Llista de llengües planificades

Aquesta llista no és exhaustiva, per la qual cosa pot ser que no satisfaci els estàndards de completesa.

La següent llista de llengües planificades notables es divideix en llengües auxiliars, sacres, dissenyades i artistiques (inclosos els de ficció), i els seus subgèneres respectius. Totes les entrades d'aquesta llista tenen més informació en articles separats de la Viquipèdia.

Les llengües auxiliars internacionals (LAI) són llengües construïdes per proporcionar una comunicació fàcil, ràpida i/o millorada entre tots els éssers humans, o una part significativa, sense substituir necessàriament les llengües natives.

Nom	ISO	Origen	Creador	Descripció
Solresol		1827	Sudre !François Sudre	Basat en els nivells de tons sonats amb les seves síl·labes de solfeig (una "llengua musical") encara que no cal cap coneixement de música per aprendre-la.
Communicationssprache		1839	Schipfer !Joseph Schipfer	Basat en francès.
Pantos Dimou Glossa/Cosmoglossa		1858	Rudelle !Lucien de Rudelle	Una llengua internacional creada en 1858 pel fisosòf occità Lucien de Rudelle, que és una sintèsi de les llengües que ell coneixia. Va ser el prototip de l'esperanto.
Universalglot		1868	Pirro !Jean Pirro	Una llengua a posteriori primerenca, anterior fins i tot al volapük.
Volapük	vo, vol	1879–1880	Schleyer !Johann Martin Schleyer	Primer a generar interès internacional per les LAI.
Esperanto	eo, epo	1887	Zamenhof !Ludwik Lejzer Zamenhof	La llengua auxiliar més popular que s'ha inventat mai, incloent, possiblement, fins a dos milions de parlants, la més important entre les llengües construïdes i l'única fins ara que té els seus propis parlants nadius (uns 1.000).[1]
Mundolinco		1888	Braakman !J. Braakman	El primer esperantido.
Bolak, "llengua blava"		1899	Bollack !Léon Bollack	Va prosperar força bé en els seus primers anys; ara gairebé oblidat.
Idiom Neutral		1902	Rosenberger !Waldemar Rosenberger	Una LAI naturalista d'un antic defensor del volapük.
Latino sine flexione	la-peano	1903	Peano !Giuseppe Peano	"Llatí sense flexió", va substituir Idiom Neutral el 1908.
Ro		1904	Foster !Edward Powell Foster	Llengua a priori utilitzant categories de coneixement.
Ido	io, ido	1907	!Un grup d'esperantoparlants reformistes	La descendència més exitosa de l'esperanto.
Adjuvilo		1910	Colas !Claudius Colas	Un esperantido que alguns creuen que es va crear per provocar dissidència entre els idoistes.
Timerio		1921	Tiemer !Tiemer	Un llenguatge on cada concepte es substitueix per un número, pensat per ser utilitzat com a mitjà per a la traducció automàtica.
Interlingue	ie, ile	1922	Wahl !Edgar de Wahl	Una LAI naturalista sofisticada, també coneguda com Occidental.
Novial	nov	1928	Jespersen !Otto Jespersen	Una altra LAI naturalista sofisticada d'un famós lingüista danès.
Sona		1935	Searight !Kenneth Searight	Llenguatge aglutinador amb vocabulari universal. Els seus 360 radicals es poden combinar per formar paraules noves.
Esperanto 2		1937	Saussure !René de Saussure	L'últim dels molts Esperantidos del lingüista Saussure.
Mondial		1940s	Heimer !Helge Heimer	Llengua naturalista europea.
Interglossa	igs	1943	Hogben !Lancelot Hogben	Té un fort vocabulari grecollatí.
Interlingua	ia, ina	1951	International !International Auxiliary Language Association	El major esforç per sistematitzar el vocabulari científic internacional. Pretén ser immediatament comprensible per als parlants de llengües romàniques i fins a cert punt els angloparlants.
Intal		1956	Weferling !Erich Weferling	Un esforç per unir els sistemes més comuns de llenguatges construïts.
Lingua sistemfrater		1957	Pham Xuan Thai	"Llengua de germanor", amb vocabulari grecollatí i gramàtica del sud-est asiàtic.
Neo	neu	1961	Alfandari !Arturo Alfandari	Un esperantido molt concís.
Babm		1962	Okamoto !Rikichi Okamoto	Destaca per utilitzar les lletres llatines com a sil·labari.
Unilingua (ara Mirad)		1966 (revisat el 1967 i el 2022)	Agopoff !Noubar Agopoff	Vocabulari ontològic a priori. Cada lletra té un significat semàntic o funcional.
Arcaicam Esperantom	eo-arkaika	1969	Halvelik !Manuel Halvelik	"Esperanto arcaic", desenvolupat per produir un efecte arcaic en la literatura esperantista.
Eurolengo		1972	Jones !Leslie Jones	Combina elements d'anglès i espanyol.
Glosa		1975	Clark !Ronald Clark i Wendy Ashby	Una evolució d'Interglossa.
Kotava	avk	1978	Fetcey !Staren Fetcey	Una LAI a priori sofisticada centrada en la neutralitat cultural.
Uropi		1986	Landais !Joël Landais	Basat en les arrels comunes indoeuropees i els punts gramaticals comuns de les llengües indoeuropees.
Poliespo		1990s?	Sequoyah !Billy Ray Waldon	Gramàtica esperantista amb un vocabulari cherokee significatiu.
Romániço		1991	Anònim !Anònim	El vocabulari deriva de les arrels romàniques comunes.
Europanto		1996	Marani !Diego Marani	Una "broma lingüística" d'un diplomàtic europeu.
Unish		1996	Language !Institut de Recerca Lingüística, Universitat de Sejong	Vocabulari de quinze llengües representatives.
Lingua franca nova	lfn	1998	Boeree !C. George Boeree i altres	Vocabulari romànic amb gramàtica criolla.
Sambahsa		2007	Simon !Olivier Simon	Barreja de llengües protoindoeuropees simplificades i altres llengües.
Lingwa de Planeta		2010	Ivanov !Dmitri Ivanov	Llengua mundial basada en àrab, xinès, anglès, francès, alemany, hindi, persa, portuguès, rus i espanyol.

