossat de la família Sphingidae.
Distribució
Es pot trobar a l'Afganistan, Alemanya, Armènia, l'Azerbaidjan, Xina, Espanya, França, Geòrgia, Grècia, l'Iran, l'Iraq, el Kazakhstan, Kirguizstan, Mongòlia, Pakistan, Romania, Sèrbia, Suècia, Turquia, Turkmenistan i l'Uzbekistan.
Descripció
Imago
Amplada alar d'entre 60 i 80 mm. De tonalitats variables, normalment marró clar, diferint del verd oliva predominant d'altres espècies del gènere Hyles com Hyles euphorbiae. A l'abdomen presenta quatre taques negres i quatre blanques normalment tapades per les ales posteriors. Cap i tòrax envoltats d'una línia blanca que s'acaba estenent per les ales anteriors. A aquestes s'hi troba també una franja més fosca que acaba a la punta; alguns exemplars tenen la base alar negra. Ales posteriors amb una taca rosada (o groga a la forma crocea) més o menys predominant envoltada de negre.
Eruga
Pot arribar als 80 mm. Bastant variable. Cos verd clapejat de blanc amb dues línies laterals blanques per sota els espiracles i dues taques blanques allargades i curtes que surten de l'origen de la cua; en alguns individus aquestes taques segueixen formant dues franges blanques esquitxades per taques rodones color crema.
Hàbitat
Generalment riberes de riu, valls de muntanya i altres zones muntanyoses... on creixi la planta nutrícia. L'eruga a Europa s'alimenta generalment de Hippophae rhamnoides, acceptant també Elaeagnus angustifolia; a Crimea es pot trobar sobre Elaeagnus argentea. En captivitat accepta altres espècies del gènere Eleaegnus i Epilobium angustifolium.
Període de vol
Una generació (finals d'abril - principis de juliol) o dues (una segona a l'agost/setembre) depenent de l'altitud i la localitat. Hibernació com a pupa en una cambra subterrània.
Altres dades
És parasitada per taquínids, com Exorista fasciata, Exorista larvarum o Masicera sphingivora i solen causar índexs de mortalitat elevats. A vegades es produeix hibridació amb Hyles vespertilio.
Bibliografia
- P.C. Rougeot & P. Viette. Guía de Campo de las Mariposas Nocturnas de Europa y Norte de África. ISBN 84-282-0567-1.
Enllaços externs
- Sphingidae of the Western Palaearctic (anglès)
- UK Moths (anglès)