Línia R11
 | |
| Barcelona Sants - Portbou | |
|---|---|
| Territori | Barcelona i Girona |
| Tipus servei | tren regional |
| Inauguració | 1854 |
| Longitud | 172 km[1] |
| Estacions | 28[1] |
| Operador | Renfe |
| Dades tècniques | |
| Vehicles | sèrie 449 i sèrie 447 |
| Electrificació | 3 kV CC |
| Ample ferroviari | 1.668 mm |
| Enllaç amb: | |
| Metro de Barcelona |      |
| Rodalia de Barcelona |        |
| Rodalia de Girona |  |
| Regionals |         |
| Línia d'alta velocitat | Avant  |
La línia R11 (anteriorment Ca2) és un servei de ferrocarril regional entre Barcelona-Sants i Portbou per Girona de Rodalies de Catalunya, de la Generalitat de Catalunya, i operada per Renfe Operadora que circula a través de línies de ferrocarril de via d'ample ibèric d'Adif.
El servei transcorre totalment a través de la línia Barcelona-Granollers-Girona-Figueres-Portbou.
Història
A la història de la línia de Barcelona a Portbou es poden observar clarament tres etapes: el primer tram obert al públic entre Barcelona i Granollers, la prolongació fins a Girona i, finalment, la connexió amb França, a la frontera de Portbou.[1]
El 1854 s'inaugurava el ferrocarril de Barcelona a Granollers, la tercera línia ferroviària de Catalunya, i molt aviat se'n decidí la prolongació vers al nord i la frontera. El 1860 entrà en servei l'ampliació fins a Maçanet de la Selva. Poc després, la línia de l'interior ja enllaçava amb la línia de la Costa (que arribà a Maçanet el 1861). Les dues empreses es van fusionar sota el nom de Camins de Ferro de Barcelona a Girona i la línia va arribar a Girona el 1862.[1]
El 1875 es va fundar la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França, i tot seguit es varen reprendre les obres de la prolongació cap a França. Al final de 1877 ja s'arribava a Figueres i a principis del 1878 a Portbou i Cervera de la Marenda. Els trens provinents de Barcelona ja podien connectar amb els ferrocarrils francesos del Midi. Es trencava definitivament l'aïllament de Catalunya respecte de la resta d'Europa.[1]
Al final del segle xix, arribà l'època de les grans fusions d'empreses ferroviàries i la línia de Portbou s'integrà dins la companyia de Madrid a Zaragoza y Alicante (MZA), que l'explotaria dins l'anomenada Xarxa Catalana. Durant la Guerra Civil Espanyola aquesta línia fou l'eix vital d'enllaç amb França i el 1941 passà a dependre de la nova empresa ferroviària estatal Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles (RENFE).[1]
A partir dels anys 50 la línia va ser progressivament modernitzada, primer amb l'electrificació fins a Girona (1958), que posteriorment s'ampliaria fins a Portbou (1964), i també amb nous sistemes de senyalització i seguretat. El 1977 es completà la instal·lació de la doble via a tot el traçat.[1]
Estacions
| Estació | Municipi | Correspondències | Serveis |
|---|---|---|---|
| Barcelona-Sants | Barcelona |                 |
    
|
| Passeig de Gràcia | Barcelona |   |
|
| El Clot-Aragó | Barcelona |  |
|
| Sant Andreu Comtal | Barcelona | |
|
| Granollers Centre | Granollers |  |
|
| Sant Celoni | Sant Celoni | |
|
| Gualba | Gualba | |
|
| Riells i Viabrea-Breda | Riells i Viabrea | |
|
| Hostalric | Hostalric | |
|
| Maçanet-Massanes | Maçanet de la Selva | |
|
| Sils | Sils | |
|
| Caldes de Malavella | Caldes de Malavella | |
|
| Riudellots | Riudellots de la Selva | |
|
| Fornells de la Selva | Fornells de la Selva | |
|
| Girona | Girona | |
|
| Celrà | Celrà | |
|
| Bordils-Juià | Juià | |
|
| Flaçà | Flaçà | |
|
| Sant Jordi Desvalls | Sant Jordi Desvalls | |
|
| Camallera | Saus, Camallera i Llampaies | |
|
| Sant Miquel de Fluvià | Sant Miquel de Fluvià | |
|
| Vilamalla | Vilamalla | |
|
| Figueres | Figueres | |
|
| Vilajuïga | Vilajuïga | |
|
| Llançà | Llançà | |
|
| Colera | Colera | |
|
| Portbou | Portbou | |
|
| Cervera de la Marenda | Cervera de la Marenda |  |
Referències
Vegeu també
Enllaços externs
- Horaris de la línia R11 Arxivat 2014-01-06 a Wayback Machine.
| Rodalia |    |  |
|---|---|---|
| Regionals |  | |
| Altres | ||