Les llengües auxiliars regionals són idiomes creats per facilitar la comunicació entre parlants d'un mateix grup de llengües relacionades. A diferència de les llengües auxiliars internacionals, que tenen un ús global, aquestes estan dissenyades per a àrees lingüístiques o geogràfiques limitades. Alguns exemples inclouen les llengües paneslaves, panromàniques i pangermàniques.

Nom	ISO	Origen	Creador	Descripció
Ruski jezik		1666	Crisanius !Georgius Crisanius	El primer exemple conegut d'una llengua paneslava creada artificialment.
Teutònix		1901	Molee !Elias Molee	La primera llengua pangermànica, reformada posteriorment amb noms com nu teutonish, alteutonik, etc.
Romanid		1956	Magyar !Zoltán Magyar	Una llengua auxiliar regional basada en les llengües romàniques.
Guosa		1965	Igbinéwéká !Alexander Igbinéwéká	Una llengua auxiliar regional per a l'Àfrica occidental derivada principalment de l'haussa, el ioruba i l'igbo.
Afrihili	afh	1970	Attobrah !K. A. Kumi Attobrah	Una llengua panafricana.
Runyaquitara		1990 !principis dels 1990		Un idioma estandarditzat basat en quatre idiomes estretament relacionats de l'oest d'Uganda.
Palawa kani		1992	Centre dels aborígens de Tasmània	Basat en vocabulari reconstruït a partir dels relats limitats de les diverses llengües de Tasmània parlades abans pels aborígens orientals de Tasmània.
Slovio		1999	Hučko !Mark Hučko	Una llengua construïda basada en les llengües eslaves i la gramàtica d'esperanto.
Romanç Neollatí		2006	Cassany !Jordi Cassany Bates i altres	Una llengua panromànica.
Slovianski		2006	Rečnik !Ondrej Rečnik, Gabriel Svoboda, Jan van Steenbergen, Igor Poliakov	Una llengua naturalista basada en les llengües eslaves.
Neoslavònic		2009	Merunka !Vojtěch Merunka	Una forma modernitzada de l'antic eslau eclesiàstic.
Budinos		2009	Arzamazov !Aleksei Andrèievitx Arzamàzov	Una llengua auxiliar regional basada en les llengües ugrofineses.
Intereslau	isv	2011–2017	Steenbergen !Jan van Steenbergen, Vojtěch Merunka	Una llengua auxiliar regional paneslava, resultat de la fusió del slovianski i el neoslavònic.
Ortatürk / Öztürkçe		1992, 2008	Baxtiyar Kärimov, Shoahmad Mutalov	Una llengua auxiliar pantúrquica, amb vocabulari calculat estadísticament.

Les llengües naturals controlades són llengües naturals que s'han alterat per fer-les més senzilles, fàcils d'utilitzar o més acceptables en determinades circumstàncies, com per exemple per a persones que no parlen bé la llengua original. Els projectes següents són exemples d'anglès controlat:

Nom	Origen	Creador	Descripció
Anglès bàsic	1925	Charles Kay Ogden	Limita l’idioma a una llista de paraules i termes d’ús comú per fer-lo més senzill per als aprenents estrangers o per a altres persones que puguin tenir dificultats.
Anglès especial	1959	Voice of America
Globish	2004	Jean-Paul Nerrière
E-Prime	1940s	D. David Bourland Jr.	Elimina el verb to be (ser/estar) amb la intenció de fer que l'escriptura sigui més expressiva i precisa.
Anglès tècnic simplificat	1983	Associació Europea d'Indústries Aeroespacials	Pretén reduir en gran manera la complexitat i l'ambigüitat de textos tècnics com els manuals.
Anglès paral·lel	1998	Madhukar Gogate	Una llengua construïda, que es basa en l'anglès, però independent d'aquest.
Anglès senzill		Varis	Proposa un llenguatge més directe, breu i clar evitant molts modismes, argot i paraules estrangeres.

Les llengües visuals utilitzen símbols o moviments en lloc de la paraula parlada. Les llengües de signes construïdes també entren en aquesta categoria.

Nom	ISO	Origen	Creador	Descripció
Blissímbols	zbl	1949	Bliss !Karl Kassel Blitz	Un sistema d'escriptura ideogràfica, amb gramàtica i sintaxi pròpies.
Sistema de signes internacional	ils	1970s	Jasin Maloku	Llengua de signes auxiliar internacional, també coneguda com Gestuno.

Es tracta de llengües d'ús religiós actual per part de les seves comunitats o congregacions.

Nom	ISO	Origen	Creador	Descripció
Iyàric		anys 1930	Rastafaris	"Rasta Talk" o "Dread Talk" són formes de llenguatge construïdes per alguns membres del moviment rastafari per substituir les llengües africanes que es van perdre a causa de la colonització i l'esclavatge.
Escaia	esy	1920–1940	Mariano Datahan	Basat gramaticalment en el dialecte boholano del cebuà.
Medefaidrin	dmf	1930s	Eglésia Obɛri Ɔkaimɛ	Utilitzat per l'església cristiana nigeriana, que diu que és d'origen sagrat.
Damin		desconegut	Lardils	Creat pels parlants nadius del lardil, aquest idioma és l'únic en utilitzar el sistema de clics fora d'Àfrica.

Les llengües dissenyades són creades per provar hipòtesis o experimentar amb característiques lingüístiques innovadores. Poden classificar-se en una o més de tres categories: filosòfiques, experimentals i lògiques.

