Jacques Delors
Jacques Delors (París, 20 de juliol de 1925) és un polític europeu de nacionalitat francesa, president de la Comissió Europea entre 1985 i 1995.
Orígens
Va néixer el 20 de juliol de 1925 a la ciutat de París en una família d'origen humil, de pensament demòcrata-cristià i sindicalista originària d'Olonsac (Llemosí). Després d'estudiar economia a la Universitat de la Sorbona aconseguí d'entrar a treballar al Banc de França el 1945.
Vida política
El 1969 el Primer Ministre de França Jacques Chaban-Delmas va aconseguir incloure Delors en el seu gabinet, sense cap cartera. Ocupà el càrrec fins al 1972. Al deixar el govern Delors fou nomenat professor associat a la Universitat París-Dauphine, desenvolupant-lo fins al 1979. El 1974 s'afilià al Partit Socialista Francès, aconseguint un escó al Parlament Europeu en les primeres eleccions per sufragi universal d'aquesta institució europea.
El 1981 va deixar la política europea cridat pel President de França François Mitterrand, el qual el nomenà Ministre d'Economia i Finances entre 1981 i 1984 en els tres governs de Pierre Mauroy.
El 1985 gràcies al suport del mateix Mitterrand i de Helmut Kohl Jacques Delors és nomenat President de la Comissió Europea, sent el vuitè president de la institució. En aquest càrrec instigà la creació del Llibre blanc de la Comissió Europea, i la institució de l'Acta Única Europea l'any 1986, mitjançant la qual es reformaven els Tractats de París i Roma. Per la seva gran tasca desenvolupada en la Comissió el 1990 li fou conferit un segon mandat, sent l'únic president en repetir mandat a la Comissió.
El 1993, com a president de la Comissió Europea, firmà el Tractat de la Unió Europea o Tractat de Maastricht per la qual s'establia la cració de la Unió Europea.
En finalitzar el seu segon mandat el 1995, renuncià a presentar-se a les eleccions presidencials franceses, per no interferir en la carrera política de la seva filla, Martine Aubry.
Guardons
El 1989 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional, juntament amb Mikhaïl Gorbatxov, pels seus esforços, al llarg dels últims anys, per afavorir la cooperació internacional i eliminar les barreres que dificulten l'entesa entre les nacions.
El 1992 fou guardonat amb el Premi Internacional Carlemany, i el 1998 fou guardonat amb el Premi Internacional Catalunya concedit per la Generalitat de Catalunya.
Va rebre el Premi Erasmus per la seva contribució a la construcció d'Europa.
Enllaços externs
- (anglès) Informació de Jacques Delors a la Comissió Europea
- (castellà) Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional 1989 Arxivat 2010-03-23 a Wayback Machine.
- (català) Premi Internacional Catalunya, Generalitat de Catalunya
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Gaston Thorn |
President de la Comissió Europea 1985-1995 |
Succeït per: Jacques Santer |
| Precedit per: René Monory |
Ministre d'Economia i Finances 1981-1984 |
Succeït per: Pierre Bérégovoy |
1989: Karl Popper · 1990: Abdus Salam · 1991: Jacques-Yves Cousteau · 1992: Mstislav Rostropóvitx · 1993: Luigi Luca Cavalli-Sforza i Edgar Morin · 1994: Václav Havel · 1995: Richard von Weizsäcker · 1996: Yashar Kemal · 1997: Amartya Sen · 1998: Jacques Delors · 1999: Doris Lessing · 2000: Abdallah Laroui · 2001: Andrea Riccardi · 2002: Harold Bloom · 2003: Nawal al-Sa'dawi · 2004: Sari Nusseibeh i Amos Oz · 2005: Claude Lévi-Strauss · 2006: Pere Casaldàliga · 2007: Edward O. Wilson · 2008: Aung San Suu Kyi i Cynthia Maung · 2009: Bill Viola · 2010: Jimmy Carter · 2011: Haruki Murakami · 2012: Lula da Silva · 2013: Malala Yousafzai i Gro Harlem Brundtland · 2014: Desmond Tutu · 2015: Jane Goodall · 2016: Josep Baselga, Manel Esteller i Joan Massagué · 2017: Costa-Gavras · 2018: Vinton Cerf · 2019: Ngũgĩ wa Thiong'o · 2020: Dania El Mazloum, Anxhela Gradeci, Tijana Postic i Özlem Türeci · 2021: Judith Butler · 2022: Svetlana Aleksiévitx |