Isabella Colbran

Plantilla:Infotaula personaIsabella Colbran
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 febrer 1785 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort7 octubre 1845 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Castenaso (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmalaltia Modifica el valor a Wikidata
SepulturaGrave of Rossini Colbran (en) Tradueix
Certosa di Bologna, Chiostro V, portico sud-est o lato di levante, arco 6 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant d'òpera, compositora Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
VeuColoratura soprano i soprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeGioacchino Rossini (1822–1837) Modifica el valor a Wikidata
PareGiovanni Colbran Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 0a9435c4-c3b7-4ded-bad3-e74f9c0026f6 Lieder.net: 5556 IMSLP: Category:Colbran,_Isabella Find a Grave: 86167114 Modifica el valor a Wikidata

Isabel Ángela Colbran Ortolá, més coneguda com a Isabella Colbran (Madrid, 2 de febrer de 1784- Castenaso, prop de Bolonya, 7 d'octubre de 1845), va ser una mezzosoprano espanyola d'òpera. Amb una gran veu, va cantar en tots els grans teatres d'Europa. També compositora, se'n conserven col·leccions de cançons.[1]

Colbran va influir en Rossini pel fet que aquest pretenia plasmar la vocalitat de Colbran en les seves partitures.

Biografia

Va néixer a Madrid el 2 de febrer de 1784,[1][Nota 1] filla de Juan Colbran, violinista de capella i cambra del rei Carles IV[2] originari de Nava del Rey, però descendent de francesos i italians,[1] i de Josefa Ortolá, natural d'Almendralejo.[3]

La seva formació musical va començar als 6 anys, va fer solfeig amb Francisco Javier Pareja, compositor i primer violoncel dels teatres de Madrid; tres anys més tard va aprendre cant del mestre Carlos Marianelli, a més d'un lliçons que va fer amb el soprano Girolamo Crescentini, aprofitant la seva estada a la capital espanyola.[4] Va debutar a Madrid l'any 1806, però la major part de la seua carrera es va desenvolupar a Itàlia. Entre 1811 i 1822, va ser la prima donna oficial del Teatre San Carlo de Nàpols. El 1822 es va casar amb Gioachino Rossini. Era tia materna de Julia Espín i Pérez de Collbrand.

Tot i que el seu nom s'associa sovint a Rossini, amb qui va estar casada, i que escrigué per a ella moltes òperes, Isabella Colbran també va estrenar obres d'altres autors, com Giovanni Simone Mayr, Saverio Mercadante, Valentino Fioravanti, Michele Carafa, Francesco Morlacchi, Nicola Manfroce i d'altres autors de la Itàlia de començament del segle xix.[5]

Relació amb Rossini

A Nàpols, Isabella Colbran era la favorita de l'empresari del Teatre San Carlo, Domenico Barbaia, amb qui va conviure.[6] Per obtenir el màxim profit del talent musical de Colbran, Barbaia va encarregar a Rossini la composició d'una sèrie d'òperes per a ella. Així, l'any 1815, quan Isabella es trobava al cim de la seua popularitat, Rossini va escriure especialment per a ella el paper protagonista d'Elisabetta, regina d'Inghilterra.[5]

La següent òpera napolitana de Rossini fou Otello, en la qual Isabella va cantar el paper de Desdemona. L'òpera va esdevenir immensament popular; de fet, Isabella es trobava en possessió de les seues millors facultats. No obstant això, poc després, la seua veu va anar deteriorant-se i va començar a mostrar signes de fatiga. Tot i així, va continuar la seua carrera, i va estrenar els papers d'Armida (Armida), Elcia (Mosè in Egitto), Zoraide (Ricciardo e Zoraide), Ermione (Ermione), Elena (La donna del lago), Anna (Maometto II), i Zelmira (Zelmira), totes compostes per Rossini per a Nàpols.[5]

Es van casar el 15 de març de 1822. El matrimoni va visitar Viena i Venècia, on Rossini va compondre Semiramide. Isabella va estrenar aquesta òpera en el paper principal, i tot i que l'obra va resultar un vertader èxit i que el paper estava escrit per dissimular els problemes de la cantant, Colbran va decebre el públic. En una posterior visita a Londres, els seus problemes vocals van agreujar-se, fet que la va fer prendre la decisió d'abandonar els escenaris. Mentre Isabella va romandre a Bolonya, Rossini es va instal·lar a París. Finalment, Colbran i Rossini es van divorciar l'any 1837.[5]

La seva veu

La veu de la Colbran era bastant particular, elogiada per la seva gran potència i unitat de registres, tenia la rara habilitat de cantar rols de diferent tessitura, de mezzosoprano greu a soprano aguda coloratura. El seu registre vocal anava del sol₃ al mi₆. Rossini la va considerar la seva musa i una de les millors intèrprets de la seva obra.

L'any 2009 la mezzosoprano nord-americana Joyce DiDonato va gravar un recital homenatge amb les obres que Rossini va compondre per a la Colbran.[7]

Obra musical

Va compondre quatre col·leccions de cançons, cadascuna dedicada a una personalitat: l'emperadriu consort d'Àustria Maria Lluïsa de Borbó, la tsarina de Rússia, el príncep Eugeni de Beauharnais i el sopranista Girolamo Crescentini.[8]

Notes

  1. ↑ Tradicionalment, la data atribuïda era 2 de febrer de 1785. Tanmateix, a la partida de baptisme, conservada a l'Arxiu Històric Diocesà de Madrid, la data és la de 1784.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Heilbron Ferrer, Marc. «Isabel Colbran» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 22 setembre 2021].
  2. ↑ Ballesteros Robles, Luis. Diccionario biográfico matritense (en castellà). Madrid: Ajuntament de Madrid, 1912, p. 146. 
  3. ↑ Heilbron Ferrer, 2000, p. 156.
  4. ↑ Saldoni Remendo, 1868, p. 213.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Heilbron Ferrer, Marc «Isabel Colbran: una soprano española en el mundo de Gioachino Rossini». Anuario musical: Revista de musicología del CSIC, núm. 55, 2000, pàg. 155-197. ISSN: 0211-3538 ISSN 0211-3538.
  6. ↑ Taylor, 1826, p. 175.
  7. ↑ «Recording Reviews. Colbran, The Muse» (en anglès). Joyce DiDonato. [Consulta: desembre 2019].
  8. ↑ Soriano Fuertes, 1857, p. 2158.

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Isabella Colbran