Nom	ISO	Origen	Creador	Descripció
Logopandecteision		1653	Thomas Urquhart	Suggeriments cap a un llenguatge taxonòmic de gran complexitat.
Llengua sense nom		1668	John Wilkins	Suggeriments detallats per a una llengua simbòlica capaç de precisió filosòfica.
Isotype		1925–1934	Otto Neurath i altres	Una llengua pictogràmica.
Loglan		1955	James Cooke Brown	Creat per posar a prova la hipòtesi de Sapir-Whorf; va servir d'inspiració per al Lojban.
aUI		1962	W. John Weilgart	Cada fonema és també un morfema i un semema, de manera que una sola paraula pot expressar una idea complexa.
Ithkuil		1978–2023	John Quijada	Llengua complexa dissenyada per expressar significats profunds de manera breu i clara.
Láadan	ldn	1982	Suzette Haden Elgin	Llengua tonal orientada a les dones, creada per comprovar si les llengües naturals tendeixen a afavorir els homes.
Lojban	jbo	1987	Logical Language Group	Llenguatge lògic i sintàcticament inequívoc, successor del loglan.
Toki pona	tok	2001	Sonja Lang	Llengua minimalista amb entre 120 i 137 paraules, i més de 1.600 parlants.[2][3]
Kēlen		2009	Sylvia Sotomayor	Una llengua aliena que intenta eliminar els verbs, cosa que violaria una característica universal entre les llengües humanes naturals.
Viossa		2014		Llenguatge pidgin artificial sense regles gramaticals ni fonètiques estrictes, acceptat com a correcte sempre que els parlants es puguin entendre.

Nom	Origen	Creador	Descripció
Lincos	1960	Hans Freudenthal	Lingua Cosmica. Dissenyada per ser comprensible per qualsevol possible vida extraterrestre intel·ligent, per utilitzar-la en transmissions de ràdio interestel·lar.
Attempto Controlled English	1995	Universitat de Zúric	Llengua natural controlada que també serveix com a llenguatge de representació del coneixement.[4]
Mänti	2006	Daniel Tammet	Una llengua inventada que utilitza algunes paraules i gramàtica d'origen finès.

Les llengües més destacades de Tolkien són:

Llengua	ISO	Descripció
Síndarin	sjn	una llengua èlfica, inspirada en gran part en el gal·lès.
Quenya	qya	una llengua èlfica, inspirada en gran part en el finès, el llatí i el grec antic.
Khuzdul		una llengua nana, inspirada en gran part en les llengües semítiques.

Nom	Obra	Origen	Creador	Descripció
Klingon	Star Trek	1979–present	Marc Okrand	Llengua de l'espècie extraterrestre klingon.
Atlàntic	Atlantis: L'imperi perdut	2001	Marc Okrand	Llengua dels ciutadans de la mítica ciutat de l'Atlàntida.
Ku	The Interpreter	2005	Said el-Gheithy	Llengua africana de ficció.
Na'vi	Avatar	2009	Paul Frommer	Parlat pels na'vi.
Barsoomià	John Carter	2012	Paul Frommer, Edgar Rice Burroughs	Llengua dels marcians.
Quiliqui	Baahubali	2015	Madhan Karky	Parlat per la tribu calaquèia.[5]
Beama	Alpha	2016	Christine Schreyer	Paleolític superior, fa 20000 anys
Intereslau	Ocell colorit	2019	Jan van Steenbergen i Vojtěch Merunka	Llengua eslava no especificada parlada per la gent del poble.[6]

Nom	Obra	Origen	Creador	Descripció
Tsolyáni	Empire of the Petal Throne	1940	M. A. R. Barker	Llengua del món de Tékumel tal com es descriu en aquest joc de rol.
Gàrguic	Sèrie Ultima	1981–2013		Idioma de la raça de les gàrgoles.
D'ni	Sèrie Myst	1993–2005	Cyan Worlds	Llengua parlada pel poble subterrani D'ni.
Hymmnos	Ar tonelico	2006–2010	Akira Tsuchiya	Llengua d'Ar Ciel, utilitzada en diàlegs i lletres de les cançons i com a element decoratiu.[7]
Wenja	Far Cry Primal	2016	Andrew Byrd, Brenna Byrd	Tres dialectes (wenja, udam, izila) utilitzats en tots els diàlegs i pels PNJ. Dissenyat com una versió arcaica del protoindoeuropeu.

Nom	Origen	Creador	Descripció
Teonaht	1962	Sally Caves	Llengua dels teonim, una raça d'humans polidàctils que tenen una història cultural d'adoració de divinitats semblants a gats.
Verdurià i altres	1995	Mark Rosenfelder	Es parla al país Verduria del planeta Almea.
Dritok	2007	Don Boozer	Parlat pels drushek, una raça d'orelles grans i cua llarga sense cordes vocals que viu al continent Kryslan.

Nom	Origen	Creador	Descripció
Cobaià	1970	Christian Vander	Utilitzat pel grup de rock francès Magma.
Loxià	2005	Roma Ryan	S'utilitza a l'àlbum Amarantine d'Enya del 2005 i a l'àlbum Dark Sky Island del 2015.
Moss	2009	Jackson Moore	Una llengua amb una fonologia musical, modelada a partir dels pidgins.

