Llengua washo
wá:šiw ʔítlu | |
---|---|
Tipus | llengua i llengua viva |
Ús | |
Parlants | 241 (2000)[1] 20 (2008)[2] |
Parlants nadius | 20 (2011 ) |
Parlat a | comtat de Washoe |
Autòcton de | Frontera Califòrnia-Nevada |
Estat | Estats Units d'Amèrica |
Classificació lingüística | |
Llengua aïllada (hoka?) | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
Nivell de vulnerabilitat | 4 en perill sever |
Codis | |
ISO 639-2 | was |
ISO 639-3 | was |
Glottolog | wash1253 |
Ethnologue | was |
UNESCO | 848 |
IETF | was |
Endangered languages | 1149 |
El washo (també washoe [ˈwaʃo],[3] endònim wá:šiw ʔítlu)[4] és una llengua indígena americana amenaçada, que es classifica usualment com una llengua aïllada encara que s'ha especulat amb un parentiu remot amb les llengües hoka.
Aspectes històrics, socials i culturals
Història de la llengua
En l'actualitat encara es parla per alguns membres de l'ètnia washo que viuen a la frontera entre Califòrnia i Nevada en els drenatges dels rius Truckee i Carson, prop del llac Tahoe, la llengua està amenaçada perquè té un perill imminent de convertir-se en una llengua morta. Les estimacions del nombre de parlants van des de 10 parlants fluents fins a 252 persones amb algun coneixement, d'acord amb el cens nord-americà de 2000, d'elles 203 a Nevada i 38 a Califòrnia.[1] Hi ha dos programes destinats a estimular el seu ús i augmentar el nombre de parlants. A la fi del segle XX hi havia 64 individus d'entre 5 i 17 anys amb coneixements raonables de la llengua, 4 d'ells tenien un coneixement limitat de l'anglès per no ser la seva llengua materna.[1]
Etnogràficament, els parlants de washo pertanyien a l'àrea cultural de la Gran Conca, mentre que la resta de grups ètnics d'aquesta àrea del grup de llengües numic.[5] D'altra banda l'idioma washo mostra contactes històrics amb la família uto-asteca (numic), maidu i miwok aquestes últimes connectades tant amb l'àrea lingüística de la Gran Conca i de Califòrnia.
Dialectologia i variants
L'idioma washo mostra poca variació geogràfica. Jacobsen (1986:108) va escriure, «quan hi ha dues variants d'una característica, generalment una es troba en una àrea més septentrional i l'altra en una àrea més meridional, encara que les línies que separen ambdues àrees per a diferents característiques no sempre coincideixen», és a dir, existeix un feix dispers d'issoglosses.
Classificació
El washo clarament no està emparentat amb les llengües de la seva àrea cultural, les tres llengües veïnes són el paiute del nord (numic, uto-asteca), el maidu i el miwok (pròpiament dits), que clarament són de famílies diferents. Tampoc s'han trobat parentius clars amb cap altra llengua, encara que alguns autors apunten a un possible i remot parentiu amb les llengües hoka.[6] J. P. Harrington ha trobat algunes coincidències amb les llengües chumash, que alguns autors connecten amb les llengües hoka. Més recentment Terrence Kaufman va reconsiderar la hipòtesi hoka i va considerar probable que el washo estigui connectat amb les llengües hoka, encara que va considerar dubtosa la pertinença del chumash al hoka.[7] A causa de l'absència d'evidències clares altres autors com Mithun (1999) posen en qüestió la validesa del hoka, i consideren que el washo és una llengua aïllada.
Descripció lingüística
Fonologia
El washo té una harmonia vocàlica regressiva o umlaut. És interessant notar que els mecanismes d'aquesta sinharmonia difereixen en les varietats septentrionals i meridionals.
L'inventari consonàntic del washo ve donat per:[8]
Bilabial | Alveolar | Palatal o post-alv. |
Velar | Glotal | ||
---|---|---|---|---|---|---|
Oclusiva | glotalitzada | pʼ | tʼ | kʼ | ʔ | |
sorda | p | t | k | |||
sonora | d | d | g | |||
Fricativa | s | š | h | |||
Nasal | sonora | m | n | ŋ | ||
sorda | m̥ | n̥ | ŋ̥ | |||
Sonorant | sonora | w | ɾ | y | ||
sorda | w̥ | ɾ̥ | y̥ |
L'inventari vocàlic ve donat per:
Anterior | Central | Posterior | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
curta | llarga | curta | llarga | curta | llarga | |
Tancada | i | iː | ɨː | ɨː | u | uː |
Oberta | e | eː | a | aː | o | oː |
Gramàtica
El washo usa la reduplicació com a procediment morfològic en verbs icònics per indicar aspecte gramatical reiteratiu o plural.
L'ordre bàsic és SOV. El washo usa tant prefixs com sufixs en el nom i en el verb. La conjugació verbal inclou un gran nombre d'afixos pel temps gramatical.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Cens dels EUA, 2000
- ↑ Victor Golla (2011) California Indian Languages
- ↑ Laurie Bauer, 2007, The Linguistics Student’s Handbook, Edinburgh
- ↑ «The Washo Project: wá:šiw ʔítlu». The Washo Project. University of Chicago. [Consulta: 9 setembre 2011].
- ↑ d'Azevedo 1986
- ↑ Jacobsen 1986, por ejemplo.
- ↑ Kaufman 1988
- ↑ Jacobsen, 1958, p. 196
Bibliografia
- Bright, William O. “North American Indian Languages.” Encyclopædia Britannica 2007: 762-767.
- Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. Nova York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
- d'Azevedo, Warren L. (1986). "Washoe" in Great Basin, Warren L. d'Azevedo, ed. pp. 466–498. Volume 11 in Handbook of North American Indians, William C. Sturtevant, general editor. Washington, DC: Smithsonian Institution. ISBN 0-16-004578-9/0160045754.
- Goddard, Ives (Ed.). (1996). Languages. Handbook of North American Indians (W. C. Sturtevant, General Ed.) (Vol. 17). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. ISBN 0-16-048774-9.
- Greenberg, Joseph H. Language in the Americas (Stanford: Stanford University Press, 1987).
- Jacobsen, William. A Grammar of the Washo Language. Diss. University of California, Berkeley, 1964. Ann Arbor: UMI, 1964. Print.
- Jacobsen, William H. (1986). "Washoe Language" in Great Basin, Warren L. d'Azevedo, ed. pp. 107–112. Volume 11 in Handbook of North American Indians, William C. Sturtevant, general editor. Washington, DC: Smithsonian Institution. ISBN 0-16-004578-9/0160045754.
- Jacobsen, William H. 1996. Beginning Washo. Occasional Papers 5: Nevada State Museum.
- Kaufman, Terrence. 1988. "A Research Program for Reconstructing Proto-Hokan: First Gropings." In Scott DeLancey, ed. Papers from the 1988 Hokan–Penutian Languages Workshop, pp. 50–168. Eugene, Oregon: Department of Linguistics, University of Oregon. (University of Oregon Papers in Linguistics. Publications of the Center for Amerindian Linguistics and Ethnography 1.)
- Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
- The Washo Project. The University of Chicago, 2008. Web. 4 May 2011
- Yu, Alan C. L. “Quantity, stress and reduplication in Washo.” Phonology 22.03 (2006): 437.
- Dangberg, Grace. 1927. Washo texts. University of California Publications in American Archaeology and Ethnology 22:391-443.
- Kroeber, Alfred L. 1907. The Washo language of east central California and Nevada. University of California Publications in American Archaeology and Ethnology 4:251-317.