Leandre Villaronga i Garriga

Plantilla:Infotaula personaLeandre Villaronga i Garriga
Biografia
Naixement14 març 1919 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort20 juliol 2015 Modifica el valor a Wikidata (96 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
President Societat Catalana d'Estudis Numismàtics
1979 – 1995 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciónumismàtic, col·leccionista Modifica el valor a Wikidata
Premis

Leandre Villaronga i Garriga (Barcelona, Barcelonès, 14 de març de 1919 - Barcelona, Barcelonès, 20 de juliol de 2015) va ser un investigador numismàtic i un prestigiós col·leccionista i estudiós de la moneda de l'edat antiga de la península Ibèrica.[1][2][3]

De professió industrial passamaner i de formació autodidàctica, s'especialitzà en treballs de numismàtica, i la publicació dels seus estudis van aconseguir ràpidament un gran reconeixement internacional. Durant els seus anys d'investigació, va reunir més de 60.000 fitxes d'arxiu amb dades que li permeteren catalogar, descriure i situar cronològicament les peces, així com sistematitzar les emissions i analitzar les dades ponderals i les rareses.[2][1]

La seva obra comprèn més de dos-cents articles i catorze llibres consagrats, en la seva major part, a la numismàtica antiga.[4] Fou un treballador incansable i un estudiós generós que compartia les dades que podien fer avançar les investigacions sobre numismàtica. Va ser un innovador metodològic i el creador d'una veritable escola de numismàtica al país.[2]

Va ser membre i president fundador de la Societat Catalana d'Estudis Numismàtics, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, entre el 1979 i el 1995, i posteriorment, en les següents juntes directives, el seu vicepresident. Fou doctor honoris causa per la Universitat de Colònia (1981) i rebé diversos guardons. Fou membre de la International Numismatic Comission entre els anys 1986 i 1994. El 1970 va fundar l'anuari Acta Numismàtica, que va dirigir durant trenta-un anys.[1][2] La seva trajectòria d'investigació ha estat distingida amb els màxims guardons per les societats numismàtiques americana, anglesa, belga i francesa.[5]

Publicacions [1][2]

  • Las monedas de Arse-Saguntum (1967)
  • Las monedas hispano-cartaginesas (1973)
  • La moneda de Barcelona (1976), The Aes coinage of Emporion (1977)
  • Las monedas ibéricas de Ilerda (1978)
  • Numismática antigua de Hispania(1979)
  • Les monedes ibèriques de Tàrraco (1983)
  • Estadística aplicada a la Numismàtica (1985)
  • Tresors monetaris de la península Ibèrica anteriors a August (1993)
  • Denarios i quinarios ibéricos (1995)
  • Corpus nummum Hispaniae ante Augusti aetatem (1994)
  • Les dracmes iberiques i llurs divisors (1998)
  • Les dracmes emporitanes de Principi del segle II de C. (2002)
  • Ancient Coinage of the Iberian Peninsula (2011), amb Jaume Benages. Aquesta última publicació és el colofó de tot un treball que, de manera exhaustiva i científicament plantejada, ofereix l'estudi de la totalitat de les monedes emeses entre les gregues del segle V aC i les barcelonines de l'emperador Màxim Tirà del segle V dC.

També ha realitzat cinc monografies sobre les monedes de plata gregues d'Emporion i Rhode i les seves imitacions ibèriques (1997-2003).

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «.xml Leandre Villaronga i Garriga». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 29 agost 2018].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Casanova, Rossend «Leandre Villaronga i Garriga (1919-2015). El gran especialista en moneda antigua». La Vanguardia, 29-07-2015 [Consulta: 29 agost 2018].
  3. ↑ Crusafont, Miquel «Leandre Villaronga (1919-2015)». Compte Rendu. International Numismatic Council, Núm. 62, 2015, pàg. 67-71. Arxivat de l'original el 29 d’agost 2018 [Consulta: 29 agost 2018].
  4. ↑ Ripollès i Alegre, Pere Pau «Bibliografia del Dr. Leandre Villaronga». Acta numismàtica, vol. 21-22-23 (1991-1992-1993), pàg. 17-30.
  5. ↑ IEC. «Leandre Villaronga i Garriga (Barcelona, 1919)». A: Directori de les societats filials: (1907-2007). Institut d'Estudis Catalans, 2009, p. 264. ISBN 978-84-92583-11-9 [Consulta: 29 agost 2018]. 

Bibliografia