Jordi Bosch i Palacios

Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Infotaula de personaJordi Bosch i Palacios
Biografia
Naixement(ca) Jordi Bosch Palacios Modifica el valor a Wikidata
18 desembre 1956 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Mataró (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor, actor de televisió Modifica el valor a Wikidata
Activitat1981 Modifica el valor a Wikidata –
Família
CònjugeEmma Vilarasau Tomàs (1989–) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webwebjordibosch.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0097767 Modifica el valor a Wikidata

Jordi Bosch i Palacios (Mataró, Maresme, 18 de desembre de 1956) és un actor català de teatre, cinema i televisió.[1]

Procedent del teatre independent, debutà professionalment l'any 1981 amb l'obra de Dario Fo Mort accidental d'un anarquista. Gran part de la seva carrera es vincula al Teatre Lliure, on ha treballat en nombrosos muntatges dirigits per Lluís Pasqual, Fabià Puigserver o Lluís Homar. D'aquest darrer fou el muntatge que li valgué el reconeixement definitiu, El barret de cascavells de Pirandello (1994), pel qual fou distingit amb el Premio Nacional de Teatro i el premi de la Crítica d'aquella temporada. Altres premis els guanyà per obres com Restauració (1990) i Lo desengany (1992). També ha treballat en televisió i cinema, on cal destacar els papers realitzats a El perquè de tot plegat (1994), La buena vida (1996) o Silencio roto (2000).[cal citació]

Des d'aquell moment, no ha deixat els escenaris, participant, entre moltes altres obres, dels muntatges Les noces de Fígaro (1989), L'hort dels cirerers (2000), Fuente Ovejuna (2005), Els jugadors (2011-2012) i Infàmia (2017). Conegut popularment a Catalunya per les seves incomptables aparicions en sèries de TV3 com ara Nissaga de poder, Jet Lag, Majoria Absoluta o La sagrada família entre d'altres.[2]

Va començar als catorze anys a la Sala Cabanyes de Mataró fent Els Pastorets, un muntatge emblemàtic de la ciutat. Als divuit va saltar a la Sala del Casal, dirigit per Carles Maicas. Poc després va fer teatre independent amb el Grup de Teatre Xaloc i ja als vint-i-dos va fer el pas cap al teatre professional. El primer que va fer va ser el Travessa-deserts, l'any 1979.[2]

Durant els anys vuitanta va continuar desenvolupant la seva carrera teatral, compaginant-la amb cinema i televisió. A principis dels noranta va rebre diversos premis per l'obra Restauració, dirigida per Ariel García Valdés, entre els quals destaca el Premi de la Crítica Teatral de Barcelona. Cal destacar els seus altres treballs premiats com El Barret de Cascavells i El perquè de tot plegat.[3]

Treballs

Teatre
[4]
Televisió
Cinema

Premis

  • Premi de la crítica teatral de Barcelona temporada 90-91 per l'obra Restauració[7]
  • Premi Butaca 1995 millor actor de cinema per la pel·lícula El perquè de tot plegat.[8]
  • Premi Butaca 2003 millor actor de teatre per l'obra Dissabte, diumenge, dilluns[9]

Referències

  1. ↑ Jordi Bosch Arxivat 2017-03-23 a Wayback Machine. a teatral.net
  2. ↑ 2,0 2,1 Boixadós, Adriana. «Entrevista». offtherecord.cat. [Consulta: 28 juny 2020].
  3. ↑ «Biografia» (en castellà). Mesala. [Consulta: 9 desembre 2020].
  4. ↑ «"Bosch, Jordi"». Base de dades d'espectacles. Centre de documentació i Museu d'Arts escèniques. [Consulta: 21 abril 2023].
  5. ↑ Conca, Maria. «XAVIER ROMEU (1941-1983), TRADUCTOR D’OBRES DE TEATRE CONTEMPORANI, ENTRE EL RECONEIXEMENT I EL SILENCI INTERESSAT» p. 336. Actes del XVIIIè Col·loqui de l’AILLC. [Consulta: 21 abril 2023].
  6. ↑ 20 anys d'una nissaga de morts entre vinyes elcinefil.cat
  7. ↑ Premis de Jordi Bosch Arxivat 2017-03-23 a Wayback Machine. a Mesala Films
  8. ↑ Jordi Bosch a biografias.es
  9. ↑ Premi butaca 2003

Enllaços externs