Míssil balístic

Infotaula d'armaMíssil balístic
Tipusclasse funcional d'armes Modifica el valor a Wikidata
Diagrama d'una V-2, el primer míssil balístic.

Un míssil balístic és un tipus de míssil que utilitza el moviment del projectil per fer arribar càrregues explosives o biològiques a un objectiu. Aquestes armes només tenen el seu motor actiu durant un període relativament breu, i la major part del vol es fa per la inèrcia aconseguida els primers moments, sense combustible. Els míssils balístics de curt abast romanen dins de l'atmosfera terrestre, mentre que els míssils balístics intercontinentals (ICBM) es llancen en un vol suborbital.

Aquestes armes es troben en una categoria diferent dels míssils de creuer, que es guien aerodinàmicament en un vol motoritzat. A diferència dels míssils de creuer, que estan restringits a l'atmosfera, és avantatjós que els míssils balístics evitin les parts més denses de l'atmosfera i poden viatjar per sobre de l'atmosfera cap a l'espai exterior.

Característiques

Els míssil balístics generalment no tenen ales ni estabilitzadors, i volen en una trajectòria predefinida que no pot ser modificada després que el míssil ha acabat el seu combustible, i que segueix per tant a partir d'aquest punt una trajectòria balística. Per obtenir un llarg abast, els míssils balístics han de ser llançats a altures molt elevades i en general òrbites de baixa altitud. Els míssils balístics solen estar dissenyats per dur caps nuclears perquè la seva càrrega és molt limitada com per portar caps convencionals i perquè la reentrada produeix tanta calor que danyaria una càrrega química o biològica. Els míssils balístics moderns tenen diverses fases de coet si el seu rumb es pot canviar lleugerament entre una etapa i la següent.[1] El primer míssil balístic usat va ser la V-2, desenvolupat per l'Alemanya Nazi en els 40, que va fer el seu primer vol el 3 d'octubre de 1942 i es va usar per primera vegada contra un objectiu el 8 de setembre de 1944.[2]

El cost unitari d'un míssil "similar" al míssil hipersònic AGM-183 (de tipus ARRW, Air-Launched Response Weapon) de la Força Aèria dels Estats Units seria d'uns 15 milions de dòlars per unitat (2023) en una gran producció d'unes 300 unitats, però pot arribar a costar gairebé tres vegades més.[3] Afegint-hi la integració de la plataforma i 20 anys de suport, el cost del programa complet pot arribar als 5.300 milions de dòlars, sense incloure-hi el desenvolupament. S'empra "similar a" perquè el rendiment i els costos reals són secrets. Per a una producció de 100 míssils semblants a ARRW, el cost unitari seria de 18 milions de dòlars i, amb el suport i la integració, el cost del programa seria de 2.200 milions de dòlars.[3]

Història

La forma més antiga de míssils balístics data del segle XIII amb el seu ús derivat de la història dels coets. Al segle XIV, l'armada xinesa Ming va utilitzar una forma primerenca d'arma de míssils balístics anomenada Huolongchushui en les batalles navals contra vaixells enemics.[4]

Un míssil balístic pioner modern va ser l'A-4,[5] conegut comunament com el V-2 desenvolupat per l'Alemanya nazi als anys 1930 i 1940 sota la direcció de Wernher von Braun. El primer llançament reeixit d'un V-2 va ser el 3 d'octubre de 1942, i va començar a operar el 6 de setembre de 1944, contra París, seguit d'un atac a Londres dos dies després. Al final de la Segona Guerra Mundial a Europa el maig de 1945, s'havien llançat més de 3.000 V-2.[6]

L'R-7 Semyorka va ser el primer míssil balístic intercontinental.[7]

Vol

Una trajectòria de míssils balístics intercontinentals consta de tres parts: la part de vol motoritzat; la part de vol lliure, que constitueix la major part del temps de vol; i la fase de reentrada, on el míssil torna a entrar a l'atmosfera terrestre. Les fases de vol dels míssils balístics de menor abast són essencialment les dues primeres fases de l'ICBM, ja que algunes categories balístiques no surten de l'atmosfera.[8]

Els míssils balístics es poden llançar des de llocs fixos o llançadors mòbils, inclosos vehicles (per exemple, llançadors de transportadors), avions, vaixells i submarins. La part de vol motoritzat pot durar des d'unes dècimes de segons fins a diversos minuts i pot consistir en múltiples etapes de coets.[8]

Quan s'esgota el combustible, no es proporciona més empenyiment aerodinàmic i el míssil entra en vol lliure. Per tal de cobrir grans distàncies, els míssils balístics solen ser llançats en un vol espacial suborbital alt; per als míssils intercontinentals, l'altitud més alta (àpside) aconseguida durant el vol lliure és d'uns 4.500 quilòmetres.[9]

L'etapa de reentrada comença a una altitud on l'arrossegament atmosfèric juga un paper important en la trajectòria del míssil, i dura fins a l'impacte del míssil.[8] Els vehicles de reentrada tornen a entrar a l'atmosfera terrestre a velocitats molt altes, de l'ordre de 6 a 8 quilòmetres per segon (22.000 a 29.000 km/h) a intervals d'ICBM.[10]

Tipus de míssils

Els míssils balístics tenen un ús molt variat i se solen dividir en diverses categories.

