Joan Bono de Milà
 Altar del sant, amb les seves restes, a la catedral de Milà, 1763 | |||||
| Biografia | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | Johannes Bonus, Giovanni Bono o Buono valor desconegut  Camogli (Itàlia), possible | ||||
| Mort | 651 (Gregorià) Milà (Itàlia) | ||||
| Sepultura | Catedral de Milà | ||||
| |||||
| Dades personals | |||||
| Religió | Església Catòlica | ||||
| Activitat | |||||
| Ocupació | sacerdot | ||||
| bisbe | |||||
| Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, anglicanisme | ||||
| Beatificació | Antiga | ||||
| Festivitat | 2 de gener (fins al 1969, 24 de maig) | ||||
| Iconografia | Com a bisbe | ||||
| Patró de | Copatró de Milà | ||||
| Cronologia | |||||
| 5 octubre 649-31 octubre 649 | Lateran Council of 649 (en) 
| ||||
Joan el Bo o Joan Bono (Recco o Camogli, Ligúria, ca. 600 - Milà, 660) fou un bisbe llombard, 36è bisbe de Milà i 15è de Gènova. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes. No s'ha de confondre amb Joan Bono, beat fundador d'un orde eremític al segle xiii.
Biografia
La seva història es basa en un poema tardà, dels segles XI-XIII, la qual cosa fa que algunes dades siguin inversemblants. Segons aquesta font, va néixer a Villa Camuli, nascitor Joannes, Valle Rechi: a Camogli o a Recco, totes dues a la costa de Ligúria. De petit fou portat a Milà, on estudià i fou ordenat prevere. Apreciat pels seus dots humans i intel·lectuals, fou nomenat bisbe de Milà.
La persecució de l'arrianisme havia fet que els bisbes de Milà visquessin llavors a Gènova. La conquesta de la Ligúria per Rotari en 641 provocà que el bisbe Fort de Milà marxés a Roma; fou llavors que Joan ocupà el lloc del bisbe. El 649 va poder tornar a Milà, on s'instal·là novament la seu de la diòcesi.
En 649, Joan Bono va fundar-hi les parròquies de Sant Sir a Milà i de Sant Matern a Desio. El mateix any va subscriure el Sínode del Laterà (octubre) convocat per Martí I contra el monotelisme i el monoergisme, però quan arribà a Roma, la reunió ja havia acabat.
La tradició diu que va morir en 653 i que fou sebollit a la capella, avui desapareguda, de Sant Miquel, San Michele in Duomo, vora el palau episcopal, que ell mateix havia fundat.
Era anomenat bonum (bo) per la seva humilitat i generositat, especialment envers els necessitats.
Veneració
El culte es va revifar cap al segle x a Milà, quan el bisbe Heribert en trobà les restes. Aquestes foren traslladades a la catedral pel bisbe Sant Carles Borromeo, el 24 de maig de 1582, col·locant-les a un altar en honor seu. En 1951, es reconegueren les restes del sant, trobant que feia 1,90 m d'alçada.
Bibliografia
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Bono de Milà |
- Dizionario di erudizione storico-ecclesiastica da San Pietro sino ai nostri giorni. Gaetano Moroni. Venezia: Tip. Emiliana, 1879.