La venjança d'Hèrcules
La vendetta di Ercole | |
---|---|
![]() | |
Fitxa | |
Direcció | Vittorio Cottafavi |
Protagonistes | |
Producció | Achille Piazzi |
Dissenyador de producció | Franco Lolli ![]() |
Guió | Marcello Baldi Mario Ferrari Duccio Tessari Archibald Zounds Jr. |
Música | Alessandro Derevitsky |
Fotografia | Mario Montuori ![]() |
Muntatge | Maurizio Lucidi |
Productora | Achille Piazzi Produzioni Cinematografica Produzione Gianni Fuchs (Itàlia) Comptoir Français Du Film (França) |
Distribuïdor | Le Comptoir Français du Film (França) |
Dades i xifres | |
País d'origen | Itàlia França |
Estrena | 1960 |
Durada | 87 minuts |
Idioma original | italià ![]() |
Versió en català | ![]() |
Color | en color ![]() |
Descripció | |
Gènere | Pèplum |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
La venjança d'Hèrcules (títol original en italià: La vendetta di Ercole) és un pèplum franco-italià dirigit per Vittorio Cottafavi i estrenat el 1960. Ha estat doblat al català.[1]
Argument[2]
Hèrcules, aconsellat per la sibil·la, s'oposa al matrimoni del seu fill Hil·los amb Thea, noia d'Èurit, rei d'Ecalia. Èurit, per desfer-se d'Hèrcules, se serveix d'una esclava, la bella Alsinoe, per fer creure a Hil·los que el seu pare estima també Thea.
Repartiment
- Mark Forest: Hèrcules de Tebes
- Broderick Crawford: Èurit
- Wandisa Quida: Alsinoé
- Gian Carlo Sbragia: Danaré
- Eleonora Ruffo: Deianira
- Federica Ranchi: Thea
- Ugo Sasso: Timocles de Megare
- Philippe Hersent: Androcles
- Gaby Andreu: Ismène
- Sandro Moretti: Hil·los
- Robert Hundar: Polimors
- Carla Calo’: la sibil·la
- Piero Pastore: un carceller
- Nino Milano: Licas
- Fedele Gentile: un pagès
- Spartaco Nale: cap dels guardes
- Renato Terra: un cap
- Salvatore Furnari: el nan
Referències
- ↑ esadir.cat. . esadir.cat.
- ↑ «La vendetta di Ercole». The New York Times.