Jaume Simó i Bofarull

Jaume Simó i Bofarull

Biografia
Naixement	1884 Reus (Baix Camp)
Mort	1958 (73/74 anys) Torreón (Mèxic)
Diputat a les Corts republicanes
Representa: Partit Republicà Radical 11 juliol 1931 – 9 octubre 1933 Legislatura: primera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Tarragona
Diputat al Parlament de Catalunya
9 juliol 1931 – 9 octubre 1933 Circumscripció electoral: Tarragona
Governador civil de Girona
24 abril 1931 – 11 juliol 1931 ← Albert de Quintana i de León – Santiago Comas d'Argemir →
Alcalde de Reus
1919 – 1920 ← Claudi Tricaz Arnillas – Lluís Rojo Segarra →
Regidor de l'Ajuntament de Reus
Dades personals
Formació	Universitat de Barcelona - dret
Activitat
Lloc de treball	Barcelona
Ocupació	polític, advocat
Partit	Partit Republicà Radical Partit Radical Autònom de les Comarques Tarragonines Foment Nacionalista Republicà
Família
Germans	Josep Simó i Bofarull

Jaume Simó i Bofarull (Reus, 1884 – Torreón, Mèxic 1958) fou un polític català, germà de l'arquitecte Josep Simó i Bofarull.^[1]

Biografia

Estudià a Reus i el batxillerat el feu als jesuïtes de Sarrià. Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i de jove ingressà al Centre Nacionalista Radical, que formava part del Partit Republicà Radical. Amb aquest partit va ser escollit el 1919 alcalde de Reus on va presidir i impulsar la Diada de la Llengua Catalana a la ciutat i va crear la junta municipal d'extinció de la mendicitat. Durant la seva presidència es va catalanitzar el Centre de Lectura de Reus (1911-1912) i es va convocar el Primer Congrés d'Ateneus. En l'àmbit periodístic col·laboraria en publicacions com Semanario Católico de Reus (1903-1904), Pàtria Nova (1905), Germinal (1906), Foment (1908), La Columna de Foc (1918), Revista del Centre de Lectura, Diario de Reus (1902 i 1932), Estudis (1935) i als periòdics republicans El Poble i La República. Dirigí Athenaeum: revista del Centro de Lectura (1910-1911). Entrà a la lerrouxista Casa del Poble de la que en va ser l'indiscutible líder local.^[2]

Aconsellat per Lerroux, va anar a viure a Valladolid, ja que temia veure's implicat en l'assassinat de l'alcalde Manuel Sardà. Un sector de la població, propera a la FAI, el volia fer passar per culpable, però un ampli nucli de reusencs, incloses les revistes satíriques, el consideraven innocent. Un cop proclamada la Segona República Espanyola, s'afilià al Foment Nacionalista Republicà, però després ingressà al Partit Radical i fundà el Partit Radical Autònom de les Comarques Tarragonines (PRAT), amb el qual va ser elegit diputat al Parlament de Catalunya, de la mateixa manera que va ser elegit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1931. Durant aquests anys també va ser nomenat governador civil de Girona.^[3] Per l'agost de 1936 va formar part del Jurat Popular de Tarragona, presidit pel president de l'Audiència Provincial. Aquesta institució es va formar a finals d'agost de 1936 quan un Decret de la Presidència del Consell de la Generalitat va crear els denominats “Jurats Populars per a la repressió del feixisme”, uns jurats que actuaven dins de les Audiències Provincials i imposaven les penes d'acord amb el Codi de Justícia Militar.^[4]

En acabar la guerra civil espanyola es va exiliar a Mèxic.^[3]

Referències

Bibliografia

• Pere Anguera. Siluetes vuitcentistes: 20 impulsors del Reus del segle XIX. Reus: La Creu Blanca, 1982. Pàgs. 89-90

Enllaços externs

• Jaume Simó i Bofarull. memoriaesquerra.cat
• Fitxa del Congrés dels Diputats

Càrrecs públics
Precedit per: Albert de Quintana i de León	Governador civil de Girona 1931	Succeït per: Santiago Comas d'Argemir
Precedit per: Claudi Tricaz Arnillas	Alcalde de Reus 1919– 1920	Succeït per: Lluís Rojo Segarra