La última cena

Infotaula de pel·lículaLa última cena
Fitxa
DireccióTomás Gutiérrez Alea Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióInstitut Cubà de l'Art i la Indústria Cinematogràfics Modifica el valor a Wikidata
GuióTomás Gutiérrez Alea Modifica el valor a Wikidata
MúsicaLeo Brouwer Modifica el valor a Wikidata
FotografiaMario García Joya
MuntatgeNelson Rodríguez Zurbarán Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenCuba Modifica el valor a Wikidata
Estrena1976 Modifica el valor a Wikidata
Durada110 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narraciól'Havana Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0075363 FilmAffinity: 731989 Allocine: 1034 Letterboxd: the-last-supper-1976 TMDB.org: 47113 Modifica el valor a Wikidata

La última cena és una pel·lícula cubana de 1976, dirigida per Tomás Gutiérrez Alea i produïda per l'Instituto Cubano del Arte e Industria Cinematográficos (ICAIC), basada en El ingenio, de l'historiador cubà Manuel Moreno Fraginals.[1][2]

Sinopsi

La pel·lícula narra la història d’un pietós propietari de plantacions de l'Havana a la dècada de 1790, durant el període colonial espanyol a Cuba. El propietari de la plantació decideix recrear l’últim sopar bíblic utilitzant dotze dels esclaus que treballen als seus camps de canya de sucre, amb l'esperança d’ensenyar als esclaus sobre el cristianisme.

En un intent equivocat d’il·luminar els seus esclaus d’origen africà, un comte els convida a dotze d’ells a un sopar el Dijous Sant en una recreació de l’Últim Sopar amb ell mateix com a Crist.[3] Mentre mengen i beuen, també els alimenta retòrica religiosa i intenta instruir-los sobre el funcionament del cristianisme. Els promet un dia lliure pel següent Divendres Sant i es compromet a alliberar un dels esclaus. No obstant això, quan aquestes promeses no es mantenen l'endemà, els esclaus es rebel·len. Els esclaus són perseguits i assassinats pel seu amo, excepte un que s'escapa.[4]

Repartiment

Premis

Referències

  1. ↑ «La Última Cena (1976)». [Consulta: 6 gener 2012].[Enllaç no actiu]
  2. ↑ «The Last Supper (1976) Film: 'The Last Supper,' A Parable From Cuba:Politics and Religion, New York Times». The New York Times [Consulta: 12 maig 2011].
  3. ↑ «An analysis of Post-Revolutionary Cuba through the eyes of Tomás Gutiérrez Álea's "LA ÚLTIMA CENA" (2004)». [Consulta: 2004].
  4. ↑ "La última cena", un análisis cinematográfico de la esclavitud, El País, 26 de novembre de 1977

Enllaços externs