Lacus
| |||
| Part de | nomenclatura planetària  | ||
|---|---|---|---|
En astrogeologia, lacus (plura llacus; abr. LC)[1] és una paraula llatina que significa «llac» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar petites planes, generalment més fosques que els territoris circumdants, presents a la superfície lunar, segons un ús manllevat de l’astrònom italià Giovanni Riccioli, qui va dibuixar el primer mapa lunar realitzat mai.
El terme es va estendre més tard també a altres tipus d’objectes: els llacs d’hidrocarburs de Tità descoberts per la sonda Cassini i els dipòsits de nitrogen congelats a Plutó.
També hi ha algunes característiques d’albedo a Mart el nom del qual inclou la paraula lacus: Hyperboreus Lacus, Ismenius Lacus, Moeris Lacus, Niliacus Lacus, Phoenicis Lacus, Sithonius Lacus, Solis Lacus, Tithonius Lacus
Referències
- ↑ Gazetteer of Planetary Nomenclature. «Descriptor Terms (Feature Types)» (en anglés). International Astronomical Union (IAU) Working Group for Planetary System Nomenclature (WGPSN).
Estructures exogeològiques | |
|---|---|
Àmplia estructura anul·lar (LG) · Arcus (AR) · Astrum (AS) · Característica d'albedo (AL) · Catena (CA) · Cavus (CB) · Centre eruptiu (ER) · Chaos (CH) · Chasma (CM) · Colles (CO) · Corona (CR) · Cràter (AA) (cràter d'impacte · cràter volcànic) · Dorsum (DO) · Facula (FA) · Farrum (FR) · Flexus (FE) · Fluctus (FL) · Flumen (FM) · Fossa (FO) · Fretum (FT) · Insula (IN) · Labes (LA) · Labyrinthus (LB) · Lacuna (LU) · Lacus (LC) · Lenticula (LE) · Linea (LI) · Lingula (LN) · Macula (MA) · Mare (ME) · Mensa (MN) · Mons (MO) · Oceanus (OC) · Palus (PA) · Patera (PE) · Planitia (PL) · Planum (PM) · Plume (PU) · Promontorium (PR) · Regio (RE) · Reticulum (RT) · Rima (RI) · Rupes (RU) · Saxum (SA) · Scopulus (SC) · Serpens (SE) · Sinus (SI) · Sulcus (SU) · Terra (TA) · Tessera (TE) · Tholus (TH) · Unda (UN) · Vallis (VA) · Vastitas (VS) · Virga (VI) | |
Característica satèl·lit (SF) · Lloc d'allunatge (LF) | |
