Joaquim Molins i Amat

Infotaula de personaHonorable Senyor
Joaquim Molins i Amat

Joaquim Molins en una imatge de 2014 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 febrer 1945 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort13 juliol 2017 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCàncer de pàncrees Modifica el valor a Wikidata
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
1999 – 2001
Diputat al Congrés dels Diputats
20 març 1996 – 5 abril 2000

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Congrés dels Diputats
21 juny 1993 – 27 març 1996

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Parlament de Catalunya
3 abril 1992 – 8 juny 1993 (renúncia)Francesc Iglesias i Sala →

Circumscripció electoral: Barcelona

Conseller de Política Territorial i Obres Públiques
4 juliol 1988 – 29 abril 1993
← Francesc Xavier Bigatà i RibéJosep Maria Cullell i Nadal →
Diputat al Parlament de Catalunya
16 juny 1988 – 21 gener 1992 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Congrés dels Diputats
11 novembre 1982 – 13 maig 1986

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Congrés dels Diputats
15 març 1979 – 31 agost 1982

Circumscripció electoral: Barcelona

Executiu en cap Cementos Molins
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióEscola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona
IESE Business School
Universitat de Navarra Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, empresari, enginyer industrial Modifica el valor a Wikidata
PartitConvergència Democràtica de Catalunya (1980–2017)
Unió de Centre de Catalunya (1978–1980)
Centre Català (1976–1978) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
MareGlòria Amat Modifica el valor a Wikidata
GermansPau Molins Amat i Joan Molins Amat Modifica el valor a Wikidata
Premis

Joaquim Molins i Amat (Barcelona, 9 de febrer de 1945 - 13 de juliol de 2017) fou un polític i empresari català. Va ser diputat de CDC i president del Patronat del Liceu.

Biografia

Fill de la important família cimentera Molins,[1] i germà de l'advocat penalista Pau Molins Amat,[2] es va llicenciar en Enginyeria Industrial (1969) i màster en Economia i Direcció d'Empreses per l'IESE de Barcelona (1969-71).[3]

Trajectòria política

El 1976 fou un dels fundadors i secretari general de Centre Català amb el qual es va presentar a les eleccions generals espanyoles de 1977 com a membre de la coalició Unió del Centre i la Democràcia Cristiana de Catalunya. El 1978 marxà a la Unió del Centre de Catalunya, i amb la qual fou elegit diputat a Corts a les eleccions generals espanyoles de 1979 dins la coalició Centristes de Catalunya-UCD.[4]

El 1981, enmig de l'ensulsiada de la UCD, se'n va desvincular i amb un sector del seu partit va ingressar a Convergència Democràtica de Catalunya, amb la qual fou elegit de nou diputat a les eleccions generals espanyoles de 1982. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984 fou elegit diputat per Convergència i Unió (CiU) i fou nomenat pel president Jordi Pujol conseller de comerç i turisme el 1986-1988, i de política territorial i obres públiques el 1988-1993 (la família Molins és un importantíssim productor de ciment a nivell mundial, fundadora de Cementos Molins).[5]

Com a conseller del Departament de política territorial va dirigir el Pla Director per a la Gestió dels Residus Industrials a Catalunya més conegut com a Pla de residus, projecte que, a partir d'un estudi tècnic, ubicava en el territori català les infraestructures necessàries per gestionar els residus que generava la indústria del país. Aquest Pla fou molt criticat pel territori i va ésser retirat i consensuat en seu parlamentària a finals del 1990.

Fou escollit novament diputat al Congrés de Diputats a les eleccions generals espanyoles de 1993, i el 1995 hi substituí Miquel Roca i Junyent com a portaveu del grup català, càrrec des del qual s'encarregà de la negociació del suport de CiU al govern del Partit Popular presidit per José María Aznar després de les eleccions generals espanyoles de 1996. El 1999 deixà el càrrec de portaveu de CiU al Congrés dels Diputats per a presentar-se com a candidat a l'alcaldia de Barcelona a les eleccions municipals del juny del 1999. Fou derrotat pel candidat socialista, Joan Clos, i aleshores exercí com a cap del grup municipal de CiU. El març del 2001 va dimitir del seu càrrec a l'ajuntament i es retirà de la vida política.

Trajectòria empresarial

Després de deixar la vida política, va presidir Jazztel a Catalunya i el Centre de Càlcul de Sabadell.[6] El març de 2013, el president de la Generalitat, com a president d'honor del Patronat del Gran Teatre del Liceu, i un cop escoltat el Patronat, va nomenar president del Liceu Joaquim Molins, qui deixà el càrrec el 2016 per motius de salut. Molins també fou president de la comissió executiva del Teatre.[7]

Honors

Referències

Enllaços externs


Càrrecs públics
Precedit per:
Narcís Oliveras i Terradas
Conseller de Comerç i Turisme
Senyal de la Generalitat de Catalunya

1986-1988
Succeït per:
Lluís Alegre i Selga
Precedit per:
Xavier Bigatà i Ribé
Conseller de Política Territorial i Obres Públiques
Senyal de la Generalitat de Catalunya

19881993
Succeït per:
Josep Maria Cullell i Nadal
Precedit per:
Miquel Roca
Portaveu de CiU al
Congrés dels Diputats

1995-1999
Succeït per:
Josep López de Lerma
Precedit per:
Miquel Roca
President del Grup de CiU a
l'Ajuntament de Barcelona

1999-2001
Succeït per:
Joan Puigdollers