Karen Lancaume

Karen Lancaume

Biografia
Naixement	(fr) Karine Schillbach 19 gener 1973 Vénissieux (França)
Mort	28 gener 2005 (32 anys) 14è districte de París (França)
Causa de mort	suïcidi, sobredosi
Altres noms	Karen Lancaume
Alçada	168 cm
Color de cabells	Cabells marrons
Activitat
Ocupació	actriu pornogràfica, actriu, actriu de cinema
Activitat	1996 - 2002
Obra
Obres destacables (2000) Baise-moi
Lloc web	karenlancaume.eu

Karen Lancaume (Lió, França, 19 de gener de 1973 - París, 28 de gener de 2005) va ser una actriu pornogràfica francesa.^[1]

Karen Lancaume, nom artístic de Karine Schillbach, va néixer en el si d'una família benestant, de pare alemany i mare marroquina, que residia als afores de Lió. Després d'entrar en la indústria pornogràfica, va rodar un total de 83 pel·lícules (segons IAFD), entre cintes originals i compilacions, fins a l'any 2000 en el qual es va retirar. Respecte a la seva vida prèvia, ella declarava que va tenir la seva primera experiència sexual als 17 anys, just abans d'emprendre la carrera universitària de màrqueting. Per a poder costejar-se els estudis, va treballar els caps de setmana en una discoteca, lloc on coneix al que va ser el seu marit, Franck, el discjòquei.

Formar una família clàssica i criar a un munt de plançons era l'ideal de la parella, però els problemes econòmics els obliguen a emprendre un nou rumb. En 1995, quan els problemes financers comencen a fer estralls en la parella, Franck proposa a Karen a entrar al món del porno. Marc Dorcel, productor de pel·lícules porno, els va contractar per a "L'indecent Aux Enfers" (Marc Docel, 1996). La parella es divorciaria poc després.^[2]

Lancaume debuta a les pantalles dels Estats Units amb Private Gold 25 - When the Night Falls (Jorgen Wolf, 1997), una super producció de la factoria Private que s'inicia amb el duo Roberto Malone–Karen en una de les seves primeres penetracions anals i ejaculacions a la seva boca.^[3]

Posteriorment va treballar amb els millors directors de cinema porno d'Europa, com Mario Salieri, Alain Payet i Luca Damiano, ressaltant en els seus films el sexe oral i anal, les doble penetracions, el lesbianisme i les orgies.

Les seves aparicions s'alternen entre tots dos continents, bé sigui en les files d'importants signatures com Elegant Angel, Wicked o Sin City; o bé sigui a les ordres de consagrats directors com Marc Dorcel, Mario Salieri, Andrew Blake, Alain Payet, Max Bellochio, Luca Damiano, etc.

Col·labora a Exhibitions 1999 (John B. Root, 1998), una pel·lícula X rodada a manera de documental en la qual es combinen escenes porno amb entrevistes als protagonistes.

Amb el temps Karen va arribar a sentir fàstic pel seu treball, i fins i tot en una entrevista va declarar: "Estava coberta d'esperma, mullada, morta de fred i ningú em va oferir si més no una tovallola. Quan acaba l'escena, tu no vals res."^[4]

A l'any següent, ja fora de la indústria per a adults, és contactada en el festival de Canes per Virginie Despentes, que buscava actrius que realitzessin sexe explícit per al seu primer film "Baise-moi" ("Carda'm", Virginie Despentes i Coralie Trinh Thi, 2000). Malgrat les seves objeccions inicials, Lancaume accepta i acaben contractant-la al costat de Raffaëla Anderson, una altra també retirada actriu porno francesa.

La polèmica cinta basada en la novel·la de la pròpia Virginie és una road movie de sexe i violència explícits que narra la trobada entre Nadine (Karen) i Manu (Rafaela) en el moment que decideixen abandonar les seves respectives vides a la ciutat i viatjar robant, cardant i assassinant.

La directora defineix la seva opera prima com un al·legat feminista a l'estil de Thelma i Louise, però amb escenes de sexe real, violacions i assassinats gratuïts. Amb l'escàndol va arribar la notorietat, i Karen va decidir aprofitar l'estirada per a continuar la seva carrera al cinema convencional com Karen Bach, confirmant el seu definitiu abandó de la indústria X, no sense abans renegar d'ella.

La veritat és que no va tenir sort amb la seva nova aventura i, davant la sorpresa de molts dels seus afins que declaraven “que estava il·lusionada" i amb projectes personals, va decidir llevar-se la vida en 2005.

Segons la versió oficial, Karen es va suïcidar amb una sobredosi de somnífers en el departament parisenc d'uns amics als quals havia anat a visitar durant un cap de setmana.^[5]

• 1998 : Nominada als Hot d'Or^[6]
• 2000 : Hot d'Or a la mellor actriu^[7] per Baise-moi.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Karen Lancaume

• Karen Lancaume - Lloc web oficial
• Karen Lancaume a l'Internet Adult Film Database
• Karen Lancaume a Adult Film Database (anglès)