Nom	Obra	Origen	Creador	Descripció
Vulcanià	Star Trek Original	1966–1969	Més endavant desenvolupat pels fans com a Golic Vulcan.
Enchanta	Sèries Encantadia i Etheria	2005	Suzette Doctolero	Parlat pels habitants d'Encantadia, coneguts com a Encantado(s)/Encantada(s) o Diwata (fades).
Les llengües valirianes i Dòtraqui	Joc de trons	2011–2019	David Joshua Peterson
Trigedasleng	The 100	2014–2020	David Joshua Peterson
Crioll cinturonià	The Expanse	2014	Nick Farmer	Parlat pels cinturinians, habitants del cinturó d'asteroides i planetes exteriors del sistema solar.[8]
Romulà	Star Trek: Picard	2019	Trent Pehrson

Nom	Obra	Origen	Creador	Descripció
Utòpic	Utopia	1516	Thomas More, Peter B. Gillis	Llengua planificada, creada per als residents de la nació fictícia de More, la Utopia; un dels primers intents d'una llengua planificada.
Zaum		1913	Velimir Khlébnikov, Aleksei Krutxónikh i altres	Llengua poètica elaborada per aquests futuristes russos com un llenguatge "transracional" i "més universal" "de cançons, encanteris i malediccions".
Sildau	Les aventures de Tintín, sobretot al ceptre d'Ottokar	1938–39	Hergé	Llengua germànica occidental fictícia de Sildàvia, un regne dels Balcans.
Novaparla	1984	1949	George Orwell	Una forma d'anglès controlat creada per un govern autoritari per reduir gradualment la capacitat del pensament humà, evitant així la rebel·lió.
Bordurià	Les aventures de Tintín, sobretot a L'afer Tornassol	1954–56	Hergé	Llengua de Bordúria, un país que limita amb Sildàvia.
Espocanià		1962	Rolandt Tweehuysen	Llengua d'Espocània.
Nadsat	La taronja mecànica	1962	Anthony Burgess	Un registre d'anglès amb influència russa utilitzat pels adolescents.
Lapine	El Turó de Watership	1972	Richard Adams	Llengua parlada pels conills.
Baronh	Seikai no Monshō (Cresta de les estrelles) i altres	1996	Hiroyuki Morioka	Llengua d'Abh in i altres.

Algunes llengües experimentals es van desenvolupar per observar hipòtesis d'interaccions lingüístiques alternatives que podrien haver donat lloc a llengües modernes molt diferents. Els dos exemples següents es van crear per a Ill Bethisad, un projecte d'història alternativa.

Nom	ISO	Origen	Creador	Descripció
Brithenig	bzt	1996	Andrew Smith	Una llengua romànica que va substituir les llengües cèltiques natives a la Gran Bretanya en lloc de l'anglosaxó germànic. Un escenari en què el llatí britànnic va sobreviure i es va desenvolupar fins a convertir-se en una llengua moderna.
Venèdic		2002	Jan van Steenbergen	El polonès com a llengua romànica. Una llengua amb fonètica i ortografia polonesa però amb vocabulari romànic en comptes d'eslau.

Nom	ISO	Origen	Creador	Descripció
Lingua Ignota		Segle XII	Hildegarda de Bingen	Llengua mística d'influència llatina.
Balaibalà	zba	s. XIV - XVI	Muhyi Gülxeni	Llengua amb un vocabulari principalment a priori[9] i escrita en alfabet àrab, influïda pel persa, el turc i l'àrab.
Enoquià		finals del segle XVI	John Dee, Edward Kelley	Llenguatge angèlic suposat, possiblement utilitzat en màgia i ocultisme.
Vendergood		principis del segle XX	William James Sidis	Basat principalment en el llatí i el grec, amb influència de l'alemany, l'anglès i altres llengües romàniques. Conté vuit modes, incloent-hi un anomenat strongeable (un terme que no té traducció directa i es refereix a un mode gramatical específic creat per Sidis). Utilitza un sistema numèric en base duodecimal.
Talossà	tzl	1980	R. Ben Madison	Utilitzat per a la micronació de Talossa.

Hi ha una versió de la Viquipèdia en cadascun dels nou idiomes construïts següents. Vuit d'aquests idiomes són LAI (llengües auxiliars internacionals), mentre que el lojban és una llengua dissenyada. Fins al 2005, també hi havia versions de la Viquipèdia en les llengües planificades toki pona i klíngon, però aquestes s'han eliminat.^[10]

Nom	ISO/Enllaç	Origen	Usuaris	Nb. d'editors	Nb. d'articles
Esperanto	eo	1887	100,000 – 2,000,000	188.797	305.058
Volapük	vo	1880	?	30.666	127.009
Ido	io	1907	c. 1000	31.762	30.529
Interlingua	ia	1951	c. 1000	41.946	23.243
Kotava	avk	1978	?	6.167	29.705
Interlingue	ie	1922	?	15.546	8.457
Lingua franca nova	lfn	1998	?	7.752	4.143
Novial	nov	1928	?	10.243	1.519
Lojban	jbo	1987	?	14.114	1.273
Viquipèdies en la Incubadora
Láadan	ldn	1982	?	N/D	N/D
Intereslau	isv	2011–2017	7,000 ~ 20,000	N/D	N/D

nom de la llengua	autor'	lloc i any
Adamitik	A. Velics	1909
Adam-man Tongue	Edmund Shaftesbury	1903
Adelfenzal
Adelfiy
Adjuvanto	Louis de Beaufront	1890
Adli
Afga
Alesi
Alevato	Stephen Pearl Andrews	1871
Aligrams	Ali Fiumedoro	1969
Aliq	R.P. Gilbert Vallaeys	1930
Allmiror
Altayko
Altuta	Clemence Ternest	1951
Alwato	Stephen Pearl Andrews	1877
Americai Speak	Ruby Olive Foulk	1937
American	Charles Leo O'Connor	1917
American Cosmo	Maurice Arnold	1935
American Language / Germanic English	Elias Molée	1888
Amiana	Petr E. Stojan	Kraguyevats, 1919-1922
Ande
Anglic	Robert Eugen Zachrisson	1930
Anglido	H.E. Raymond	1927
Anglo-franca	P. Hoinix / George J. Henderson	1889
Anglo-german
Anglo-Lat	Robert Montero	1967
Anglo-latine
Anjelika	A. Halliner	1929
Antelangua
Anti-Babilona	Halien Magli	1955
Antido, I & II	René de Saussure	1924
Anti-Volapük / Mezzofanti-sprache	Fred Mill	1893
Ao	Beobi Gordin	1920
Ao Reformed	Beobi Gordin
Apolema / Langue Pacifiste	Raoul de la Grasserie	1907
Ariadna / Arling / Esperido de Shmurlo	V. Shmurlo	1920
Ariana	Petr E. Stojan	Sant Petersburg, 1912
Ars signorum / Universal character and Philosophical Language	George Dalgarno	1661
Arulo / Gloro	Max Talmey	1924
Aryana	P. Stojan	Sant Petersburg, 1914
Aspiranto
Astegonagraphianek
Atlango	Richard A. Antonius	2002
Auli / Occidental	Edgar von Wahl	1909
Auxil	A. de Belje	Bèlgica, 1957
Auxilia	G. Morin	1947
Auxilingua	Jacinto "Jay" Bowks	1979

