Lactari
Lactarius  | |
|---|---|
 Lactarius acris | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Classe | Agaricomycetes |
| Ordre | Russulales |
| Família | Russulaceae |
| Gènere | Lactarius Pers., 1797 |
| Tipus taxonòmic | Lactarius piperatus |
| Nomenclatura | |
| Estatus | Nomen conservandum, orthographia conservanda i typus conservandus |
| Ortografia original | Lactaria |
Els lactaris (Lactarius) constitueixen un gènere de bolets micorrizògens pertanyent a la família de les russulàcies i descrit per Christian Hendrik Persoon el 1797, al qual pertany els rovellons i els pinetells (com ara, el rovelló -Lactarius sanguifluus-, Lactarius vinosus, el pinetell -Lactarius deliciosus- i el pinetell d'avet -Lactarius salmonicolor-).[1]
Etimologia
Del llatí lac, lactis (llet).[2]
Descripció
- Capell sovint deprimit o en forma d'embut quan és vell.
- Tenen la carn dura, granelluda, no és fibrosa, es trenca bruscament com un bastonet de pa i s'engruna entre els dits.
- Les làmines, sovint, són decurrents.
- L'estípit i el capell sovint mostren punts ovals de base plana (estrobículs).
- Exsuden una mena de làtex que flueix per les ferides de les làmines quan es trenquen amb l'ungla i de la carn quan es talla. El color viu d'aquest làtex diferencia unes espècies de les altres, però tots són comestibles apreciats i no es poden confondre amb espècies rebutjables que tenen sempre el làtex blanc o grogós (aquest líquid pot ésser de color taronja, vermell, lila, blanc o groc, i pot desenvolupar el seu color final només després d'haver estat exposat a l'aire).[3][4][5]
Hàbitat
Viuen associats, sobretot, als pins. Els rovellons són propis de les pinedes de terra baixa i defugen el fred de les muntanyes altes. En canvi, els pinetells es troben des de terra baixa fins a l'alta muntanya, on apareixen ja en ple estiu.[6]
Comestibilitat
Els lactaris de làtex acolorit són els bolets més apreciats i de més tradició als Països Catalans. Són adequats per a cuinar a la brasa, al forn o fregits amb poc oli, sempre sense coure'ls gaire. No són apropiats per a guisar.[6]
Taxonomia
- Lactarius acerrimus Britzelm., 1893
- Lactarius acris (Bolton) Grey, 1821
- Lactarius acutus R. Heim
- Lactarius adhaerens R. Heim
- Lactarius albocarneus Britzelm., 1895
- Lactarius amarus R. Heim
- Lactarius annulatoangustifolius (Beeli) Buyck
- Lactarius aquizonatus Kytöv.
- Lactarius aspideus (Fr.) Fr.
- Lactarius atlanticus Bon
- Lactarius atroviridis Peck
- Lactarius aurantiacus (Pers.) Gray
- Lactarius aurantiifolius Verbeken
- Lactarius aureifolius Verbeken
- Lactarius auriolla Kytöv.
- Lactarius azonites (Bull.) Fr.
- Lactarius badiosanguineus Kühn. & Romagn.
- Lactarius baliophaeus Pegler
- Lactarius barbatus Verbeken
- Lactarius bertillonii
- Lactarius blennius (Fr.) Fr.
- Lactarius bresadolanus Singer
- Lactarius camphoratus (Bull.) Fr.
- Lactarius chromospermus Pegler
- Lactarius chrysorrheus Fr.
- Lactarius circellatus (Battarra) Fr.
- Lactarius cistophilus Bon et Trimbach
- Lactarius citriolens
- Lactarius controversus (Pers.:Fr.) Fr.
- Lactarius cremor Fries
- Lactarius cyanopus Basso, 1999
- Lactarius cyathuliformis Bon
- Lactarius deliciosus (L. ex Fr.) S. F. Gray
- Lactarius deterrimus Groeger
- Lactarius dryadophilus Kühner, 1975
- Lactarius evosmus Kühner & Romagn.
- Lactarius flavidus Boud., 1887
- Lactarius flexuosus (Pers.) Gray
- Lactarius fluens Boud.
- Lactarius fuliginosus Fr.
- Lactarius fulvissimus Romagn.
- Lactarius glaucescens
- Lactarius glyciosmus (Fr.:Fr.) Fr.
- Lactarius helvus (Fr.) Fr.
