Lanbasar

Lanbasar
Dades
Tipus	Castell i bé cultural
Cronologia
	Siege of Lambsar (en)
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura sassànida
Material	pedra
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Província de Qazvin (Iran)
Localització	Alamut
36° 32′ 51″ N, 50° 13′ 38″ E / 36.5475°N,50.2272°E / 36.5475; 50.2272
Patrimoni nacional de l'Iran
Data	29 abril 2003
Identificador	8571

Lanbasar (Lambasar, Lamasar o Lammasar) fou una de les fortaleses dels ismaïlites al nord-oest de Pèrsia, que fou arrabassada el 1102 al comandant local per Buzurg-Ummid, lloctinent i després successor de dai Hasan-i Sabbah. Les seves ruïnes encara es conserven; estava situada en un pendent molt fort (trenta graus) i fàcilment defensable, on la superfície semblava un tronc cònic mesurant 480 metres per 190. Estava al districte de Rudbar a la vora del Shah Rud, afluent del Sefid Rud, a 43 km al nord-oest de Qazvín. Fou assetjada sense èxit pel sultà seljúcida Muhammad I Tapar (1105–1118) el 1117. El 1257 el dai ismaïlita es va sotmetre als mongols amb 40 fortaleses, però Lanbasar va oferir resistència al general mongol Dayir Buka (1257-1258) igual que la fortalesa de Girdkuh (que encara va resistir més temps).

Les ruïnes foren descrites per Freya Stark el 1931 i per Ivanow el 1958.

• F. Stark, The valleys of the Assassins, Londres 1936
• W. Ivanow, Alamut and Lamasar, two medieval stringholds in Iram, Teheran, 1960.
• P. J. E. Willey, The castles of the Assassins, Londres 1963.