Lleó Fontova i Mareca
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1838 Barcelona |
Mort | 28 desembre 1890 (51/52 anys) Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | dramaturg, actor |
Família | |
Fills | Conrad Abelard Fontova i Planes, Lleó Fontova i Planes, Caterina Fontova |
Lleó Fontova i Mareca (Barcelona, 1838 - Barcelona, 28 de desembre de 1890[1]) va ser un actor i autor teatral català. Destacà més en la faceta d'actor, essent un dels referents de l'època i actuant en una gran quantitat d'obres escrites per Frederic Soler -Pitarra-.[2]
Biografia
Casat amb Catalina Planes amb qui va tenir tres fils.[3] La seva filla Caterina Fontova i Planes (Barcelona, 1866 - Buenos Aires, 1924) va ser actriu. Els seus dos fills van ser músics: en Lleó (1875 - 1949) i en Conrad Abelard Fontova i Planes (Barcelona, 1865 - Buenos Aires, 1923). Aquest darrer estudià amb Vidiella i Pedrell abans d'emigrar a Buenos Aires (1897), on fundà l'"Instituto Musical Fontova" (1904), juntament amb el seu germà, i hi va exercir la composició.
Va dirigir el Teatre del Bon Retir.
Va morir el 28 de desembre de 1890 a conseqüència d'una insuficiència de la vàlvula mitral, segons la inscripció de defunció.[1]
Trajectòria professional
Començà en el món del teatre actuant al Teatre dels Camps Elisis amb el pseudònim de Fontseca. Mantenia una estreta relació amb Pitarra i és amb ell i Joaquim Dimas els que van fundar la companyia teatral “La Gata”, el 1864, i més tard, la companyia Teatre Català.[2] El 1890 per problemes de salut abandonà la companyia Teatre Català, tot i que encara actuà al Teatre Novedades. El mateix any Santiago Rusiñol va escriure expressament per a ell, el monòleg L'home de l'orgue.[2]
Actor
1865
- 28 d'abril. El castell dels tres dragons de Frederic Soler. Estrenada al teatre de l'Odèon de Barcelona. (en el paper de Ganyota)
- 8 de juliol. Les carbasses de Mont-roig de Frederic Soler, estrenada al teatre de Varietats de Barcelona. (en el paper d'Anton)
- 7 d'agost. Liceistes i "Cruzados" de Frederic Soler i d'Enric Carreras, estrenada al teatre de Varietats de Barcelona. (en el paper de Don Ambròs)
- 2 de desembre. Un mercat de Calaf de Frederic Soler, estrenada al teatre de l'Odèon de Barcelona. (en el paper de Sr. Cosme.)
1866
- 2 de gener. En Joan Doneta de Sefarí Pitarra (pseudònim de Frederic Soler) i d'Enric Carreras (un altre pseudònim del mateix Frederic Soler), estrenat al teatre de l'Odèon. (en el paper de Senyor Joan).
- 1 de març. Els herois i les grandeses de Frederic Soler. Estrenat al Teatre de l'Odèon de Barcelona. (en el paper d'Hipòlit, esclau).
- 6 d'abril. Les joies de la Roser de Frederic Soler. Estrenat al teatre de l'Odèon de Barcelona. (en el paper de Bernat).
- 30 de juliol. O rei o res! de Frederic Soler. Estrenada al Teatre de Varietats de Barcelona. (en el paper de Ciutada 1r).
- 4 d'octubre. Si us plau per força de Frederic Soler. Estrenada al teatre de l'Odèon de Barcelona. (en el paper de Sr. Quim).
- 4 d'octubre. Coses de l'oncle!, de Frederic Soler, estrenada al Teatre de l'Odèon de Barcelona. (en el paper de Don Pau).
- 18 d'octubre. Un pa com unes hòsties, original de Marçal Busquets, estrenada al teatre de l'Odèon de Barcelona. (en el paper de Bartomeu).
- 20 de desembre. Les modes, original de Frederic Soler, estrenada al teatre de l'Odèon de Barcelona (en el paper de Pere.)
1867
- 3 d'octubre. La rosa blanca de Frederic Soler. (en el paper de Lluc).
1868
- 8 d'octubre. Les francesilles de Frederic Soler. Estrenada al teatre Romea de Barcelona. (en el paper de Climent)
1869
- 15 de març. El virolet de Sant Guim d'Eduard Vidal i de Valenciano, estrenat al teatre Romea de Barcelona. (en el paper de Ramon)
- 7 d'octubre. La bala de vidre de Frederic soler. Estrenada al teatre Romea de Barcelona (en el paper de Ventura)
- 12 de novembre. Els càntirs de Vilafranca de Frederic Soler. Estrenada al Teatre Romea.
1870
- 17 de març. El collaret de perles de Frederic Soler. Estrenada al teatre Romea de Barcelona (en el paper de Benet).
- 15 de desembre. Els egoistes de Frederic Soler, estrenada al teatre Romea de Barcelona. (en el paper d'Senyor Ignasi)
1871
- 23 de gener. Un ciri trencat de Frederic Soler, estrenada al teatre Romea de Barcelona (en el paper de Geroni).
- 28 de setembre. L'apotecari d'Olot de Frederic Soler. Estrenada al teatre Romea.
- 17 d'octubre. Cafè i copa de Frederic Soler. Estrenada al Teatre Romea.
