John Greaves

Plantilla:Infotaula personaJohn Greaves
Imatge
Gravat de 1650 per Edward Mascall Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1602 Modifica el valor a Wikidata
Colemore (Regne d'Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 octubre 1652 Modifica el valor a Wikidata (49/50 anys)
Londres (Regne d'Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSant Benet Sherehog 51° 30′ 47″ N, 0° 05′ 29″ O / 51.51319°N,0.09139°O / 51.51319; -0.09139 Modifica el valor a Wikidata
Càtedra Saviliana d'Astronomia
1643 – 1648
← John BainbridgeSeth Ward → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióAnglicanisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióBalliol College (1617–1623) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAstronomia, matemàtiques, numismàtica i egiptologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat, arqueòleg, astrònom, numismàtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat d'Oxford (1643–1648)
Gresham College (1631–1640)
Merton College (1618–1652) Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeElizabeth Gibbon Modifica el valor a Wikidata
GermansSir Edward Greaves
Nicholas Greaves
Thomas Greaves Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 64557412 Modifica el valor a Wikidata


John Greaves (Colemore, 1602 - Londres, 8 d'octubre de 1652) va ser un matemàtic i egiptòleg britànic del segle xvii.

Vida

El seu pare era, a més del rector de Colemore (sud d'Anglaterra, prop de Winchester), mestre a l'escola de la vila. Per això, tant ell com els seus tres germans, van rebre una bona educació infantil, que els va permetre ingressar a la universitat. El seu germà Edward va arribar a ser el metge de Carles II d'Anglaterra.[1]

John Greaves va ingressar, doncs, a la Universitat d'Oxford el 1617 (amb només quinze anys), on es va graduar el 1621 i doctorar el 1628. El 1624 va ser escollit fellow del Merton College. Els seus professors foren Henry Briggs i John Bainbridge que li transmeteren l'interès per les matemàtiques i l'astronomia.[2]

El 1630 va ser nomenat professor de geometria al Gresham College de Londres en substitució de Peter Turner,[3] també amic seu mantenint-se com fellow del Merton College.[4] Els anys següents va viatjar a Leiden i París. El 1637 va embarcar-se per anar a l'Est, passant primer per Pàdua i Roma on va estudiar les restes de l'antiguitat clàssica i va fer amistat amb Athanasius Kircher i altres intel·lectuals romans.[5] L'abril de 1638 arribà a Constantinoble on no va poder estudiar a la biblioteca dels sultans, que conservava bon nombre de manuscrits grecs, però si als monestirs del mont Atos.[6]

El setembre de 1638 va arribar a Alexandria, havent passat abans per Rodes, on hi va restar uns mesos fent estudis de l'antiguitat egípcia. Al Caire va portar a terme les mesures de les piràmides i a l'agost de 1639, retornava cap Itàlia amb una bona col·lecció de manuscrits grecs, àrabs i perses, i d'altres objectes de gran valor.[7]

El 1640, va ser nomenat savilian professor d'astronomia a Oxford en substitució del recentment mort John Bainbridge.

El 1648, enmig de la Guerra Civil Anglesa va ser expulsat de la seva càtedra d'Oxford i de fellow de Merton College acusat de ser reialista. El 1649 es va retirar a Londres, on es va casar i va prosseguir els seus estudis, tot i que bona part dels seus manuscrits es van perdre durant la guerra i la seva expulsió.[8]

Obra

  • 1646, Londres: Pyramidographia, or a discourse of the Pyramids in Aegipt. L'obra per la qual és més conegut i en la que estableix les mesures de la gran piràmide del Caire.
  • 1647, Londres: Discourse of the Roman Foot and Denarius on dedueix les mesures utilitzades per les antigues civilitzacions.
  • 1647, Londres: John Bainbridge's Canicularia, traducció del llatí del llibre dels seus professor, a la que hi afegeix la seva Demonstratio Ortus Sirii heliaci.
  • 1649, Londres: Elementa Linguae Persicae, una de les primeres gramàtiques perses publicada.
  • 1650, Londres: Epochae celebriores, Astronomis, Historicis, Chronologicis, Chataiorum, Syro-Graecorum, Arabum, Persarum, ...
  • 1652, Londres: Astronomica quaedam ex traditione Shah Cholgii Persae.

Referències

  1. Butler, 2018, p. 176.
  2. Butler, 2018, p. 177.
  3. Shalev, 2005, p. 81.
  4. Feingold, 1984, p. 70.
  5. Shalev, 2005, p. 82-83.
  6. Johnson, 2000, p. 2469 i ss.
  7. Shalev, 2002, p. 555-556.
  8. Butler, 2018, p. xxxiii.

Bibliografia

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «John Greaves» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Maddison, Francis. «Greaves, John» (en anglès). Oxford Dictionary of Scientific Biography, 2004. [Consulta: 7 setembre 2024].