- Lactarius hepaticus Plowr.
- Lactarius hyphoinflatus R.W. Rayner
- Lactarius hysginoides Korhonen & T. Ulvinen
- Lactarius hysginus
- Lactarius insulsus (Fr.) Fr., 1838
- Lactarius lacunarum Romagn. ex Hora
- Lactarius lanceolatus O.K. Mill. & Laursen
- Lactarius lignyotus Fr., 1857
- Lactarius lilacinus (Lasch) Fr.
- Lactarius luridus (Pers.) Gray
- Lactarius mairei
- Lactarius mammosus Fr.
- Lactarius musteus Fr.
- Lactarius obscuratus (Lasch) Fr.
- Lactarius omphaliformis Romagn.
- Lactarius pallidus Pers.
- Lactarius pergamenus (Sw.) Fr.
- Lactarius picinus Fr.
- Lactarius pilatii Z.Schaef., 1966
- Lactarius piperatus (Fr.) S. F. Gray
- Lactarius populinus R. Heim
- Lactarius porninsis Roll.
- Lactarius pterosporus Romagn.
- Lactarius pubescens (Fr.) Fr.
- Lactarius pyrogalus (Bull.) Fr.
- Lactarius quieticolor Romagn.
- Lactarius quietus (Fr.) Fr.
- Lactarius repraesentaneus Britz.
- Lactarius resimus (Fr.) Fr., 1838
- Lactarius romagnesii Bon
- Lactarius rostratus Heilm.-Claus.
- Lactarius rubrocinctus Fr.
- Lactarius rufus (Scop. ex Fr.) Fr.
- Lactarius rugatus Kühner & Romagn.
- Lactarius ruginosus Romagn.
- Lactarius salicis-herbaceae Kühner, 1975
- Lactarius salicis-reticulatae Kühner
- Lactarius salmonicolor Heim et Led.
- Lactarius sanguifluus Fr.
- Lactarius scoticus Berk. & Broome
- Lactarius scrobiculatus
- Lactarius semisanguifluus R. Heim & Leclair
- Lactarius serifluus (DC.:Fr.) Fr.
- Lactarius sphagneti (Fr.) Neuhoff, 1956
- Lactarius spinosulus Quél. & Le Bret., 1879
- Lactarius subdulcis (Bull.:Fr.) S.F. Gray
- Lactarius subumbonatus Lindgr.
- Lactarius syringinus Z.Schaef., 1956
- Lactarius tabidus Fr., 1838
- Lactarius tesquorum Malençon
- Lactarius torminosus (Schaeff. Ex Fr.) S. F. Gray, 1821
- Lactarius trivialis
- Lactarius turpis (Weinm.) Fr.
- Lactarius uvidus (Fr.) Fr.
- Lactarius vellereus (Fr.) Fr.
- Lactarius vietus (Fr.) Fr.
- Lactarius violascens (J.Otto) Fr., 1838
- Lactarius volemus (Fr.) Fr.
- Lactarius zonarioides Kühner & Romang., 1953
- Lactarius zonarius (Bull.) Fr[7][8][9]
Observacions
Alguns d'aquests bolets es troben, de vegades, parasitats per un altre bolet microscòpic (Hypomyces lactifluorum) que esblanqueeix i endureix les làmines. En aquest estat s'anomenen rovelloles o mare de rovelló, i també són comestibles (encara que pot ésser coent si l'hoste és una espècie com Lactarius piperatus).[6][5]
Referències
- ↑ Pascual, Ramon: Guia pràctica del boletaire. MiniGuiesNatura. Ed. Pòrtic, Barcelona, 2003. ISBN 84-7306-874-2. Pàg. 38.
- ↑ AsturNatura (castellà)
- ↑ MushroomExpert.Com (anglès)
- ↑ «Lactari». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 5,0 5,1 «Russulaceae (Family)» (en anglès). ZipcodeZoo.com. Arxivat de l'original el 24 d’octubre 2014. [Consulta: 6 setembre 2010].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Pascual, Ramon: Guia pràctica del boletaire. Pàg. 39.
- ↑ BioLib (anglès)
- ↑ Catalogue of Life (anglès)
- ↑ StrainInfo Arxivat 2014-10-14 a Wayback Machine. (anglès)
Enllaços externs
- Barcodes of Life (anglès)
- Asociación micológica El Royo (castellà)
- North American species of Lactarius