- 14 de novembre. En el paper de Benet a l'obra El rector de Vallfogona de Frederic Soler. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
1872
- 28 d'octubre. La dida, original de Frederic Soler, estrenat al Teatre Romea. (en el paper de Roc)
1874
- 16 d'abril. El ferrer de tall de Frederic Soler. Estrenat al teatre Romea de Barcelona. (en el paper de Boi, l'esquerrà)
1876
- 7 de desembre. Cura de moro de Frederic Soler. Estrenada al Teatre Romea.
1877
- 22 de febrer. Senyora i majora de Frederic Soler. Estrenada al teatre Romea de Barcelona. (en el paper de Moliner.)
1878
- 8 de gener. El contramestre original de Frederic Soler, estrenat al teatre Romea de Barcelona. (en el paper de L'ofegat.)
- 7 de març. La mà freda, original de Francesc d'Assís Ubach i Vinyeta. Estrenada al teatre Romea de Barcelona. (en el paper de Llorenç.)
- 27 de juliol. El mestre de minyons de Josep Feliu i Codina. Estrenada al teatre del Bon Retir de Barcelona (en el paper de Senyor Colom, mestre.)
- 3 d'agost. La campana de Sant Llop de Frederic Soler. Estrenada al teatre del Bon Retir de Barcelona. (en el paper de Gervasi).
- 14 d'agost. De Nadal a Sant Esteve, original de Joan Molas i Casas, estrenada al teatre del teatre del Bon Retir de Barcelona (en el paper de Senyor Esteve.)
1879
- 1 d'abril. Cofis i Mofis, original de Josep Feliu i Codina, estrenada al Teatre Romea. (en el paper de Platxèria.)
- 28 octubre. De mort a vida, original de Joaquim Riera i Bertran. Estrenada al teatre Romea de Barcelona. (en el paper de Pepet.)
- 8 de desembre. La mà de l'anglès de Frederic Soler, Josep Feliu i Codina i Joan Molas i Casas. Estrenada al teatre Romea.
1880
- 15 de gener. Ral per duro, original de Joan Molas i Casas. Estrenada al teatre Romea de Barcelona. (en el paper de Senyor Oleguer.)
- 23 de març. El forn del rei de Frederic Soler. Estrenada al teatre Romea. (en el paper de Janot.)
- 10 d'octubre. La volva d'or de Josep Feliu i Codina. Estrenada al teatre Romea de Barcelona. (en el paper de Sadurní)
- 9 de novembre. El dir de la gent de Frederic Soler. Estrenada al teatre Romea. (en el paper de Senyor Cantarell.)
1881
- 6 de desembre. Cèrcol de bóta, escrita per Joan Molas i Casas i estrenada al Teatre Romea. (en el paper de L'Esquirol, fadrí de la casa).
- 20 de desembre. En el paper de Senyor Vicenç a l'obra El mas perdut de Josep Feliu i Codina. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
1882
- En el transcurs d'aquest any la seva companyia estrenà l'obra d'Alfons Solà i Xancó, La Creu Trencada[4]
1884
- 16 d'octubre. El trinc de l'or de Frederic Soler. Estrenada al teatre Romea.
1885
- 29 de gener. Sota terra de Frederic Soler, estrenada al teatre Romea de Barcelona (en el paper de Fura, 60 anys).
1886
- 15 d'abril. El pubill, original de Frederic Soler, estrenat al teatre Romea (en el paper de Serafí)
- 2 de maig. El rústic "Bertoldo" de Frederic Soler, Josep Feliu i Codina i Joan Molas i Casas. Estrenada al teatre Romea.
- 21 de maig. El lliri d'aigua de Frederic Soler. Estrenada al teatre Romea.
- 7 d'octubre. L'hereuet de Frederic Soler, estrenada al teatre Romea de Barcelona. (en el paper de Sever)
- 21 d'octubre. Un pis a l'Eixample de Josep Feliu i Codina, estrenada al teatre Romea de Barcelona. (en el paper de Senyor Feliu)
1887
- 8 de març. La vivor de l'estornell, original de Frederic Soler, estrenada al teatre Romea de Barcelona (en el paper de Batlle).
- 8 de maig. "Bertoldino" de Frederci Soler, Josep Feliu i Codina i Joan Molas i Casas
- 17 de novembre. L'espurna de Joaquim Riera i Bertran, estrenada al teatre Romea de Barcelona. (en el paper de Francisco)
1890
- 14 d'octubre. Sogra i nora, original de Josep Pin i Soler, estrenada al teatre Novetats de Barcelona (en el paper de Bartomeu.)
Autor teatral
- 1866. L'orgue de raons
- 1866. La por guarda la vinya
- 1880. 505[2]
- 1883. Un tarit-tarot[2]
- 1884. Vuits i nous[2]
- 1885. La raó del pont de Lleida[2]
- 1888. La gran diada[2]
Fons
El Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques conserva una part del fons de l'actor, on es poden trobar fotografies de les seves interpretacions, i fins i tot, cartes de condol per la seva mort.[5]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Registre de Defuncions de l'Ajuntament de Barcelona, any 1890, número de registre 9312.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Fontova i Mareca, Lleó». Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques. Arxivat de l'original el 5 de setembre 2011. [Consulta: 21 juny 2012].
- ↑ Julio Giménez, Teresa. Catalanes del IX al XIX. Vic: Eumo, octubre de 2010, p. 75. ISBN 9788497663830.
- ↑ Editorial Barcanova Recull d'històries dels noms dels carrers de Caldes de Montbui, escrits de Raimundo García Carrera, pàg, 14 (ISBN 84-7533-185-8)
- ↑ Escena digital - Fons Lleó Fontova i Mareca