Luter (pel·lícula)

Luter

Luther
Fitxa
Direcció	Eric Till i Hans Kyser
Protagonistes	Joseph Fiennes Alfred Molina Jonathan Firth Claire Cox Peter Ustinov Bruno Ganz Uwe Ochsenknecht Mathieu Carrière Benjamin Sadler Jochen Horst Maria Simon Lars Rudolph Marco Hofschneider Jeff Caster Anatole Taubman Robert Russell Jens Winter James Babson Herb Andress Timothy Peach Martin Faltýn Ivo Novák Christopher Buchholz Torben Liebrecht Florian Panzner Felix Klare Anian Zollner Joost Siedhoff Thomas Dehler
Música	Richard Harvey
Fotografia	Robert Fraisse
Productora	Metro-Goldwyn-Mayer
Distribuïdor	Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Alemanya, Regne Unit i Estats Units d'Amèrica
Estrena	30 octubre 2003
Durada	118 min
Idioma original	anglès
Rodatge	Txèquia
Color	en color
Descripció
Gènere	pel·lícula de ficció i cinema biogràfic
Tema	Martí Luter
Lloc de la narració	Alemanya
Època d'ambientació	Reforma Protestant
Representa l'entitat	Martí Luter

Luter (original: Luther) és una pel·lícula alemanya de l'any 2003, dirigida per Eric Till. Ha estat doblada al català.^[1]

És una superproducció del gènere cinema històric, rodada en diverses localitzacions d'Alemanya, Itàlia i la República Txeca.

Martí Luter comença sent un jove ple d'il·lusions, de família humil i estudiant de teologia en un monestir d'agustins. Durant un viatge a Roma, perd la seva confiança en l'església davant de la corrupció que impera en els cercles papals. Impulsat per la seva fe i per una detinguda lectura de la Bíblia, comença a qüestionar-se les pràctiques religioses establertes. La tensió s'accelera quan Luter redacta i exposa a la porta de l'església de Wittenberg les 95 tesis sobre les indulgències, per les que nega al Papa qualsevol dret a perdonar pecats.

Requerit per les autoritats per retractar-se, es nega a fer-ho llevat que puguin provar amb proves de la Bíblia que el que ha escrit no és correcte. El cisma ha començat. Luter compareix davant de l'Emperador Carles V en la Dieta de Worms; és condemnat com a heretge, excomunicat i subjecte a càstig tant per l'Emperador com pel Papa. La protecció d'un grup de prínceps alemanys, entre els quals hi ha Frederic III de Saxònia, l'ajuda a escapar d'aquesta amenaça de mort i el permet dedicar-se a la traducció de la Bíblia del llatí a l'alemany perquè tothom tingui accés a la paraula de Déu.

Mentrestant, la postura desafiadora de Luter ha impulsat el malestar popular. Els camperols, liderats per Andreas Karlstadt, un dels companys d'universitat de Luter, comencen a destruir relíquies i esglésies. Terroritzat per la repercussió que les seves paraules han tingut entre els seus seguidors, Luter incita els nobles a reprimir els camperols. La seva vida prossegueix, i es casa amb Catalina de Bora (una monja exclaustrada). La pel·lícula acaba plantejant l'avenç de la Reforma Protestant entre els prínceps alemanys, en pugna amb les forces catòliques liderades per l'Emperador.^[2]

Viccionari