nom de la llengua	autor	lloc i any
Balta	Emil Dormoy	França, 1887-1893
Baza / Inter-esperanto	Greg Hoover	2003
Berendt	Alfred Berendt	1977
Bitruscan	Jay Bowks	1979
Blaia Zimodal / Blaia zimondel	Cesare Meriggi	Itàlia, 1884
Blondel / Langue de Blondel	Blondel	1910s
Bonjang	Victor Medrano	2003
Bopal	St. de Max	1887*

nom de la llengua	autor	lloc i any
Cacone	Daniel Sacks	1960
Carporophilus		Leipzig (Alemanya), 1734
Casuela	S. Voirol	París (França), 1922 i Torí (Itàlia), 1927
Católica / Langue Catholique	Alberto Liptay	1890
Central Dialekt / West-Europisch	A. Nilson	Suècia, 1896
Centralia
Ceqli	Rex F. May	19xx
Chabé-Abane / Langue Naturelle	E. Maldant	París (França), 1887
Characteristica universalis
Choton	Pascal A. Kramm	Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya) 2004
Common Germanic	James Johnson	2002
Common Writing / Universall	Francis Lodowick	1647, 1952
Communia / Myrana	J. Stempfl	1894
Completo		1952
Compromiss-Sprache
Concorde / Concordu	S. Flaherty-Hall	1952
Corintic
Cosman	H. Milner	1927
Cosmian / Qôsmianî	W. M. L. Beatty	1928
Cosmoglotta	Interlingue-Institute	periòdic
Cosmolingvia	Samuel Horowicz	Cracòvia (Polònia), 1927
Cosmopolita Lingvo	René de Saussure	França, 1913

nom de la llengua	autor	lloc i any
Dalid	Jay Bowks	1998
Decimal language	J. Delormel	França, 1795
Dejeru Sapuho / Desa Chat	Peter Davis	1989
Delmondo
Delormel / Langue Universelle Delormel	Jean Delormel	1795
Dey Daynd	A. J. Guerrero	Barcelona, 1898
Dialekt Centralia	A. Nilson	Suècia, 1899
Dil	Fieweger	Breslau (Alemanya), 1893
Dilpok	J. A. Marchand	França, 1898
Dolmetscher-Sprache
Domni	Bond	1913
Dutalingue	Duthil	1908
Dynamic	Elias Molée	Chicago (EUA), 1921

nom de la llengua	autor	lloc i any
Edilo	A. Haugg	Múnic (Alemanya), 1909
Edmond's apriori language	G. Edmonds	1856
Ehmay ghee chah / USL / Universal Second Language	Elmer J. Hankes	1992
Eklekta	Otto Jespersen	1907
Ekselsioro	Frederick Greenwood	Londres (Regne Unit), 1906
Ekspreso	Jay Bowks	1996
Elpilingue
Eni
Eo	Petr E. Stojan	Ginebra (Suïssa), 1926
Esata	Pafu	2004
Esk	M. Sendahl	1912-1913
Esp
Espéisme
Esperanto de Antido	René de Saussure	1910
Esperanto moderna
Esperanto Reformed	L. L. Zamenhof	1894
Esperanto sen Chapeloj	Louis Couturat	1906
Esperantuisho	Jaro Zelezny	Txecoslovàquia 1951
Esperido	H. E. Raymond	1927
Espido	Marcel Pesch	França, 1923
Espo	Petr E. Stojan	Ginebra (Suïssa), 1926
Etem	Nikolay Vladimirovich Yushmanov	1928
Eulalia	Skrabek	1908
Euphony
Eurial	B. Philip Jonsson	1990
Euro-Glosa / Glosa	W. Ashby & R. Clark	1981
Euroglot	Eric Ahlstrôm	Suècia, 1957
Eurolang	Phil Hunt	1995
Eurolingvo / Anglo-Interlingvo	Mitchell Summers	1998
Euronord	A. J. Pilgrim	1965
Europa Latine	Willy J. Visser	Amsterdam (Països Baixos), 1948
Europal	Josef Weisbart	Hamburg (Alemanya), 1910, 1912
Europé
European	Renat Jago	1955
European	Robert Foddik	Utrecht (Països Baixos), 1931
Europeano	Jay Bowks	2000
Europeo	C. A. Bravo del Barrio	Madrid (Espanya), 1914
Evoluto	Sidni Bond
Evroptal	Yves Le Masson	Yerres (França), 199?
Expreso
Extra lingua	A. Miller	1918

nom de la llengua	autor	lloc i any
Fasile	B. E. Breitenbach	1974, 2001
Federal
Fitusa
Folkspraak	Bill Courson	2001
Fortschritt	Hans Heinrich Marold	Berlín (Alemanya), 1949
Franka
Fransezein
Frater	Pham Xuan Thai	1957
Frater2	Paul O. Bartlett	1997
Fraternitat	Del Monaco	1912
Frendo	Alonso Churruca	1966

nom de la llengua	autor	lloc i any
Gati / Lingua de Gati	Istvan Gati	Budapest (Hongria), 1820
Gavlensografie / Gavlensolalie	H. von Gablenz	Leipzip (Polònia), 1856-1860
Gerber / Lingua de Gerber	A. Gerber	1832
Gerher / Lingua de Gerher	F. A. Gerher	1790-1832
Genigrafia
Geo
Geoglot	Timothy J. Donoghue	1916
Geographische Sprache
German-English	Elias Molée	Chicago (EUA), 1888
Glan-ik	Eugene Fitch Ware	1906
Globaqo / Globago	Russell	1956
Gloro / Arulo	Max Talmey	1924
Glot / Glott
Grammatica lingue universalis missionum et commerciorum	Philippe Labbé	16??
Guidareca	V. Cheshikhin	1924

