Llista de bisbes de les Canàries

Bisbes de Telde

El 7 de novembre de 1351, el papa Climent VI creà el Bisbat de la Fortuna a les Illes Canàries, més tard conegut amb el nom de Bisbat de Telde, el bisbat fou ocupat successivament per religiosos mallorquins, fins que el 1411 les fonts deixen de parlar-ne.[1][2][3][4]

Bisbes a Rubicón, Lanzarote

  • Alfonso Sanlúcar de Barrameda (1404–1417)
  • Mendo de Viedma (1417–1431)
  • Fernando de Talmonte (1431–1436)
  • Francisco de Moya (1436–1441)
  • Juan Cid (1441–1459)
  • Roberto (1459–1460)
  • Diego López de Illescas (1460–1468)
  • Martín de Rojas (1468–1470)
  • Juan de Sanlúcar (1470–1474)
  • Juan de Frías (1474–1485)

El 1483 el bisbat es trasllada a Las Palmas de Gran Canaria

  • Fray Miguel López de la Serna (1486–1490)
  • Diego de Muros (1496–1506)
  • Pedro López de Ayala (1507–1513)
  • Fernando Vázquez de Arce (1513–1520)
  • Luis Cabeza de Vaca (1523–1530, nomenat bisbe de Salamanca)
  • Pedro Fernández Manrique (1530–1530) nomenat bisbe de Ciudad Rodrigo)
  • Juan de Salamanca, O.P. (1531–1538)
  • Alonso Ruiz de Virués, O.S.B. (1538–1545)
  • Antonio de la Cruz (1545–1550)
  • Francisco de la Cerda Córdoba, O.P. (1551–1551)
  • Melchor Cano, O.P. (1552–1554, dimite)
  • Diego Deza Tello (1554–1566, nomenat bisbe de Coria)
  • Bartolomé Torres (1566–1568)
  • Juan de Arzolaras, O.S.H. (1568–1574)
  • Cristóbal Vela Tavera (1574–1580) (nomenat arquebisbe de Burgos)
  • Fernando Rueda (1580–1585)
  • Fernando Suárez Figueroa (1587–1597) (nomenat bisbe de Zamora)
  • Francisco Martínez de Cenicero (1597–1607) (nomenat bisbe de Cartagena)
  • Francisco de Sosa, O.F.M. (1607–1613, nomenat bisbe d'Osma)
  • Juan Nicolás Carriazo (1610–1611) (nomenat bisbe de Guadix)
  • Lope Velasco Valdivieso (1611–1613)
  • Antonio Corrionero (1614–1621, nomenat bisbe de Salamanca)
  • Pedro Herrera Suárez, O.P. (1621–1622, nomenat bisbe de Tui)
  • Juan Guzmán, O.F.M. (1622–1627) (nomenat arquebisbe de Tarragona)
  • Cristóbal de la Cámara y Murga (1627–1635, nomenat bisbe de Salamanca)
  • Francisco Sánchez Villanueva y Vega (1635–1658)
  • Rodrigo Gutiérrez de Rozas (1651–1658)
  • Juan de Toledo (1659–1665)
  • Bartolomé García Jiménez (1665–1690)
  • Bernardo de Vicuña Zuazo (1691–1705)
  • Juan Ruiz Simón (1706–1712)
  • Lucas Conejero Molina (1714–1724) (nomenat arquebisbe de Burgos)
  • Félix Bernuy Zapata y Mendoza (1724–1730)
  • Pedro Manuel Dávila Cárdenas (1731–1738) (nomenat bisbe de Plasència)
  • Juan Francisco Guillén (1739–1751) (nomenat arquebisbe de Burgos)
  • Valentín Moran Menéndez, O. de M. (1751–1761)
  • Francisco Javier Delgado Benegas (1761–1768) (nomenat bisbe de Sigüenza)
  • Juan Bautista Cervera, O.F.M. (1769–1777, nomenat bisbe de Cadis)
  • Joaquín Herrera Bárcena, O.S.B. (1779–1783)
  • Antonio Martínez de la Plaza (1785–1790, nomenat bisbe de Cadis)
  • Antonio Tavira Almazán (1791–1796) (nomenat bisbe de Osma)
  • Manuel Verdugo y Albiturría (1796–1818)

Després de la creació de la Diòcesi de Sant Cristóbal de La Laguna

  • Manuel Bernardo Morete Bodelón (1824–1825, nomenat bisbe d'Astorga)
  • Fernando Cano Almirante, O.F.M. (1825–1826)
  • Bernardo Martínez Carnero (1827–1833)
  • Judas Tadeo José Romo y Gamboa (1834–1847, nomenat arquebisbe de Sevilla)
  • Buenaventura Codina y Augerolas, C.M. (1847–1857)
  • Joaquín Lluch y Garriga, O.C.D. (1858–1868, nomenat bisbe de Salamanca)
  • José María Urquinaona y Bidot (1868–1878, nomenat bisbe de Barcelona)
  • José Proceso Pozuelo y Herrero (1879–1890, nomenat bisbe de Segovia)
  • José Cueto y Díez de la Maza, O.P. (1891–1908)
  • Adolfo Pérez y Muñoz (1909–1913) (nomenat bisbe de Badajoz)
  • Angel Marquina y Corrales (1913–1922) (nomenat bisbe de Guadix)
  • Miguel de los Santos Serra y Sucarrats (1922–1936) (nomenat bisbe de Segorbe)
  • Antonio Pildáin y Zapiáin (1936–1966)
  • José Antonio Infantes Florido (1967–1978) (nomenat bisbe de Córdoba)
  • Ramón Echarren Ystúriz (1978–2005)
  • Francisco Cases Andreu (2005–...)

Referències

  1. ↑ Amengual i Batle, Josep. «La missió mallorquina a les Illes Canàries: la missió sense espasa. I. Les expedicions mallorquines, des de 1342», 2007. [Consulta: 7 gener 2012].
  2. ↑ Amengual i Batle, Josep. «La missió mallorquina a les Illes Canàries: la missió sense espasa. II. Eles bisbes mallorquins: l'efímer bisbat de "la Fortuna" o de Telde, 1351-1393]», 2007. [Consulta: 7 gener 2012].
  3. ↑ Amengual i Batle, Josep. «La missió mallorquina a les Illes Canàries: la missió sense espasa. III. La Seu de Telde (1369)», 2007. [Consulta: 7 gener 2012].
  4. ↑ Amengual i Batle, Josep. «La missió mallorquina a les Illes Canàries: la missió sense espasa. IV. Trets lul·lians de la missió mallorquina a les Canàries», 2007. [Consulta: 7 gener 2012].

Bibliografia