Koulsy Lamko
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 25 octubre 1959  (65 anys)Txad | ||
| Formació | Universitat de Limoges Universitat de Ruanda | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | escriptor, activista cultural, actor, novel·lista, dramaturg, poeta, professor d'universitat | ||
| Ocupador | Universitat Iberoamericana Ciutat de Mèxic Universitat Nacional Autònoma de Mèxic Universitat Autònoma de l'Estat d'Hidalgo Universitat Nacional de Ruanda | ||
| Premis | |||
| |||
 
| |||
Koulsy Lamko (Dadouar, Txad, 25 d'octubre de 1959) és un escriptor, dramaturg, poeta, novel·lista, promotor cultural, actor i professor universitari txadià.[1][2][3]
Doctorat en Lletres per la Universitat de Llemotges, a França, i amb una Mestria en Lletres Modernes (lletres i arts) per la Universitat d'Ouagadougou de Burkina Faso, Lamko va deixar el seu país el 1979 per Burkina Faso a causa de la Guerra civil. Allà va conèixer Thomas Sankara i es va involucrar amb l'Institut de Pobles negres a Uagadugú. Lamko va passar deu anys promovent teatre comunitari a Burkina Faso, a través del Teatre de la Comunitat i va col·laborar en la fundació del Festival Internacional per al Desenvolupament.[1]
Va viure a Llemotges i posteriorment a Ruanda, on va fundar el centre de la Universitat per a les Arts i el Teatre, i va ensenyar teatre i escriptura creativa. La seva experiència a Ruanda el va portar a escriure la seva novel·la La phalène des collines (La papallona dels turons), sobre el genocidi de 1994. Ha viscut a diferents països del món i ha promocionat el teatre i el millor coneixement de l'Àfrica des del punt de vista humanitari i literari. El 2003 va arribar com a convidat a la Casa Refugi Citlaltépetl, a Mèxic, i des de 2009, el govern del Districte Federal de Mèxic, amb l'impuls de Lamko, va obrir la casa refugi per a periodistes i escriptors africans.[1]
Ha estat professor en diferents universitats: la Universitat Iberoamericana de Mèxic, la Universitat Autónoma del Estado de Hidalgo o la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. També va ensenyar literatura i arts dramàtiques a la Universitat Nacional de Ruanda a Butare. Ha dirigit diversos centres universitaris vinculats a les arts i a la cultura a Ruanda i Burkina Faso, i ha donat conferències sobre escriptura en festivals com el de francofonies a Llemotges, Burkina Faso, Costa d'Ivori, Canadà, Níger, Togo, Benín, Madagascar, Ruanda, Burundi, Mèxic, Brasil, Colúmbia, Argentina i Cuba.[1][4]
Ha estat guanyador de nombrosos premis pels seus drames i narrativa breu.[2][5] La seva obra ha estat presentada per companyies teatrals d'Àfrica, Europa i Canadà. Ha estat promotor del Teatre de la Comunitat de Burkina Faso, fou un dels fundadors del Festival Internacional de Teatre per al Desenvolupament. Va fundar i dirigir el Centre for the Arts and the Theatre de la National de la Universitat de Ruanda, on també ha impartit classes de teatre i escriptura creativa.[5]
- Le camp tend la sebile, 1993
- N'do kela ou l'initiation avortée, 1993
- Tout bassSi bas, 1995
- Comme des fleches, 1996,
- Le mot dans la rosée in Brèves d'ailleurs, 1997
- La tête sous l'aiselle, 1997
- Regards dans une larme, 1990
- Le repos des masques, 1995
- Sou sou sou gre gre, 1995
- Exils, 1993
- Aurore, 1997
- La phalène des collines, 2000
- Le Serpent à Plumes, 2002
- Au large de Karnac in Europe vue d'Afrique, 2004.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Koulsy Lamko, escriptor africà». Premi Veu Lliure. PEN Català. [Consulta: 20 novembre 2020].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Koulsy Lamko (Chad, 1959)». (EPDLP) El Poder de la Palabra. [Consulta: 20 novembre 2020].
- ↑ «Koulsy Lamko». Casa África. [Consulta: 20 novembre 2020].
- ↑ «Lamko Koulsy». Des écritures à la scène. Les Francophonies. [Consulta: 20 novembre 2020].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Koulsy Lamko (Tchad, 1959)». Festival de Poesia de Medellín, 28-06-2018. [Consulta: 20 novembre 2020].