nom de la llengua	autor	lloc i any
Halblatein
Harmonie Universelle	Marin Mersenne	1636
Héli's First Project	V. Hély	Langres (França), 1905
Hémi-pasigraphie
Hesperyo
Hipersigno
Hochek / Lingua de Hochek	Hochek	Kromeriz (Txèquia), 1908
Homapar	Fazekas el Gyor	Hongria, 1913
Hom-Idiomo / Hom Idyomo	C. Cardenas	1921, 1924
Hoy-Koy	Gustav Ottander	Suècia, 1946, 1947

nom de la llengua	autor	lloc i any
Iala
IALA	International Auxiliary Language Association	1951
Ialo	Henry Frome Jolin	Doylestown (EUA), 1938
Idéographie
Idéographie lunaire
Idido
Idiom Neutral Modifiket	Jules Meysmans	1909
Idiom Neutral Reformed	J. B. Pinth	1912
Idiom Neutral Reformed	W Rosenberger & E. de Wahl	1907
Idioma internacional	Miguel Andrés de la Cruz	Mèxic, 1945
Idiome federal / Langue fédérale	J. Barral	Niça (França), 1923
Ido avancit	Robert Harding	Londres (Regne Unit), 1925
Ido Novializat / Ido Reformita / Ido Simpligata	Giacomo Meazzini	1928
Ile / Ispirantu	A. Seidel	1909
Intal II	Erich Weferling	1964
Interal
Inter-esperanto / Baza	Greg Hoover	2003
Interlatino
Interling / Interling Sistem	Thomas Wood	1959
Interlingu	Thomas Wood	1929
Interlingua Intercontinental	Alexander Gode	1950s
Interlingua reformate de Fritzsche	Adolf Fritzsche
Interlingua romanisate de Podmele	Ladislav Podmele
Interlingua de Stark / Latino Moderne	David Stark	1996
International		1887
Interpres / Interprète international
Interprète universel
Intersistemal	Paul Mitrovitch	1947
Is -- Interlingua Sistematic	J. Rossello-Ordines	1922
Ispirantu / Ile	A. Seidel	1909
Italico / Triola		1905-1909

nom de la llengua	autor	lloc i any
Jigwa

nom de la llengua	autor	lloc i any
Kentung / Monling
Kokographie
Konkordia / Konkordio	René de Saussure?	1911?
Konkordo	René de Saussure?	1911
Kosmal Idioma / Orba	José Guardiola	1893
Kosmo
Kosmolingua
Kosmos	Eugen Lauda	Alemanya, 1844

nom de la llengua	autor	lloc i any
Lalortel	N. R. Yetter	1959
Langage humain
Langage instantané
Langage simplifié
Lango	Robert Craig & Antony Alexander	1996
Lango (nova lingvo)[1] Arxivat 2007-08-28 a Wayback Machine.		2003
Lango du Mondo	de Ria	1788
Langage Humain	Umano	1900
Langue internationale étymologique	Reimann	1877
Langue naturelle / Chabé-Abane	Maldant	1887
Langue nouvelle	Faiguet
Langue Pacifiste / Apolema
Langue universelle	Menet	1886
Langue universelle et analytique	Vidal	1844
Languo auxiliara
Lanopiküro
Lasonebr	Nilson	1897
Lateinischen	Volk / Fuchs	1883
Latineo	Jay Bowks	2000
Latinesce	George J. Henderson	1890-1901
Latinesco	Macmillan	1930
Latin-esperanto		1911
Latin-ido		1911
Latinised English	George J. Henderson	1901
Latino interromanico	Raymund Zacharias	2017
Latino macaronico	Teofilo Folengo, Tisi degli Odassi	1500s
Latino Moderne	David Stark	1996
Latino universale / Universal Latein
Latino Viventi	Fibula	1925
Latinulus	Vito Martellotta	1919
Latinvlo	Paul O. Bartlett	199?
Lenga Romance	Danilo Vilicic Alarcón	1994
Lengua Universal	P.L. Martínez	1852
Lengua universal y filosófica / Langue universelle	Bonifacio Sotos Ochando	1852-1855
Letellier / Langue universelle de Letellier	C. Letellier	1855-1861
Liana
Ling	Anders Olson	Suècia, 1943
Ling du Mond	Consoli	1925
Lingua	George J. Henderson	1888
Lingua de Ria	Ria	1788
Lingua European	Bonto van Bijlevelt	1898
Lingua filosofica pei dotti
Lingua Franca of the Levant	Mediterranean Coastline	de l'edat mitjana al segle xix
Lingua geral brazilica	jesuïtes del Brasil	segle xvi
Lingua Internacional	Zakrzewski	1905
Lingua international	João Evangelista Campos Lima	1948
Lingua italiana infinitiva
Lingua Komun	F. Kurschner	1900
Lingua Latina	Classic
Lingualumina / Lingua lucida	Frederick William Dyer	1875
Lingua Mundi
Lingua Philosophica
Lingua Progressiva	Mattia Suardi "Suhardian"	2003
Lingua rationalis
Lingua romana	Stephan George	1889
Lingua Románica	Eusebes	1994
Lingua Slavica Universalis	J. Herkel	1826
Lingua universalis
Lingue international
Lingu internacional
Lingu internasionik
Linguo internationala
Linguo romane universale
Lingus european		1907
Linguum Islianum / Langue Isly	Isly	1901
Lingu universal
Lingva Xronari	Libor Sztemon
Lingvo Cosmopolita	René de Saussure	1913
Lingvo Internatsia de Antido	René de Saussure	1912
Lingvo Kosmopolita	René de Saussure	1912
Lingvo monde
Lingw adelfenzal		1911
Lingwo Internaciona	René de Saussure	1907
Lips Kith	Joseph Scarisbrick	1919
Loga	Nield	1926
Logo
Luftlandana
Lugar
Lusane	Luis Sainz Lopez-Negrete	1988