Nom en català Nom en anglès Característiques
Míssils balístics intercontinentals Intercontinental Ballistic Missile - ICBM Els ICBM són míssils de llarg abast (més de 5.500 km)
Míssils balístics de llançament submarí Submarine Launched Ballistic Missile - SLBM Els SLBM són míssils llançats des d'un submarí.
Míssils balístics d'abast intermedi Intermediate Range Ballistic Missile - IRBM Els IRBM són míssils d'abast intermedi.
Míssils balístics d'abast mitjà Medium Range Ballistic Missile - MRBM Els MRBM són míssils d'abast mitjà.
Míssils balístics de curt abast Short Range Ballistic Missile - SRMB Els SRBM són míssils de curt abast.

Models de míssils balístics

Míssil polonès wz. 8/K-14 (Scud-B).
Míssil soviètic SS-20 Saber i míssil dels EUA Pershing II. Museu Nacional de l'Aire i l'Espai. Washington DC
  • Míssil Blue Steel
  • Míssil Blue Streak
  • Míssil Minuteman
  • Míssil SS-24
  • Míssil SS-18
  • Míssil Peacekeeper
  • Míssil Polaris
  • Míssil Poseidon
  • Míssil CSS-2
  • Míssil Còndor
  • Míssil Jericho
  • Míssil SSBS S1
  • Míssil SSBS S2
  • Míssil SSBS S3
  • Nodong-1
  • Scud
  • Sajjil-2
  • Shahab-3
  • Shahab-4
  • Shahab-5
  • Míssil Skybolt ALBM
  • Trident
  • V-2

Aquests són llançats des de diferents llocs, camions mòbils, sitges, etc.

Míssils quasi balístics

Un míssil quasi balístic (també anomenat míssil semibalístic) és una categoria de míssils que té una trajectòria baixa i/o és en gran part balístic, però que pot realitzar maniobres en vol o fer canvis inesperats de direcció i abast.[11] Inclouen míssils balístics anti-vaixell. A una trajectòria més baixa que un míssil balístic, un míssil quasi balístic pot mantenir una velocitat més alta, permetent així al seu objectiu menys temps per reaccionar a l'atac, a costa d'un abast reduït.

L'Iskander rus és un míssil quasi balístic.[12] El rus Iskander-M navega a una velocitat hipersònica de 2.100-2.600 m/s (Mach 6-7) a una alçada de 50 km. L'Iskander-M pesa 4.615 kg, porta una ogiva de 710-800 kg, té un abast de 480 km i aconsegueix un CEP de 5-7 metres. Durant el vol pot maniobrar a diferents altituds i trajectòries per evadir míssils antibalístics.[13][14]

Míssil balístic hipersònic

Molts míssils balístics assoleixen velocitats hipersòniques (és a dir, Mach 5 i superiors) quan tornen a entrar a l'atmosfera des de l'espai. Tanmateix, en la terminologia militar comuna, el terme "míssil balístic hipersònic" generalment només es dóna a aquells que es poden maniobrar abans de colpejar el seu objectiu i no segueixen una simple trajectòria balística.[15][16]

Pes de llançament

El pes de llançament és una mesura del pes efectiu de les càrregues útils dels míssils balístics. Es mesura en quilograms o tones. El pes de llançament és igual al pes total de les ogives d'un míssil, els vehicles de reentrada atmosfèrica, els mecanismes de distribució autònoms, les ajudes a la penetració i els sistemes de guia de míssils: generalment tots els components excepte l'accelerador de llançament i el combustible de llançament. El pes de llançament pot referir-se a qualsevol tipus d'ogiva, però en l'ús modern normal, es refereix gairebé exclusivament a càrregues útils nuclears o termonuclears. Una vegada també va ser una consideració en el disseny dels vaixells navals i el nombre i la mida dels seus canons.