nom de la llengua	autor	lloc i any
Magistri / Master language	Stephen Chase Houghton	1907, 1929
Malfasito
Mandab
Meazzinido
Medial / Medial europan	Josef Weisbart	1925
Median
Medio
Menimo / Mundolingua
Meo
Meso	Bond	1926
Méthode rapide
Mezhdunarodny Nauchny Yazyk	Kovalyov	1911
Mez-voio	Jamin	1908
Mezzofanti-ling
Mezzofanti-Sprache / Anti-Volapük
Miografia
Mittelmachte Esperanto
Mondea
Moderna Esperanto / Modern Esperanto
Molog		1911
Monario	Aldo Lavagnini	1925, 1929
Monda
Monda Linguo
Mondal
Monde
Mondea
Mondezo
Mondi
Mondialo / Nov-Esperanto / Nuv-Esperanto
Mondik
Mondi Lingua	Aldo Lavagnini	1939
Mondi-Lingue / Mondil
Mondlango	He Yafu	2002
Mondlingu
Mondlinguo	Aldo Lavagnini	1936
Mondlingvo	Trischen	1906
Mondlingvo de Weisbart	Josef Weisbart	1927
Mondo
Mondolingue		1888
Monling / Kentung
Monoglottica
Monopanglosse
Mul: Monosyllabic Universal Language
Munbab / Munglib
Mundelingua	J. von Hummler	1904
Mundelingua	Julius Lott	1917
Mundelingva
Mundi Latin	Josef Weisbart	1930
Mundial
Mundion	H. Weinreich	1951
Mundolingua / Menimo
Mundolingue	Julius Lott	1889, 1890
Mundolinguo
Myezhduslavyansky Yezyk
Myrana / Communia	J. Stempfl	1894

nom de la llengua	autor	lloc i any
Nal Bino
Natural
Natural Language
Natural Mother Tongue
Natural Universal Language
Neoíspano
Neo-Latin / Neo-latine	E. Courtonne	1875, 1885
Neo-latino	Lundström	1928
Neolatino	André Schild	1947
Neolatino	Hans Henning Ørberg	1955
Neoromano I	Slonimski	1924
Neoromano II	Slonimski	1926
Neosinografia
Nepo / Neposlava	V. Cheshikhin	1907-1915*
Neue Latin
Neuslavischen Sprache	Ignác Hosek	1907
Neutral
Neutral Reformed
New Chino-Japanese
Noématopasigraphilalie
Nordlinn
North American	James Y. Grevor	1966
Nouvelle Langue
Nova Latina
Novam	G. Touflet	1928
Nove auxilia
Nove-latina	Diemen	1921
Nov Esperanto / Nuv-Esperanto / Mondialo	René De Saussure	1925, 1928, 1932
Novilatin	Pigal
Novilatiin	Ernst Beerman	Alemanya, 1885, 1895
Novilatin	Ernst Beerman	Alemanya, 1907
Novi Latine		1911
Nov-Latin	Daniele Rosa	1890
Nov Latin Logui	Karl Pompiati	1918
Novo Romane
Novum	Michael Moszczynski	1994
Numerlingue / Zahlensprache
Nuove-Roman	Puchner	1897
Nuv-Esperanto / Nov-Esperanto / Mondialo		1910
Nuvo-Volapük	August Kerckhoffs	1887

nom de la llengua	autor	lloc i any
Obshcheslavyansky Yazyk
Occidental / Interlingue	Edgar de Wahl	1922
Ofat
Oïdapa
Oiropa'pitschn	Adalbert Baumann	1928
Olingo	R. Stewart Jaque	1944
Om
Omnez	Bond	1912
Omo	V. I. Vengerov	1926
Optez	Bond	1916
Optoez	Bond	1921
Orba / Kosmal Idioma	José Guardiola	1893
Orbidaïe
Oregon
Ortologia Esperanto
Ortografia Colateral de Interlingua	IALA	1951
Oz

nom de la llengua	autor	lloc i any
Pacez	Yosio Obana	1983
Paleneo	Leslie Charteris	1972
Pan-Arisch	P. L. Friedmann	1908
Panamane	Manuel E. Amador	1936
Panamericano
Panedo
Pangermanic
Panglossie
Panglottia
Pangraphie
Panhomel
Pan-kel	Max Wald	1906
Panlingua	Harve	1938
Panroman / Unial / Universal Ling	Henrik Molenaar	1903
Panskrit		1925
Pario
Parla	Spitzer	1907
Parlamento
Pasigraphion
Pasilalie de Burja	Abel Burja	Berlín (Alemanya), 1808
Pasilalion und pasigraphion	Mojsije Paic	París (França), 1864
Pasilingua	Steiner	1885
Pasilingua hebraica
Pasilogia	Edward Groves	1846
Pasilogie
Pasitélégraphie
Pasographie
Patoloiglob / Syllabaire Moderne Universelle
Peace Language
Perfect		1910
Perfekt
Perfektlingvo / Perfektsprache	Alois Hartl	1909
Perio	Mannus Talundberg	1904
Philosophical language
Phonarithmon
Phonetic
Picto	Janson	1957
Pikto
Pluranto	Cyber-Planet SOFTEX Ltd.	1997
Polygraphia	Athanasius Kircher	1633
Popido
Progres
Promyetye-Prosvyetityel

nom de la llengua	autor	lloc i any
Qôsmianî / Qosmiani / Cosmian	Wilbur M. L. Beatty	1928
Quji / QJ [koo-jee]

nom de la llengua	autor	lloc i any
Radioglot	Wikel	1956
Reform	Thomas Wood	1949
Reformed Esperanto	Roy McCoy	199?
Reform-Espranto		1910
Reformita Esperanto de Antido	René de Saussure	1917
Reform Latin / Reformlatein		1902
Reform Neutral	W. Rosenberger & E. de Wahl	1907-1912
Reformed Volapük / Volapük Revised
Regular English / Nugotic	Elias Molée	Chicago (EUA), 1893
Regular Russian
Relingua
Romanal	Alfred Michaux	1909, 1912
Romanés
Romangle
Romanica	Josu Lavin	Espanya, 2001
Romani universale
Romanizat	R. Brandt	1908
Romano	Slonimski	1910
Romanova	David Crandall	2000
Rosentalographia
Ruly English

nom de la llengua	autor	lloc i any
Safo / Die neue Weltschrift	Andreas Eckardt	1962
Salvador	Francisco Gavidia	San Salvador (El Salvador), 1909
SASXSEK	Dana Nutter	2004
Scriptura oecumenica
Semilatin / Semilatino
Sehlerai
Semi-latin		1910
Sen:espera	Jeffrey Henning
Senzar
Sermo
Sermo	Jose Soares da Silva	2003
Servasprache / Serve	Kuntovsky	1928
Simingsound	E. B. Johnston	1960
Simplat
Simplo	Mario Ferranti	1911
Sintesal
Sistemizd English	Fiumedoro	1969
Slava Esperanto / Slavina / Slavina Slawsky	Josef Konechný	1912
Slovanština	Edmund Kolkop	1913
Soma
Soundwriting	Bivins	1960
Spécieuse générale
Speedwords / World Speedwords	R. J. G. Dutton	1923
Spelin	Georg Bauer	1888
Spike		1923
Spiranta
SPL [simplified Latin]	Richardius Dominicus	1982
Spokaans
Spokil	A Nicolas	1890
Stipfone
Stoechiophonie
Suma	Barnett Russell	EUA, 1957
Syllabaire Moderne Universelle / Patoiglob
Synthetic English

nom de la llengua	autor	lloc i any
Tal	Albert Hoessrich	1903
Telekaba	Clemens von Pirquet	1913
Telluro
Terminologieschlüßel
Tersboca
tinico / tino / fasilinguo / fasilinguico	Alexandre Xavier Casanova Domingo	2001-2003
Toito Spike	Elias Molée	Chicago (EUA), 1923
Torskript	Victor Perry Paulsen	1963
Translingua		1956
Transpiranto	Martin Weichert	1997
Triola / Italico		1905

nom de la llengua	autor	lloc i any
Ulla	Frederick Greenwood	1906
Ultimate language
Una
Unesal Interlingu	Weferling	1923
Uni	Elisabeth Wainscott	1975
Unial / Panroman / Universal
Uniala	Troost	1923
Unilo
Unione
Union sistem / Langue Fédérale	Barral	1914
Unipix	Cindy Drolet	1982
Uni-spik
Unita
Unitario	Mario Pleyer	1987
Uniti Langue
Universal	Zviazku Radzeckim	1925
Universal / Panroman	Henrik Molenaar	1906
Universala	Eugen Heintzeler	Alemanya, 1893
Universal character and Philosophical Language / Ars signorum	George Dalgarno	1661
Universal character of Beck	Cave Beck	Regne Unit, 1657
Universal Eo	René de Saussure	1912
Universal Glot de Schipfer	J. Schipfer	Leipzig (Alemanya), 1839
Universal-Latein / Neu-latein	E. Frandsen	1902
Universall or Common Writing	Francis Lodowick	1647, 1652
Universal-Sprache
Universalspraket	K.G.F.Kejhser	1918
Universel	Deromis
Unolok
Uropa

nom de la llengua	autor	lloc i any
Veltparl	Wilhelm von Arnim	1896
Veltpitschn	Adalbert Baumann	1925
Veltspik
Verbo Steno
Vest-europish
Vikto	Bõsz Vilmos	1981
Vindiana
Visona
Viva	N. Nyesmyeyanov	1913
Voksigid	Bruce R. Gilson, et al.	1991-1992
Volapük Nulik	Arie de Jong	1931
Voldu	Stadelmann	1945
Völkerverkehrssprache	C. Dietrich	1902
Vorlin	Rick Harrison
Voxling
Vseslovanski

nom de la llengua	autor	lloc i any
Wede / Welt Deutsch	Adalbert Baumann	1915
Welt-italienisch Franca	Bernhard	1891
Weltdeutsch
Weltkurz-sprache
Weltlang / World-English	Braendle	1910
Welt'pitschn	Adalbert Baumann	1925
Weltsprache	Eichhorn	1887
Weltsprache de Schipfer	J. Schipfer	Wiesbaden (Alemanya), 1839
Weltsprache	A. Volk & R. Fuchs	1883
Weltverkehrssprache
West-Europisch / Central Dialekt	A. Nilson	Suècia, 1896
Wit-spell / Universal notation	John Johnson	1641
World English / Standard English as a Global Language
World English	Alexander Melville Bell	1888
World English / Weltlang	Braendle
World English / Cosmo-English	James W. Hamilton	1924
World Speedwords	Reginald Dutton	1923

nom de la llengua	autor	lloc i any
Xaotojil	GEL-GLLC (UIB)	Palma, 2016

nom de la llengua	autor	lloc i any
Ya-zu / Ya-za Huo	Tsegmedin Bold	19??
Ygyde	A. Nowicki & P. Hassel-Zein	2004
Yvle	ahhon	2005

nom de la llengua	autor	lloc i any
Zahlensprache	Hilbe	1901
Zilengo	Oka	1889

nom de la llengua	autor	lloc i any
353	Marcelo Martinelli	2003
2004	Jacques Dehée	2003

• Linguas Auxiliar Planificate / Auxiliary Conlangs / Planlingvoj Helpantaj Arxivat 2006-04-21 a Wayback Machine. (en interlingua, anglès i esperanto)
• IAL WIKI (a wiki for the Auxlang Community)