El pes de llançament es va utilitzar com a criteri per classificar diferents tipus de míssils durant les converses sobre limitació d'armes estratègiques entre la Unió Soviètica i els Estats Units.[17] El terme es va convertir en polèmica política durant els debats sobre l'acord sobre el control d'armes, ja que els crítics del tractat van al·legar que els míssils soviètics podien transportar càrregues útils més grans i, per tant, van permetre als soviètics mantenir un pes de llançament més alt que una força nord-americana amb un nombre aproximadament comparable de menors. - míssils de càrrega útil.[18]

Els míssils amb les càrregues útils més pesades del món són el rus SS-18 i el xinès CSS-4 i A 2017, Rússia estava desenvolupant un nou ICBM de propulsió líquida de càrrega pesada anomenat Sarmat.[19]

Trajectòria deprimida

El pes de llançament es calcula normalment utilitzant una trajectòria balística òptima d'un punt de la superfície de la Terra a un altre. Una trajectòria òptima maximitza la càrrega útil total (pes de llançament) utilitzant l' impuls disponible del míssil. En reduir el pes de la càrrega útil, es poden seleccionar diferents trajectòries, que poden augmentar el rang nominal o disminuir el temps total de vol.

Una trajectòria deprimida no és òptima, ja que una trajectòria més baixa i plana triga menys temps entre el llançament i l'impacte, però té un pes de llançament més baix. Els motius principals per triar una trajectòria deprimida són evadir els sistemes de míssils antibalístics reduint el temps disponible per abatre el vehicle atacant (especialment durant la fase de cremada vulnerable contra sistemes ABM basats en l'espai) o un escenari de primer atac nuclear.[20] Un propòsit alternatiu i no militar per a una trajectòria deprimida està en conjunció amb el concepte d'avió espacial amb l'ús de motors de respiració d'aire, que requereix que el míssil balístic es mantingui prou baix dins de l'atmosfera perquè funcionin els motors de respiració d'aire.

Submarins amb capacitat de llançament de míssils balístics

  • Classe Benjamin Franklin
  • Classe Ohio
  • Classe Resolution
  • Classe Vanguard
  • Classe Typhoon
  • Llista de submarins de l'URSS/Rússia amb capacitats per llançar SLBM

Referències

  1. ↑ Centro de Estudios de Política Exterior Política exterior. Prensa Española, Volum 15, 79-81.
  2. ↑ Clemente, Rafael; Abella, Rafael; Batalla, Xavier «V-2: La carrera del espacio nació del terror» (pdfPDF) (en castellà). La Vanguardia, Revista, 03-10-1992, pàg. 1-3 [Consulta: 25 abril 2016].
  3. ↑ 3,0 3,1 Tirpak, John. «CBO Estimates $15-18 Million Cost Per ARRW Hypersonic Missile» (en anglès americà), 02-02-2023. [Consulta: 7 maig 2023].
  4. ↑ Needham, Volume 5, Part 7, 508-510.
  5. ↑ Zaloga, Steven. V-2 Ballistic Missile 1942–52. Reading: Osprey Publishing, 2003, p. 3. ISBN 978-1-84176-541-9. 
  6. ↑ Clayton K. S. Chun. Thunder Over the Horizon: From V-2 Rockets to Ballistic Missiles. Greenwood Publishing Group, 2006, p. 54. 
  7. ↑ «Launching The Space Age». airandspace.si.edu. [Consulta: 1r març 2023].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 McFadden, Christopher. «What is an intercontinental ballistic missile and how does it work?», 4 December 2017.
  9. ↑ «North Korea launches 'highest ever' ballistic missile». BBC, 28-11-2017.
  10. ↑ «Ballistic and Cruise Missile Threat». Defense Intelligence Ballistic Missile Analysis Committee, June 2017.
  11. ↑ «Why Pralay quasi-ballistic missile, tested by DRDO today, will be a 'game-changer' for Army» (en anglès americà). ThePrint, 22-12-2021. [Consulta: 21 juny 2022].
  12. ↑ «Latest News». .
  13. ↑ «SS-26 Stone Iskander 9M72 9P78EBallistic missile system». Arxivat de l'original el 2010-07-25.
  14. ↑ «MilitaryRussia.Ru — отечественная военная техника (после 1945г.) | Статьи». military.tomsk.ru. Arxivat de l'original el 2017-10-06. [Consulta: 21 agost 2010].
  15. ↑ Gale, Alastair. «What Are Hypersonic Missiles and Who's Developing Them?» (en anglès americà). WSJ. [Consulta: 20 novembre 2022].
  16. ↑ «'National pride is at stake.' Russia, China, United States race to build hypersonic weapons» (en anglès). www.science.org. [Consulta: 21 novembre 2022].
  17. ↑ James John Tritten, Throw-Weight and Arms Control Arxivat 2007-11-23 a Wayback Machine., Air University Review, Nov-Dec 1982.
  18. ↑ What Is Throw-Weight? Arxivat 2022-11-26 a Wayback Machine., New York Times, July 15, 1991.
  19. ↑ «Ballistic and Cruise Missile Threat». Defense Intelligence Ballistic Missile Analysis Committee, June 2017.
  20. ↑ Science & Global Security, 1992, Volume 3, pp.101-159 Depressed Trajectory SLBMs: A Technical Evaluation and Arms Control Possibilities «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-03-18. [Consulta: 21 octubre 2023].

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Míssil balístic